UNA REMODELACIÓ DE L’OCI NOCTURN

El dia 1 de desembre es va celebrar el Dia Internacional de la Lluita contra el Sida i tot i els anys passats hi ha encara un missatge que ens fa xiular les orelles, i es que en els darrers anys hi ha hagut un augment dels casos de contagi de l’VIH tant a Espanya com a Catalunya.

Actualment estem molt més conscienciats davant les ETS, cada cop hi ha més informació disponible, així com mètodes preventius accessibles per tothom. N’hem aprés de l’ocorregut a final del segle XX amb la propagació de l’VIH i tot i així, encara ocorren cada cop més casos de contagi.

Probablement un dels fenòmens socials que promouen la propagació de malalties de transmissió sexual estigui relacionat amb les pràctiques sexuals vinculades als espais d’oci nocturns. On la barreja de substàncies que desinhibeixen amb l’ambient festiu de les discoteques, raves i afters propicia una banalització de les relacions sexuals de risc, la permissivitat de les relacions sense protecció i el desmereixement d’una negativa per part d’un dels dos ( o més ) membres de la relació sexual.

Una realitat que ocorre en tots els contextos és la percepció de la dona consumidora, ja sigui d’alcohol o d’altres substàncies, com si no tingues límits, com a més promiscues que d’altres que no consumeixen i, per tant, com a més accessibles per a tenir relacions sexuals esporàdiques. Això ho acompanya la publicitat i les campanyes a favor d’aquest fenomen: les entrades lliures, les consumicions més econòmiques o inclòs gratuïtes, els cartells i flyers publicitant que hi haurà moltes dones i disposades, el propi personal contractat al local ha de ser atractiu sexualment... Això perjudica al collectiu femení, el qual ha d’assumir estratègies per a no sentir-se assetjada com anar sempre acompanyada, abandonar abans la festa o consumir menys alcohol per a que perdre la sensació de control i posiciona a l’altre gènere com si fos, simplement, un depredador.

Des de Psicolab, com a professionals que treballem en prevenció de drogodependències i conductes de risc, creiem en una remodelació de l’oci nocturn basat en el respecte al gènere. En l’àmbit institucional, les normatives municipals han de cuidar que no es promoguin activitats que menyspreïn una identitat sexual o altre, a l’igual que no s’ha de promocionar el consum irresponsable de substàncies; els negocis de lleure han d’apostar per una promoció del seu local de qualitat desvinculada de l’explotació d’un gènere o altre. Seguir amb el model dels programes Nits Q, doncs, on ja es fa un important treball de reducció de riscs associats a l’alcohol, i reforçar l’enfoc cap a una perspectiva de gènere sembla el pas lògic.

Entre iguals, trenquem amb els tòpics de que les dones que consumeixen estan més disposades a acceptar qualsevol conducta sexual o que els homes no poden refrenar els impulsos sexuals, així com la mala tradició de comprar favors sexuals a canvi de consumicions, aquests i d’altres gestos permetran reduir els casos de relacions sexuals no permeses i que poden comportar un penediment i un dany major a nivell psicològic i fisiològic. Hem de creure en que els propis usuaris dels espais de lleure poden formar-se una opinió respecte a si un ambient és protector i saludable per a tothom o si més aviat promou conductes de risc, però per això cal molta promoció, sensibilització i consciencia de les dades estadístiques dels últims anys.