Per què es diu Castella?

Veuran, hi ha ampli consens entre els especialistes en el fet que Castella significaria "Terra de Castells", però per explicar la seva etimologia s'ha establert que el vocable ve del llatí "Castrum" per derivar en "Castellum" i en base a això justificar el topònim Castella. I en aparença estaria clar: Castrum-Castellum-Castella. No obstant això, després d'un estudi morfològic del terme em consta que aquesta successió no és la correcta. Vaig esbrinar que no és la seva veritable etimologia, encara admeto que Castella efectivament vol dir "Terra de Castells" i els explicaré per què:

Mirin, Castella i que en els documents més antics era nomenada com Castella, el seu nom no prové del llatí Castrum ni tampoc del llatí Castellum. I és que Castella està escrit en llatí. Així Castella no és castellà, és la declinació llatina en el cas nominatiu del plural Castellum. No es deixin enganyar per les aparences, la correlació va ocórrer d'una altra manera i el que vaig a comunicar-los tot seguit els va a sorprendre. És una cosa inaudita i alhora la notícia més extraordinària que pugui anunciar-los. I és que encara els nostres avantpassats ibèrics no empressin l'ortografia llatina, Castella ha estat tant per a nosaltres com per a ells Castella, bé KASTILLA.

En qualsevol cas permetin que abans faci un apunt, he d'aclarir alguna cosa important i és que Κάστρο "Castro" és l'antiga denominació de "Castell" en grec. El nom en llatí Castrum en realitat deriva del grec una edificació en un promontori. El llatí es va nodrir d'antigues veus gregues. No obstant això, d'altra banda, el castellà i en contra del que pogués semblar no es va nodrir en aquest cas ni de vocables d'un ni tampoc de vocables de l'altre. L'extraordinari és que el castellà ho va fer directament de veus ibèriques que estan preexistents en el nostre lèxic. Són anteriors al llatí i al grec i per això deriven d'una altra arrel pre grega diferent i que coneixem bé. I si es va dir que Castella volia dir "Terra de Castells" no tinc cap dubte que això voldrà dir perquè els pobles tenen memòria. Van conservar l'ibèric oral i no el llatí vulgar. Però ... en el topònim Castella on és el substantiu "Terra" ?, on tenim la preposició "de"? o On apareixen els "Castells"? És clar, ho donem per descomptat però no els veiem enlloc i no obstant això ¿si els dic que estan? Sí. Tot. Només que per llegir-lo es requereix estar alfabetitzat en idioma ibèric i sí, en efecte els confirmo que Castella significa "Terra de Castells" ¿i per què? Mirin, quan l'hi mostri es quedaran perplexos perquè nosaltres, que vam tenir una escriptura antiga amb l'arribada del llatí vam guanyar una nova ortografia però vam perdre les nostres pretèrites funcions del llenguatge. Els castellans en absolut van ser celtes com se'ls atribueix en la qual en la meva modesta opinió és una desencaminada historiografia. Deixin-me que els digui que si no baixen de pobles hel·lens: caris, lidis, licis, jonis, misios i dorios, almenys empren les seves paraules. El significat d'un acrònim ibèric és la suma dels lexemes que el generen: KA STIL LA.

Fixeu-vos si us plau, el primer lexema es tracta de (Κα-) "Ka-" i en grec ho escriuen και; és un nexe conjuntiu però podríem traduir-ho per "de", ja que el nostre idioma sol emprar preposicions. El segon lexema es tracta de (-στύλ-) "-stil-" i és una arrel pre grega que dóna origen a la paraula tan coneguda στύλος "stil-vos". Segur que l'hem fet servir centenars de vegades, és el nostre idioma. Naturalment nostres ibèrics usaven l'arrel, les paraules gregues encara no estaven completes. En l'antiguitat els nostres avantpassats descrivien així els objectes llargs, és a dir estilitzats i que s'alçaven com podria ser una "torre" o un "pilar". Parlem d'un Castell però també d'un Molí. De fet, en castellà diem que alguna cosa és estilitzat si és un objecte "cilíndric" o "rectangular". És sinònim d'una "columna" o d'un "suport". Fins i tot "fortificacions" per a rutes de patrulles o guardians. Implícitament "paret" que envolta ciutats i que protegia dels atacs enemics. Són "murs", "estacades". En sentit figurat pot donar-nos a entendre que es tenen "forts fonaments" o que "no poden ser destruïts amb facilitat", són pràcticament una "fortalesa". Per implicació, qualsevol cosa que actués com a "garant" o "defensor". També el que anomenem com "els valors" o "les idees". Tot això és estil encara que no fóssim conscients i és una paraula nostra, purament ibèrica i que després en grec i llatí es va universalitzar sí, però que tenim en el nostre lèxic des d'un inici i és que els celtibers ens van donar aquesta llengua extraordinària que fem servir , encara com podem observar està malament atribuïda en els diccionaris, enciclopèdies, etc. Després, amb el temps ha derivat a assumptes relacionats amb la moda i ha perdut els seus primigènies accepcions i la de llavors va ser alçar cap al cel i construir castells. I per finalitzar el tercer lexema es tracta de (-λᾷ) "-la". Un vocable que significa "roca" o "pedra" i que és el material amb el qual es construeixen castells ia més "les" significava Terra.

En lingüística els acrònims són vocables formats a l'unir part de dues o més paraules. Aquesta classe d'acrònim és el tipus de nom que és KA STIL LA i és la manera comuna d'ús de la sintaxi dels ibers i els celtibers que aquí es complementa de tres elements clarament identificables. I cal apuntar que el sentit d'un acrònim és la suma dels significats de les paraules que el generen. La llengua castellana va ser una gramàtica planificada en l'antiguitat i no el fruit de derivacions foranes o de l'capritxós atzar com es va tenir per més cert. Per tant, allò que parlem en castellà no són pròpiament paraules i si ho reflexionen té lògica perquè igual que els antics grecs van construir sintagmes d'unir les seves paraules, cal pensar que els nostres avantpassats ibèrics van fer el mateix amb les seves i en conseqüència les seves frases són les nostres paraules i que inadvertides constitueixen avui la base del lèxic de l'idioma espanyol. El nom de Castella és una frase ibèrica que literalment significa "Edificacions en pedra", així podem concloure amb tota seguretat que Castella certament significa: Terra de Castells. ¿No els sembla una cosa extraordinària?