Sr Gallardón, avortar no és obligatori

A cop de majoria absoluta i a cop de decret, el Govern del PP va impulsant el seu model menystenint el debat democràtic, ni amb el Parlament ni amb la societat.

A cop de majoria absoluta i a cop de decret, el Govern del PP va impulsant el seu model menystenint el debat democràtic, ni amb el Parlament ni amb la societat.

"El tren de la llibertat", com a expressió generalitzada i plural del rebuig a la reforma de la llei de l'avortament, no ha tingut cap mena d'efecte en el full de ruta que s'han marcat. Ni el rebuig dels partits de l'oposició, ni les demandes i consells de diferents sectors, ni les alertes del nostre entorn europeu. Més que governar, com a gestió de l'espai públic que compartim, d'això se'n diu manar.

La reforma de la llei de l'avortament representa un retrocés en els drets de les dones i de la ciutadania en el seu conjunt. Un retrocés normatiu i social. No limitem l'argument del nostre rebuig al dret a decidir de les dones, que ho és, sinó denunciem també que és un retorcés per al conjunt de la societat, perquè també ho és. La reforma no respon a cap debat obert ni a cap demanda social sobre aquesta qüestió. No de forma generalitzada, era un tema tancat. A qui vol acontentar el PP? Qui es beneficia? crec que ningú. És potser que el PP ha de demostrar alguna cosa als sectors de la dreta més dreta?. És una reforma pura i simplement ideològica. I així van canviant el model social, que retrocedeix ràpidament i a grans passes el que ha costat tant construir.

La proposta és més restrictiva que la llei del 1985 i contradiu les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut, perquè restringint el dret, poden augmentar el nombre d'avortaments practicats amb pitjors condicions i perjudicant la salut de les dones. Recordem que la del 85 va ser substituïda per la del 2010 amb l'objectiu de regular les condicions per a la interrupció voluntària de l'embaràs i establir així també les obligacions dels poders públics pel que fa a l'exercici d'aquest dret. Es declarava el dret de totes les dones a adoptar lliurement decisions que afecten la seva vida sexual i reproductiva i el reconeixement a la maternitat lliurement decidida. Suposava un avenç i una llei, que a diferència de la reforma actua, va comptar amb un ampli consens social i polític. A més, el canvi legislatiu torna a obrir la porta a la desigualtat en l'accés als drets, perquè la decisió estarà condicionada.

No podem caure en lleugereses a l'hora de qualificar una decisió tan important com avortar o exercir la maternitat. Ni es pot banalitzar les condicions i circumstàncies que porten a una o altra determinació. Sovint són situacions dures, i el mínim necessari en moments així és la llibertat i l'acompanyament de la llei com a protecció.

Cal defensar que qualsevol decisió ha de ser respectada, perquè és conscient i responsable. Cal recordar al ministre Gallardón i al Govern que avortar no és obligatori, però és molt millor fer-ho amb l'empara de la llei.

Consol Prados