Junqueras deixa sol al seu equip d'economia

Oriol Junqueras en una imatge d'arxiu.

Els romàntics, idealistes i valents somien amb un món millor, solidari i just. No pensen en el cost que això pot tenir per a ells perquè estan disposats a tot, fins i tot a perdre la seva pròpia vida. Sempre es posen al capdavant per emportar-se, si cal, els cops físics o les conseqüències jurídiques que puguin tenir les seves accions. En una minoria dels casos és així, la resta és un bany de crua realitat que deixa al descobert als covards que s'amaguen darrere de les caretes que porten per enganyar els seus companys de viatge i a la ciutadania, que s'ha cregut els seus cants de sirena.

Aquest dimecres, el vicepresident del Govern i responsable d'Economia de la Generalitat de Catalunya, en el moment que la Guàrdia Civil estava registrant les dependències de les quals ell és el seu màxim responsable no es trobava en elles i van ser els seus homes de confiança els que van carregar amb la responsabilitat i les detencions posteriors. Junqueras es va assabentar per un periodista que via telefònica l'estava entrevistat. "Sr Junqueras ara mateix estan registrant la seva conselleria" va informar, al que ell va respondre que era un acte més del Govern espanyol i, en lloc de marxar-se immediatament a les dependències per estar amb la gent, donar-los suport, plantar cara i, si tocava, assumir la seva responsabilitat, no ho va fer sinó que els va deixar sols i detinguts per la Guàrdia Civil. Quin tipus de persona i polític és? On està el seu valor polític i el seu amor al "proïsme"?

Junqueras va aparèixer per la seu d'Economia a les 16.30 hores acompanyat per Jordi Sànchez de l'ANC i màxim responsable de les convocatòries, servei d'ordre i aliments per als voluntaris. Tot improvisat? Algú s'ho creu?

L'actitud de Junqueras és de vergonya pròpia i aliena, que frega el principi d'insolidaritat i irresponsabilitat política d'un dirigent que abandona la seva gent en els moments crítics. Deia Goethe que "tot aquell que aspira al poder ja ha venut la seva ànima al diable", però ell, anant diumenge a confessar-se i complir la penitència que l'imposin, esborrarà la seva acció, no precisament cristina.