PSOE: ¿Partit Seriós Oposició Espanyol?

Un dels pecats capitals de l'esquerra nouvinguda a la política és aquesta praxi que s'ha anomenat 'postureo'. Ja saben, el caprici de canviar noms de carrers a la lleugera o emmagatzemar bustos dels Borbons mentre els problemes quotidians dels ciutadans, lluny de resoldre, es multipliquen. Però avui no procedeix parlar ni del 'top manta' ni de les terrasses dels bars. Avui toca discutir quan i com es surt del 'impàs', quan hi haurà govern, quan funcionés amb normalitat la vida institucional.

Si el PSOE pretén exercir com a partit seriós en la política espanyola hauria d'actuar immediatament. Hauria de prendre consciència que s'ha convertit en el principal partit de l'oposició, que Mariano Rajoy ha millorat resultats i, conseqüentment, li correspon governar. En el nou panorama polític hispà el PSOE està cridat a ser el Partit Seriós Opositor Espanyol. I potser per tot això ningú comprendria que la seva actitud condemnés el país a unes noves eleccions d'aquí a sis mesos, ni tampoc a una situació de stand by econòmic.

Significaria això renunciar a l'ideari que li és propi? En absolut. Exigeix tan sols saber analitzar la nova situació política amb sentit pràctic i visió estratègica. Significa, debilitat electoralment el postureo radical-peronista, prendre consciència de quin és el paper de la socialdemocràcia i preparar, de nou, les condicions que facilitin el canvi a la més aviat possible.

Com? Negociant temes de gran calat i arrencant compromisos en l'àmbit institucional, econòmic i polític. Revitalitzant el socialisme espanyol, traient-li de la seva abstracció crònic amb les reformes i canvis que siguin necessaris. Ser el principal partit seriós de l'oposició a Espanya és una tasca gairebé tan ingent, i important, com la de governar. Aquí no hi cap el postureo iconoclasta. Espanya no es mereix perdre més temps ni una altra sessió de sis mesos de campanya electoral que acabi -llavors sí- amb una majoria encara més àmplia del PP. La dreta d'aquest país ha guanyat les eleccions, cert , però no amb la suficient força com per obrar al seu antull en solitari. Ha de pactar i acordar. Una oposició solvent sabria --ha de saber-- treure partit d'aquesta nova conjuntura en benefici de la ciutadania espanyola. Si no ho fa algú en un futur es el demandarà.