EL MAPA DE LA DESIGUALTAT
Les conseqüències de la crisi no afecta a tothom per igual, ho sabem de sobra. I que aquestes conseqüències es visualitzen també geogràficament, és una de les conclusions dels primers resultats de la recerca Barris i Crisi. Un estudi liderat per l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La segregació urbana no és un fenomen nou, ni molt menys, la separació de població en funció de la renda i altres variables, ha existit sempre. Però cal dir i ben alt que s'ha pronunciat com a conseqüència de la mateixa bombolla immobiliària i la crisi posterior que encara avui resta instal.lada especialment en determinades zones urbanes.
El creixement econòmic de la darrera dècada ha estat una il.lusió en termes de redistribució de la riquesa. Avui queda demostrat que no va ser ni progressiu ni va afavorir les bases per a un desenvolupament social i urbà equitatiu. La bombolla immobiliària ha fet mal, i és el que passa quan es substitueix una economia productiva per una d'especulativa.
La recerca Barris i Crisi demostra que ha fet mal també en el model de desenvolupament urbà del nostre país, perquè un dels efectes que va provocar va ser la mobilitat i la substitució de la població. És el cas dels barris amb risc de vulnerabilitat, però heterogenis, que va reemplaçar la seva població. És el que ha passat amb la població immigrada i la tendència a concentrar-se segons el preu de la vivenda. Mentre es consumia sòl i es construïen noves zones urbanitzades, s'oblidava el que passava a d'altres barris que es van aixecar a la dècada dels seixanta o setanta. El cinquè sense ascensor va ser ocupat per una nova població.
La bombolla immobiliària va contribuir a distribuir la població en funció de la seva renda. No és que la crisi hagi segregat, ja ho havia fet la bombolla immobiliària creant més riscos per a la vulnerabilitat. El que fa la crisi és accentuar encara més la desigualtat. La pobresa es mesura pel nivell de renda, però també per l'accés o no als recursos, educatius, culturals, d'informació, d'oportunitats,... i la pobresa es dibuixa avui a Catalunya en mapes urbans.
A tot això se suma el fet que les retallades dels serveis públics s'estan fent de forma lineal, i per tant, encara afecten més en aquells territoris amb més precarietat, on els serveis públics poden jugar un paper de contenció i cohesió.
L'estudi també demostra que són els barris amb major capacitat de resiliència els que disposen de més elements per pal.liar la crisi. Pal.liar, que no transformar, diria jo en alguns casos. La capacitat veïnal sovint és la millor resposta i més efectiva a la incertesa de molta gent. Benvinguda solidaritat, però la responsabilitat dels poders públics de construir les condicions per a la igualtat d'oportunitats no pot ser substituïda per la solidaritat veïnal.
Al triunfalisme dels que asseguren que la crisi ha acabat, caldria recomanar que deixin les dades macroeconòmiques i aterrin al mapa de la desigualtat.
Escriu el teu comentari