Una altra Santa Aliança... contra el PSC

Els sona el nom de Metternich? Segur que sí. Karl Marx i Friedrich Engels ho citen en el primer paràgraf del famós Manifest del Partit Comunista. Aquest reaccionari canceller austríac és citat al costat del Tsar, el Papa, Guizot i els radicals francesos com un dels promotors d'una Santa Aliança per combatre la marea del socialisme que se cernía sobre Europa.

Els sona el nom de Metternich? Segur que sí. Karl Marx i Friedrich Engels ho citen en el primer paràgraf del famós Manifest del Partit Comunista. Aquest reaccionari canceller austríac és citat al costat del Tsar, el Papa, Guizot i els radicals francesos com un dels promotors d'una Santa Aliança per combatre la marea del socialisme que se cernía sobre Europa. I ja que alguns juguen a reinterpretar la història segons la seva conveniència, celebrant centenaris i seminaris, un també pot permetre's el luxe d'intentar esbrinar qui, en la Catalunya actual, s'assembla més al canceller Metternich com a encoratjador d'una croada antisocialista. Per ventura juga aquest paper l'actual president de la Generalitat, Artur Mas? I també, Per què no adjudicar a uns quants modernitos el paper de radicals francesos, o polizontes alemanys, disfressats de portaveus dels desitjos d'un poble en marxa?...

Doncs bé, un parell de paràgrafs més a baix el famós Manifest advoca per que les forces progressistes "exposin a la llum del món sencer els seus conceptes, finalitats i aspiracions".

L'assetjament i enderrocament contra els socialistes catalans i el seu primer secretari orquestrat per competidors, adversaris i alguns coreligionaris no té nom. Persegueixen, uns, desmantellar la força política del socialisme a Catalunya per poder maniobrar amb major comoditat segons els seus interessos partidaris. Per a uns altres és el mecanisme que els permetrà, creuen, satisfer aspiracions personals desitjades i no materialitzades. I tot això succeeix davant la mirada atenta d'uns tercers que porfían per 'enxampar' alguna cosa després d'un hipotètic naufragi socialista.

Doncs va a ser que no. Als socialistes catalans els correspon avui una àrdua tasca de recuperació històrica. Atès que IC ha optat per abraçar un "neoliberalisme amb sensibilitat social", li correspon al socialisme la intervenció en la nova conflictivitat social, en el que durant molt temps s'ha cridat, sense rubor, lluita de classes i avui reapareix amb força inusitada. Urgeix escometre aquesta tasca enfront d'aquells que sostenen que la societat actual és un nero conglomerat d'individualitats i gents que viuen feliçment cohesionades gràcies al fet nacional. El nou Metternich desitjaria fer-nos oblidar l'eix social però això no li va si pot ser. Els nous radicals postmoderns ens volen imposar objectius que no ens són propis i difuminar el missatge que li correspon al PSC. Per a això, no ho dubtin, es valdran de tot tipus d'ardits.

Apel·laran al Papa i al Tsar de torn, a l'estètica d'una democràcia sense lleialtats ni condicions. Però malgrat tant soroll i ressò mediàtic al PSC li correspon avui combatre per defensar els drets socials aniquilats per la dreta. També la defensa de la proximitat del poder al ciutadà que és l'essència del federalisme. Hi ha una esquerra social que no milita en partits polítics, que no signa manifests i està a l'espera que el socialisme recuperi el seu instint natural de classe, que sàpiga resistir.