Traïdors

Com si estiguéssim observant el novè cercle de la divina comèdia de Dante Alighieri que considera la traïció com el pitjor pecat de tots, vaig intentar ubicar quina de les fosses o zones serien enviats, els qui, guanyant la confiança del poble o dels seus partits, ja no diguem els seus propers familiars o amics, serien enviats per rebre el càstig per haver renegat, robat, delatat i en general tots els crims que estan immersos en la traïció.

Fer el contrari del que altres esperen després d'haver-se pres temps i esforç per construir pensaments que entre altres coses pretenen justificar allò que es pensa cometre, tanca en si mateix la infidelitat i la deslleialtat, en contra d'aquell que ens va donar la seva confiança. Per això jurídicament la traïció és una de les agreujants més grans com passa en homicidis? Què va ser més greu assassinar Trotski o haver guanyat la seva confiança per aconseguir-ho?

Imaginem que ni Adam ni Eva esperaven que el seu fill Caín fos qui ultimés el seu germà Abel, ni que el nombre més gran de feminicidis siguin perpetrats per algú que es va guanyar la confiança de la víctima com la seva parella, padrí, oncle o cap altra relació fraterna . Com en la majoria de les distorsions emocionals o pecats com els anomena l'autor d'aquest llibre que molts hauríem de repassar, sempre és pertinent qüestionar. Per què la gent traeix? De fet, l'envejós, ambiciós, el defraudador o el corrupte solen estar convençuts que el seu comportament és honorable o si més no correcte, per això la gairebé impossibilitat del penediment. Si ens posem a buscar, veurem que són molts els antenors troians –segona zona– que han traït la seva cuidada. Estan conscients que el seu infern serà passar l'eternitat en gels amb la meitat del cap submergit?

Marco Junio Brutus, tenia l'afecte de Juli Cèsar, cosa que li va facilitar convertir-se en parricida i amb tot el que puguem celebrar a Napoleó, cal recordar la seva perfídia, en no complir la seva part del tracte per creuar per Espanya en la seva guerra contra Portugal, deixant a José Bonaparte i destituint el rei Ferran VII. Fer allò contrari al que altres esperen, és l'essència del deslleial, igual entre germans que barallen fins a la mort per una casa, la pàtria potestat dels fills, la suposada propietat del robat o l'envaït. Quin infern prefereix el dels freds eterns del novè cercle, el foc, la brea bullint de la cinquena fossa o el forat vuitè on romanen els consellers enganyosos?

Dante assenyala a la comèdia divina, la usència de consciència de la majoria dels que arriben als llocs d'expiació, però Què senten els traïts? Òbviament s'experimenten el dolor més profund derivat de l'engany, cosa que deriva a sentir-se humiliat i decebut; doncs l'altre, a qui vam donar la confiança per decidir per nosaltres, acaba ignorant els nostres sentiments i pensament. L'altra persona ha decidit. Per això és que fins i tot amb el pas dels segles ens pot tant haver perdut el territori de Mèxic?

No sabria si alguns dels traïdors actuals haurien de passar també un temps al forat novè, on es castiga els sembradors de la discòrdia o la maldat. Com la que amb cinisme sense igual fan els presidents o primers ministres que traeixen la seva pàtria posant els uns contra els altres, sense que valgui d'alguna cosa els drets humans o tants magnífics documents de justícia i pau que la humanitat ha redactat. Exhibir-los abans que arribin a qualsevol dels inferns descrits a la divina comèdia, seria un càstig que potser els porta a la possibilitat de penedir-se'n. Quin aspecte dels convenis subscrits per estats fronterers -la majoria d'oposició- amb Texas per agilitzar els tràmits amb transportistes, ha molestat la federació?

Durant la setmana que va acabar, la figura de Judes no es pot ignorar. Ell no només va trair el seu mestre, sinó tot el que implicaven les seves accions. Ho va fer per ignorància? serà que mai no va entendre o va compartir la veritat que Jesús era el fill de Déu i venia a redimir els deutes humans amb la seva sang? Cap de nosaltres no li ho podrà preguntar, el cert és que el seu valor més gran eren els diners. Per 30 monedes va vendre el seu líder i es diu que finalment es va adonar de l'error, però no va fer res per esmenar-ho. tornar el que hi ha hagut prou per castigar els traïdors? serà que aquest sistema jurídic –copiat dels costums nord-americans, per cert– converteix el sistema judicial mexicà en còmplice?

Al forat sisè són castigats els hipòcrites, vestits amb pesades capes de plom, daurades a l'exterior, amb evident al·lusió a l'or o diríem ara els diners. Si ressuscités Alighieri, ficaria aquí corruptes del govern i les empreses? I per descomptat podem fer-nos experts per reconèixer els qui traeixen els seus superiors robant-los o segrestant-los; als subordinats que no reben el pagament o se'ls lliura incomplet; als parents –que tals els que es maten per una herència- a aquells que en el fosc o per sota de la taula pacten arranjaments que converteixen els pobles en deutors generacionals. Qui té més càstig, seran els membres de les religions que violen, roben o són còmplices d'exèrcits i lladres?

Detectar un traïdor, no és fàcil, ja que la lleialtat es forja amb el temps i les accions. Aquell que només apareix en els bons moments i es torna inabastable en els dolents, que et critica –parla malament de tu a les teves esquenes- és generalment pessimista amb relació a les teves propostes, fàcilment et trairà. Confia en la teva intuïció, el traïdor i deslleial, gairebé sempre serà traïdor. Si ja el vas ubicar el pitjor que et pot passar és contagiar-te. Pren-te el teu temps per superar la commoció –dol per la pèrdua de qui suposaves que t'era fidel- allunya't, per evitar ser danyat per qui és tòxic i sobretot perdona, perquè com Crist va assenyalar a la creu “no saben el que fan”.