El Brexit o el "loose to loose" d'Europa i el Regne Unit

La gran pregunta que sura des de fa mesos en els cercles polítics i econòmics és quin seria l'efecte de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, o dit en mode abreujat, quin efecte tindrà el "Brexit" si aquest país europeu decideix abandonar a seus socis comunitaris.

Per respondre a aquesta pregunta hem de remuntar-nos al passat analitzant la relació del Regne Unit amb l'organització europea denominada avui dia Unió Europea (UE), de la qual podrem sostreure dades que poden ajudar-nos a reflexionar ia trobar una resposta fonamentada.

No hem d'oblidar en aquest sentit que els britànics van trucar a la porta de la llavors Comunitat Econòmica Europea el 1963 rebent un cop de porta per part del General De Gaulle que pensava que la visió del Regne Unit era més atlàntica i nord-americana que europea i que per tant no ajudaria a la reconciliació continental que països com França i Alemanya estaven buscant després de la Segona Guerra Mundial. Va ser finalment el 1973 quan els britànics van entrar en aquesta organització internacional i en 1975 ja van sotmetre a referèndum la seva permanència en la mateixa basant-se en un sentiment nacional que els impedia acceptar que les lleis es discutissin a Brussel·les o Estrasburg.

Així mateix des d'un primer moment els seus polítics van començar a fer peticions ia diferenciar-se de la resta dels Estats de la Unió Europea obtenint més beneficis. Així per exemple Margaret Thatcher el 1984 va negociar l'anomenat "xec britànic", mecanisme de compensació que retorna des de llavors diners a les arques britàniques i que es calcula en base a un descompte del 2/3 del dèficit fiscal del Regne Unit.

Al costat d'aquest privilegi, el Regne Unit practica l'opt-out (quedar-se fora) de l'espai Shchengen, el que l'exclou de la lliure circulació de persones mantenint els controls migratoris. També està fora de l'euro mantenint la lliura esterlina com a moneda oficial i ha limitat la seva participació en les polítiques de justícia i assumptes d'interior el que li dóna un estatus especial en la gestió dels refugiats. Tot això serveix per demostrar la relació d'amor i odi que el Regne Unit manté històricament amb la Unió Europea i que Winston Churchill va resumir amb la frase: "estem amb vosaltres però no som un dels vostres".

A dia d'avui la situació a què ens enfrontem i en la qual es planteja el Brexit es caracteritza per produir-se en un moment delicat ja que l'economia europea s'està recuperant d'una crisi financera. Des del punt de vista geopolític el conflicte rus ucraïnès està afectant les relacions amb Rússia, i des del punt de vista internacional la gestió de la política dels refugiats i els problemes de seguretat estan colpejant els pilars comunitarios.En aquest sentit els britànics troben a cara a les autoritats europees el no haver sabut resoldre aquests problemes a causa de la seva política proteccionista i exageradament burocràtica.

No obstant això el que preocupa del referèndum en el qual els britànics decidiran si volen o no romandre en la Unió Europea és que els votants poques vegades se centren en el que veritablement està en joc fent prevaler sentiments i emocionesaislacionistas, populistes i xenòfobs, que poc tenen a veure amb els efectes que, en aquest cas, el Brexit pogués provocar en el futur de les illes britàniques.

De moment aquesta decisió ha portat als països comunitaris a acceptar una sèrie de condicions imposades pel Regne Unit a partir de les quals es pugui plantejar la seva permanència en aquesta institució. L'acceptació d'aquesta negociació demostra que la Unió Europea no vol que es vagin i que els britànics estan disposats a quedar-se si s'atenen les seves peticions.

Però què perden o què guanyen cada un ells? Per a la Unió Europeala sortida del Regne Unit augmentaria el grau d'anarquia a Europa creant-se un efecte de contagi que portaria a la resta dels socis a negociar la seva permanència amb condicions dins d'aquesta institució. D'altra banda està clar que la Unió Europea perdria competitivitat ja que el Regne Unit, tercera economia i primera potència militar i diplomàtica d'Europa, va aportar als fons comunitaris 6.200 milions d'euros en 2014. La seva sortida faria caure l'activitat econòmica entre el 0.2 % i el 0,4%, afectant també al consum, sense oblidar que la City de Londres és el centre financer més important del món.

En el cas del Regne Unit, la immigració i la seva repercussió en els serveis socials és qüestió clau en els arguments dels partidaris de sortir de la Unió Europea. En el pla econòmic és on se centren els que aposten pel "Bremain" o el que és el mateix, romandre a la Unió Europea. Aquests consideren que la sortida del Regne Unit provocaria a curt termini una recessió econòmica, la caiguda de la inversió estrangera, pèrdua d'influència internacional, un debilitament de la lliura, reducció del consum i una desacceleració sobre les exportacions.

Si tot i això el Regne Unit decideix anar-se'n, la Unió Europea ha de pensar en un pla B que eviti la ruptura en les seves relacions. Una opció és acceptar que el Regne Unit es faci soci de l'Àrea Econòmica Europea (AEE) al costat de Noruega, Islàndia i Liechtenstein el que li permetria minimitzar els costos comercials de la ruptura si bé al Regne Unit això li suposaria acceptar formar part d'una altra organització econòmica i acceptar la lliure circulació de treballadors que ara discuteix amb els seus socis comunitaris.

Una altra opció seria la de pactaruna sèrie d'acords bilaterals similars als que té amb Suïssa, si bé això impediria al Regne Unit intervenir en el procés legislatiu comunitario.Por últim hauria d'acceptar unes clàusules de salvaguarda respecte al política migratòria que reduís la immigració europea en territori britànic.

Està clar que ni per al Regne Unit ni per a la Unió Europea el Brexit és positiu pel que hem de buscar mecanismes que ens ajudin a mantenir-los units davant de l'amenaça d'altres potències que veuen en aquesta debilitat una oportunitat.