Adolescents i consum

Durant l’adolescència un dels moments que més angoixen als pares és quan veuen que els seus fills consumeixen drogues o tenen intencions de fer-ho.

Durant aquesta època que bé s’allarga fins passats els 18 (recordem que per aleshores el cervell encara està en formació), el jove transita per un període de canvis i successos vital des de la vida infantil, i lliure de responsabilitats, a una adulta plena de conseqüències. S’exploren noves identitats, noves formes de relació amb l’entorn, nous límits i trencament de límits i al final, l’adult que serà en un futur sorgirà de tots aquests esdeveniments.

El consum d’una o altre substància és un fet cultural. Des del brindar amb una copa per unes celebracions, repartir un havà per d’altres o prendre’s quelcom al sortir de festa, per això que els adolescents experimentin amb substàncies que alteren la consciència és quasi bé un fet normal i que s’ha d’acceptar. La disponibilitat, l’acceptació social i la baixa percepció de risc així ho predisposen. Agradi als pares o no.

El problema sorgeix quan aquests adolescents s’encallen en el consum. No com a pràctica experimental, d’exploració i tanteig dels límits, sinó que prenen de forma abusiva substàncies, el qual comporta no sols problemes socials, educacionals i relacionals, sinó també en la maduració i desenvolupament del jove. El que farà que uns sí i uns altres no desenvolupin aquest comportament problemàtic és la presència de factors de risc a nivells personals i ambientals, d’una necessitat d’omplir buits i mancances.

Així doncs, l’objectiu prioritari de tots els que envolten a l’adolescent és aplaçar al màxim el primer consum. Intentar que en el moment que ocorri, estigui el més preparat i amb les idees més clares possibles i havent valorat pros i contres de fer-ho, una, dues o vint vegades.

Però, es clar, pretendre que l’adolescent tingui un consum zero és tancar portes al diàleg, a l’enteniment i a la comprensió. No és realista pensar que en una època de cerca de límits s’abstindran de provar el tabac, l’alcohol, el cànnabis o alguna altra substància. Una bona estratègia per a mares i pares parteix de diferenciar entre ús i abús de substàncies, donant peu a que si mai sorgeix un problema, hi haurà un major enteniment de la situació i, per tant, una millor resolució del problema.

Parlar dels llocs, dels moments, dosis i freqüències del consum, tot i que pugui generar resistències al principi permet generar autocrítica i capacitat per a decidir quin tipus de consum volen. Si alhora hi ha un bon vincle amb ells, permetem que gestionin ferides, pors, resistències i relacions tòxiques. Sempre serà millor ficant-nos a la pell de l’adolescent, entenent les seves inquietuds, interessos i motivacions i no des de la manca d’empatia i l’autoritarisme. A més, es generarà un sentit d’alarma quan el consum sigui problemàtic, moment en el qual s’haurà d’accedir a recursos especialitzats en atenció a la salut mental i l’ús de substàncies, prevenint així conseqüències més greus a nivell fisiològic, psicològic i social.

Des de Psicolab, proposem als referents d’aquests adolescents crear un espai de diàleg, on hi hagi una tolerància pels punts de vista oposats, però on alhora quedin clars els límits de les actuacions de l’adolescent en la dinàmica relacional, podent confrontar les actituds i comportaments d’aquests respecte a les conductes d’abús. I ser conseqüents amb els actes i possibilitats, si veiem que no podem gestionar la situació, recórrer a professionals que assessorin i intervinguin. Doncs el problema que es pugui generar amb el consum sovint té una arrel en les formes de relació de l’adolescent i el seu entorn habitual i cal algú extern a aquest entorn que des de la objectivitat pugui acompanyar en el canvi.