Montse Venturós, alcaldessa de Berga
En una època en què la crisi s'ha carregat a la classe mitjana que els pobres són cada dia més pobres els rics més rics, i els polítics han deixat de complir els seus programes electorals pels quals han estat votats els ciutadans de a peu que sempre han confiat que els seus governants assumirien les seves responsabilitats i no ha estat així, aquests s'han vist obligats a fer un pas endavant, sortir al carrer, exigir els seus drets i no conformar-se. Són milers de persones les que s'han aixecat contra el sistema governamental, polític, social i econòmic. S'han tornat antisistema, desenganyats de ells. Però no tots estan tallats pel mateix patró ja que n'hi ha que trenquen tot el que se'ls posi per davant, el que no paga els seus impostos, l'okupa, el lluitador i el que es resigna i es va a plantar enciams al poble.
Pel que fa al moviment antisistema pròpiament dit tampoc hi ha homogeneïtat ni aspiren al mateix: n'hi ha anarquistes, comunistes, feixistes, ecologistes, anticapitalistes, independentistes i un molt llarg etcètera. La uniformitat no és precisament la premissa dels antisistema. Ficar a tots en el mateix sac és incongruent, o potser no. L'exemple el tenim en la CUP, on estan convivint grups de totes les ideologies que es regeixen pel model "assembleari" a l'hora de prendre les seves decisions. Totes? En algunes votacions importants els resultats feien olor a un "tuf" precisament gens transparent.
A Catalunya, el moviment antisistema representat per la CUP està en la cresta de l'onada per ser la clau del govern de Junts pel Sí per aprovar els pressupostos i algunes altres coses que el govern de Puigdemont necessita. El preu que pot pagar la CUP en els pròxims comicis pot ser alt per les seves contínues contradiccions ideològiques.
Potser per això, necessiten estar constantment en els mitjans de comunicació amb aportacions que, per a alguns poden ser pelegrines, però per a ells no. Formen part de la seva "ideologia". Quina d'elles?, depèn del moment.
La penúltima fins al moment, les declaracions incendiaries i irresponsables de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, néta d'un madrileny i una d'Almeria per part de mare, en les que a part de posar a parir al conseller Jané i als Mossos d'Esquadra per seva "detenció" -i això que amb ella van tenir un tracte especialment, adverteix que en el conflicte entre Catalunya i Espanya hauran "hòsties que pariran terror" i demana "que la gent es prepari".
Alguns poden atribuir a la joventut de l'alcaldessa les seves declaracions però són d'una irresponsabilitat i una gravetat extrema. Està capacitada per governar?, crec sincerament que no i, és més, és un perill públic per a tots els ciutadans, l'hagin votat o no. Deia Abram Lincoln que "cap home és massa bo per governar a un altre sense el seu consentiment" i ella parla en nom de tots.
El que vol la ciutadania és que s'arreglin els problemes, que es governi amb sentit comú i viure en pau. Incitar a la violència no és propi d'un governant. L'alcaldessa de Berga no ha d'oblidar que qualsevol acte té conseqüències i que cal assumir-les individualment i no traslladar el problema als ciutadans, els Mossos oa Espanya. Se sol dir que "des que es van inventar les excuses, ningú vol ser culpable".
Escriu el teu comentari