Les estàtues i els talibans catalans

Segur que vostès recordaran la imatge d'aquelles monumentals estàtues de Buda, ubicades a la vall afganesa de Bamiyan, tallades en els laterals d'un penya-segat a uns 2500 metres d'altura sobre el nivell del mar. Datades pels experts en els segles V i VI estaven catalogades com unes obres fruit del sincretisme entre l'art grec i el budista. Les estàtues en qüestió van resistir el pas del temps i alguna que una altra amputació puntual provocada per iconoclastes radicals. Però va ser l'any 2001 quan els talibans afganesos van decidir que aquestes estàtues eren ídols pagans -per tant contraris a l'Alcorà- i mereixien ser destruïdes. I així va ser. La dinamita i els trets efectuats des de carros blindats van adonar d'elles. Com és obvi ni el budisme s'ha ressentit per això com a creença ni la fe dels talibans s'ha reforçat. Això sí, la humanitat ha perdut un patrimoni cultural de valor incalculable.

Recordar la 'gesta' dels talibans ve avui al cas perquè d'iconoclastes intransigents d'haver-los n'hi ha a tot arreu. Ara serà que, a hores d'ara de la pel·lícula, un parell d'estàtues de Federico Màres i Viladomat, instal·lades en l'època de la dictadura, ens treuran la son. Si us plau, una mica de serietat. Després de tot el vist i viscut aquests mesos passats no em vinguin criticant a un ajuntament que treu bustos borbònics a preu fet i va de republicà pujat.

Res millor per explicar a les noves generacions les misèries del franquisme que la contemplació d'una estàtua eqüestre exposada tant a una crítica històrica seriosa i documentada, com a la mofa. Però... Ai! Els talibans del sobiranisme caminen inquiets i necessiten combustible per anar tirant. No contents amb demonitzar Pérez Andújar ara s'esquincen les vestidures i actuen rabiosos contra una proposta cultural pedagògica i progressista com els vells censors.

Al final de tant despropòsit un pot arribar a pensar que fins i tot pretenguin esborrar dels llibres d'història que un germà de Franco, Ramón, va ser diputat a les corts el 1931 per ERC.