"Praemeditatio Malorum" o com preparar-se per l'adversitat

A l'antiga Grècia, l'estoïcisme desenvolupava l'"art de viure"

D'entre totes les escoles de pensament de l'antiga Grècia, va ser sense cap dubte l'estoica la que més es va preocupar pel problema de la infelicitat. Segons l'estoïcisme, la tasca de la filosofia era desenvolupar un "art de viure", en el qual la teoria no fos més que una preparació per a la pràctica.

Consideraven que la vida mereixia ser viscuda; que en tot context podíem ser nosaltres mateixos, acceptar la nostra situació i veure'ns projectats en ella. Per a això, van entendre la felicitat com ataràxia o absència de torbació, i van dissenyar per assolir una eudaimonia, el cultiu de la pròpia interioritat, capaç de generar un desenvolupament i creixement personal.

Per a això, un dels exercicis filosòfics més utilitzats va ser la praemeditatio Malorum, l'anticipació de les desgràcies que podrien esdevenir al filòsof. En la seva versió quotidiana, solia realitzar-se a primera hora del dia, abans de qualsevol altra tasca. Després d'obrir els ulls, l'estoic visualitzava els diferents esdeveniments negatius que se li podrien presentar: desgreuges personals, infortunis econòmics, malalties físiques, la pèrdua d'un ésser estimat o fins i tot la fi de la pròpia vida. Cap esdeveniment possible quedava fora d'aquesta meditació.

No obstant, la praemeditatio Malorum no era una reflexió pessimista, sinó una pràctica de vitalitat.

Amb ella, el filòsof no quedava aclaparat per les incomptables desgràcies que podrien acecharle, ja que senzillament les prenia com a possibles, per prosseguir el seu camí tenint-les presents. El que l'estoic buscava era una visió de la realitat tal com era, sense edulcorar, doncs reconeixia en ella una bellesa intrínseca que no quedava tacada per les seves ocasionals cops.

Cap calamitat podria canviar aquesta conclusió doncs, per al pensament estoic, cada dia és un regal a agrair i mai un dret a exigir. D'aquesta manera, visualitzar els possibles embats de la vida es convertia en un acte de lliurament a la mateixa, de preparació per a les seves esdevenirs. Doncs el que l'estoic buscava era viure-la plenament. Malgrat tot.

Si alguna cosa ha de passar, passarà. No serveix de res veure'ns paralitzats per la por.

Aquest exercici és un exemple de com podem aplicar tècniques de saviesa antiga a la vida diària. Malgrat els segles que ens separen d'ells, el malestar que patim és el mateix que el de l'antic estoic. Per tant, podem esperar una cura similar.

Cada matí, quan obrim els ulls, vam iniciar un diàleg amb la nostra ment, que ens torpedina amb escenes incòmodes i futurs indesitjables. L'estoïcisme ens ensenya que no només no cal fugir d'aquestes imatges, sinó que cal afirmar-voluntàriament. Que és possible fer ressonar en nosaltres un enèrgic "Sí, podria passar ... i?" Que marqui l'inici del nou dia, en què no hi hagi lloc per a la negació, al marge del que passi.