La dona, espècie protegida

Un any més celebrem el dia internacional de la dona treballadora, i com cada any la meva pregunta és la mateixa, tenim alguna cosa que celebrar?. La qüestió no és baladí ja que si bé és cert que si mirem enrere el paper de la dona al món "civilitzat" ha evolucionat favorablement, no podem dir el mateix de la dona treballadora als països que queden fora d'aquesta òrbita.

Un any més celebrem el dia internacional de la dona treballadora, i com cada any la meva pregunta és la mateixa, tenim alguna cosa que celebrar?. La qüestió no és baladí ja que si bé és cert que si mirem enrere el paper de la dona al món "civilitzat" ha evolucionat favorablement, no podem dir el mateix de la dona treballadora als països que queden fora d'aquesta òrbita.

Els mitjans de comunicació i les xarxes socials ens ofereixen diàriament imatges de dones que suporten tot tipus de tortures i vexacions i no només de tipus físic. Elles no tenen dret a l'educació, no poden opinar, no gaudeixen de cap tipus de llibertat i així una llarga llista en la qual gairebé el menys important és que no tinguin drets en el treball.

Si sortim d'aquest espai, no oblidem que la paraula internacional també les inclou en el col·lectiu de la commemoració, els drets de les dones treballadores tampoc semblen haver avançat prou tenint en compte que ja complim més d'una dècada al segle XXI.

Treballadores són les dones assalariades que treballen en fàbriques, entitats públiques, col·legis, equips informàtics, redaccions de periòdics etc. Totes elles poden, gràcies a nombroses lleis i Tractats internacionals tenir permisos de maternitat, períodes vacacionals i drets similars als seus companys masculins.

Treballadores també són les empresàries, advocades, mèdiques, arquitectes etc. que no perceben salaris i que formen part d'un col·lectiu invisible per a la societat. La meva pregunta és, pugues una dona autònoma deixar d'atendre el seu negoci durant 16 setmanes per cuidar al seu fill?. Si ho fa deixarà de percebre ingressos el que fa que sigui excepcional el que una dona treballadora pertanyent a aquest col·lectiu pugui gaudir dels drets que els concedeix genèricament la llei.

No oblidem les referències al tan utilitzat "sostre de cristall" que justifica l'escassetat de directives en Consells d'Administració ja que necessitaríem molt més espai a l'aquí utilitzat per poder argumentar sobre les raons d'aquesta absència.

Si a tot això li unim la dada que no sabem per què força divina necessitarem setanta anys per aconseguir la igualtat salarial entre homes i dones, la meva pregunta seguirà sent la mateixa, què és el que celebrem?.