L'aparició en el món polític de Podem, va ser el resultat de les manifestacions de protesta del 15M. Alguns diuen que va sorgir de manera "espontània". Ho va fer com un moviment de protesta contra els anomenats partits tradicionals, és a dir, com ho van cridar ells, "la casta". El seu líder, Pablo Iglesias, amb gran facilitat dialèctica i poder de convicció, va ser calant ràpidament, amb l'ajuda molt directa d'alguna televisió. No estava sol, en aquella etapa, l'acompanyaven Iñigo Errejón, Juan Carlos Monedero i Carolina Bescansa. Els nous polítics transmetien frescor, il·lusió i esperança. Havien estat capaços, en poc temps, de arrossegar els decebuts d'altres partits i als escèptics, que van començar a confiar-hi.
Els resultats aconseguits en les diferents eleccions van ser molt bons, ni ells s'ho creien. Van passar del no-res a ocupar seients al Congrés dels diputats, parlaments autònoms i ajuntaments. Però, o no van voler o no van poder muntar una estructura sòlida, solidària i efectiva amb tots els que formaven el partit. Iglesias, Errejón, Monedero i Bescansa -donaven i segueixen donant- la impressió que només s'ocupen del Congrés dels Diputats. Mentre, de la resta -diputats autonòmics i regidors inexperts- ni es preocupen d'ells, ni els assessoren, ni reben diners i només els utilitzen per votar el que manen els de dalt. En realitat, Podem està fent el mateix que els partits als que tant han criticat. Això sí, sense estructura, sense organització, sense criteri...
A Catalunya, els primers dirigents de Podem, no tenien ni la més mínima idea del que era un partitpolític. Les conseqüències: centenars de conflictes en els anomenats cercles, amb greus problemes que mai van ser capaços de resoldre. Gent que s'havia colat, amb l'única finalitat de posicionar-se bé i col·locar els amics i familiars.
Els regidors de Podem són els grans oblidats de Pablo Iglesias i els seus amics. No compten amb assessorament, formació, suport. Són com l'exèrcit de Pancho Villa, però sols.
Amb el canvi de "caps" a Catalunya va assumir el comandament Albano Dante Fachin, que va fer exactament el mateix que el seu antecessors: col·locar a dit al seu equip. Això sí molt democràtic ... però els problemes segueixen sense solucionar-se.
Ara arriba la "consulta" per preguntar als seus militants si volen la confluència amb Colau i els comunistes d'Iniciativa... Fachin és coneixedor del que pensen la majoria dels seus afiliats i sobretot, els regidors que han patit les "putades" dels d'Iniciativa en aquests gairebé dos anys de municipals. No volen la confluència amb ells perquè el seu objectiu és senzillament "empassar-se'ls". Experiència tenen i saben com fer-ho. Al final, va tenir raó un amic meu que deia, prenent un cafè, que Podem està format per comunistes que s'han transformat en podemitas o han entrat en el partit de Colau. Resumint, tots són comunistes camuflats i, com estaven a la baixa electoral, han renascut de les seves cendres i cosa que agafen, cosa que no deixen anar.
Amb els resultats de la "consulta" podemita -fiable? -, Les coses van a complicar encara més si és possible per a la formació. Tot és qüestió de dies, pocs.
Acabo amb un refrany espanyol que diu: "digues-me amb qui vas, i et diré qui ets".
Escriu el teu comentari