Salva'ns

Les branques de diversos arbres han estat utilitzades al llarg de la història com a al·legoria de victòries, bondat i reconeixement. Depenent de l'entorn cultural i geogràfic, els palmells –l'olivera, per exemple- eren aquest tipus de símbols i es feien servir per expressar gust, una benvinguda, el reconeixement, no només agitant-les, sinó posant-les a terra com si es tractés d'una catifa , per la qual la festa solia caminar. Aquest diumenge es va celebrar al món -sobretot el cristià- l'entrada de Jesús de Natzaret fill d'un fuster descendent del rei David, a Jerusalem . Amb petites variables depenent de les denominacions -ortodoxa, catòlica o reformada- el diumenge de rams , ens permet solaçar-nos amb nens desfilant a l'interior del temple enarborant els seus palmells, als adults rebent aquesta planta que subjecten durant la missa o servei i després porten a casa seva, en alguns casos regats amb aigua beneïda i fins i tot consagracions que ens hauran de fer la vida més suportable encara que al voltant hi hagi guerra, persecució i confusió de tipus social o polític.

Monedes antigues donen testimoni de la importància dels palmells; i textos de l'antic testament ens relaten com alguns líders -Salomó com a rei d'Israel- va fer pintar o sembrar palmells a les parets del temple. Recordo temps en què els palmells eren obsequiats a l'entrada de les esglésies. Avui per la màgia de la inflació, es venen a preus molt superiors als d'altres dies. Tanmateix, igual que el nou testament assenyala, en aquest segle es realitzen mítings semblants als descrits al nou testament sobre els que van veure passar Jesús entrant al llom d'un ruc, cridant amb entusiasme: Hosanna, súplica que significa “Salva'ns” dirigida a Déu. El 2022 moltes persones volen ser salvats de la desocupació, la pobresa, la malaltia i tota una sèrie d'infortunis, que algú – i qui millor que Déu! - ho hauria de propiciar.

El Diumenge de Rams[1][1], conté en si mateix una sèrie de referències històriques a més de costums com preparar els palmells fent rams en forma de creu per usar-los en la processó del diumenge, que suposa la fi de la quaresma. sobretot a les esglésies catòliques vestides de colors poc festius i de vegades complint costums com no menjar carn els divendres que ara s'han convertit en dietes veganes- i l'inici de l'anomenada setmana Santa.

La quaresma d'aquest 2022 va ser plenament plena d'incertesa, entre persones de terres llunyanes, que s'insulten, s'agredeixen -s'assenyalen moltes vegades amb falsedats- i per descomptat amb manca d'amor. Podran recordar que ahir diumenge era dia de celebració del triomf de qui va venir a salvar-nos de mals grans i eterns? Uns i altres dels poderosos, es van atacar, van defensar les seves postures i els seus interessos econòmics, oblidant hipòcritament el que cadascú va fer en el passat recent per arribar a aquest punt de divisió i odi Així va ser el que va passar quan els fariseus i poderosos de la església de llavors, buscaven la manera d'atacar-lo i treure'l del panorama que ells només albiraven com a polític? No és fàcil descriure en només dues quartilles si la seva actitud de dilluns atacant els comerciants del temple va ser imprudent o no.

El que avui inicia com a setmana Santa, porta de seu una sèrie de conductes humanes que no han canviat gaire des que es va establir que el Crist no venia a treure'ls el poder, ni a competir amb ells, molt menys jutjar-los! o canviar un destí que els permetés eternitzar-se en la postura que aleshores detenien. Com sol passar d'entre l'equip de poderosos, hi va haver els que sense cap mena de dubte van manipular el poble d'aleshores, per deixar de banda el suport donat en diumenge de palmells, per anar a cridar “Crucifica-ho”, la qual cosa ens ensenya que carregats n'hi ha hagut sempre , com també els que eviten o torcen el sentit de la llei buscant la impunitat com a camí de mantenir-se amb els privilegis materials que han aconseguit.

Per descomptat hi havia ignorants amb poder, mediocres, traïdors i hipòcrites. A aquests l'única forma d'aconseguir el seu propòsit de fer de banda el fill de Déu -que va arribar com a rei de pau- va anar sacrificant-ho. Sabien que la seva arribada a aquest món havia estat profetitzada[1][2]? Tenia informació que ell no va venir a curar, ni ensenyar, ni predicar com ho va fer; sinó a morir per pagar els deutes de cadascun dels que l'han acceptat al llarg de les seves vides com a salvador? Dit d'una altra manera, ni matant-lo, ni enredant els forasters –en aquest cas romans- que aleshores els sotmetien van poder evitar que allò disposat més enllà de la seva mitjania es complís.

Tal com he vist les darreres setmanes, els estrangers que després es va culpar de la seva crucifixió, estaven sorpresos, confusos –com molts dels que avui no entenen perquè l'anomalia d'una consulta de revocació a Mèxic en comptes d'atendre nens amb càncer o dones sense feina o guarderies- i igual que ara i com en altres moments de la nostra història, van creure que el triomf estava assegurat. El mateix Saule de Tars, que d'inici va ser part d'aquesta situació dolorosa, amb el temps, la reflexió i l'amor diví es va convertir en l'apòstol dels gentils. No és desitjable que segueixi morint i sent humiliada més gent pel sol pecat d'expressar-ne el punt de vista i la convicció. Paradoxalment moltes vegades han lluitat –catòlics contra protestants potser perquè no van acabar d'entendre o assumir que per igual són cristians. Si aconseguim posar per sobre de les diferències els aspectes fonamentals del que som arribarem a salvar-nos. Hosanna!