Domènech, Fachin i el partit de la discòrdia

Diuen que de vegades res és el que sembla per molt que s'intenti dissimular. Aquesta és la impressió que he tingut durant la roda de premsa de Xavier Domench per presentar la seva candidatura a la secretaria general del nou partit el nom es votarà, sorprenentment, després de l'assemblea del 8 d'abril.

A la llista de Domènech figuren totes les cúpules dels partits que el constituiran menys Podem. Unes 24 persones formen part d'aquesta llista "consensuada" per les cúspides dels partits. Entre d'altres, estan Gerardo Pisarello, Ernest Urstasun, Joan Josep Nuet, Eva Balart, Elisenda Alemany, Eloi Badia, Adrià Alemany i, com a element "exòtic" el "omnipresent" Vicenç Navarro, conegut pel "acomodatici" que pot estar amb el PSC, Podem i ERC.

Ho està perquè és "amic" de Pablo Iglesias i Xavier Domènech no perquè sigui de Podem Catalunya atès que no fa vida de partit ni se li veu en cap dels actes que els podemitas realitzen a Catalunya. Ha de ser que necessita temps per fer-li informes a Antoni Comín del model sanitari que ha de "triar" per a una Catalunya independent ... després d'haver nomenat "assessor" seu. Què contrasentit ideològic el de Vicenç, que té el do de la bilocació i pot estar en el PSC, Podem i ERC sense cap problema. La pregunta que em faig és: ¿cobrarà pels documents que elabori?

Xavier Domènech és diputat a Madrid. Això vol dir que dirigir el partit des de 600 quilòmetres va ser una mica difícil, encara que no impossible, com em deia un conegut. Per a "cobrir" les esquenes aquí està el marit de la Colau, Adrià Alemany, ideòleg perenne, que és qui en realitat va a manejar les cordes del partit, per molt que escenifiquin una altra cosa.

És significativa l'absència de membres de Podem a la llista i més encara en la presentació de la candidatura. De unitat?, cap. Cal no oblidar que les bases de Podem no volen ni "farts de vi" la confluència amb els comunistes declarats i els camuflats. Ho estan patint en els ajuntaments, sense que fins al moment ningú els hagi solucionat els múltiples problemes i enfrontaments que tenen amb ells. Ni abans Jessica Albiach, el pas per la direcció va ser un veritable desastre, ni ara Albano-Dante Fachin, que va a la seva i s'envolta d'amiguets, el mateix que la seva antecessora, s'han solucionat els temes.

Amb aquest panorama, tan encoratjador, els nois de Colau i els seus socis estan disposats a empassar-sense contemplacions als podemitas catalans, amb el beneplàcit del bolivarià Pablo Iglesias. Es deixarà menjar el terreny Fachin? Passaran per l'adreçador els militants? Es produirà una escissió en Podem? Tot és possible i tindrem uns dies realment interessants.

"Deixeu sempre una sortida, llevat que vostè vulgui saber realment el dur que un home és capaç de lluitar quan no té res a perdre", deia el nord-americà Robert Jordan.