Pistoles i Mossos

No s'estila. Ja sé que no s'estila, que no està de moda defensar o glossar la tasca de les forces i cossos de seguretat. Més aviat al contrari. Les seves activitats i quefers quotidians són observats amb lupa, generen polèmiques mediàtiques i serveixen de munició per controvèrsies polítiques i parlamentàries.

Sí, amics, no s'estila fer-los fora flors però convé de tant en tant fer-ho. Convé transmetre des de la ciutadania, la política, les administracions i els mitjans de comunicació un missatge de confiança dirigit als professionals de la seguretat pública. No importa si les seves competències són d'àmbit municipal, autonòmic o estatal; convé fer-los arribar de manera inequívoca un reconeixement pel seu treball.

Només des d'aquesta premissa se'ls pot exigir, després, nivells d'excel·lència en el desenvolupament de la seva tasca. Potser ha arribat el moment de trencar per sempre estereotips anacrònics per explicitar, amb nitidesa, que les policies actuals són i estan al servei de la democràcia. Són millorables, no ho discuteixo, però no se les pot injuriar gratuïtament, enganyar ni prometre en fals . No se les pot abandonar quan sorgeix una incidència o el conflicte. Precisen suport moral i material.

Escric aquestes línies al fil d'una nova exigència parlamentària protagonitzada per la CUP. Un caprici que deixa en el dic sec la compra d'unes pistoles elèctriques compromeses, des de fa temps, per la Conselleria al cos dels mossos d'esquadra. Si l'executiu de Carles Puigdemont permet que la CUP marqui el criteri del que ha de ser la política d'Interior en aquest país no hi haurà mai una policia eficaç, útil i respectada pels ciutadans.

Insisteixo. Els professionals de la seguretat pública necessiten precisament això: seguretat. Necessiten confiança en la seva tasca i el compliment de la paraula donada. Res pitjor per al bon funcionament del cos que els deliris i les trifulgues parlamentàries en què són usats com a mercaderia o moneda de canvi.