El xoc de trens, més a prop que lluny

He de confessar que mai m'ha agradat Carme Forcadell, ni les seves formes, ni el seu discurs únic, ni la seva manipulació constant ni el seu aspecte de amargada, que indica frustració mal dissimulada. En els últims temps, aquesta manca de somriure li impregna un rostre desagradable que s'ha anat accentuant amb el temps. És com una ànima en pena però, en el fons, està tremendament espantada, se li nota i no ho pot dissimular. Por al què li ve a sobre? Ella sap que això serà així i no ho accepta.

No està en joc la llibertat d'expressió com proclama als quatre vents la presidenta. No, aquí del que es tracta és que ella i part de la Mesa del Parlament s'han saltat les lleis i per això se'ls va a jutjar, no per una altra cosa, per molt que ho digui. Democràcia significa també respectar les lleis, defensar-les, acatar-les i intentar canviar-les quan algunes es consideren injustes o fora de temps. Per això, quan Forcadell i els seus quatre company de tribuna del Parlament van desobeir als lletrats de la seva institució i als tribunals, sabien perfectament les conseqüències d'aquesta actitud col·lectiva, com se li aplica a qualsevol fill de veí o per ventura ses senyories són uns privilegiats intocables? Les conseqüències de les accions cal acceptar-les amb la mateixa dignitat amb la qual es fan i, a això, se l'anomena congruència ,  el contrari és covardia i manipulació interessada. Defensar només el que a un li beneficia és fer un flac favor a la democràcia, per molt que ells menteixin, emmascaren la realitat i fiquin en el mateix sac la llibertat d'expressió amb l'acatament a les lleis.

Dir que no hi ha democràcia és com afirmar que, després de la nit, no ve el dia. Hi ha coses que no s'aguanten per si soles tot i que les repeteixin milions de vegades. "No es pot jugar amb foc perquè s'obtindrà només cendres", diu un refrany popular.

El foc d'artilleria dels últims dies està propiciant a marxes forçades i d'una manera irremeiable el xoc de trens. Si aquests fossin buits o només amb els conductors, doncs que xoquin i s'apanyen amb les conseqüències dels conductors, que poden ser mortals. El dolent és que van plens de gent i aquests seran els que pateixin les conseqüències d'un conductor boig amb deliris de messies i l'altre, el conductor gansoneria, que pensa que, al final, el conductor canviarà de via o frenarà en sec en l'últim moment.

Els ànims els estan escalfant els actors del 9N, el candidat a màrtir, la presidenta del Parlament i els seus amics, els portaveus de TV3 i CatalunyaRàdio i tots aquells que parlen en nom de la ciutadania catalana mitjançant un discurs únic, quan la riquesa de Catalunya és la pluralitat d'idees, pensaments i respecte a les persones.

"Sovint m'he hagut de menjar les meves pròpies paraules i he descobert que era una dieta equilibrada", deia Winston Churchill.