La batalla del llenguatge

Gràcies al llenguatge (capacitat de parlar), els éssers humans som diferents de tots els altres éssers vius, animals o plantes. A més, si ens ocupem i preocupem de desenvolupar i cultivar aquesta capacitat, serem "déus" totpoderosos. En efecte, segons la tradició judeocristiana (cf. Gènesi), Jehovà (el "verb") i Adam (el "fill del verb", creat a imatge i semblança) van ser nomenant alalimón i, per tant, creant i donant vida (existència) a tot el que veiem, sentim, toquem, olorem o vam degustar. I, per evidència empírica, sabem que qui domina el llenguatge i "nomena" té el poder i "mana".

Ara bé, si no ens ocupem de conrear i de mimar el nostre "verb", deixarem de ser "déus" i ens convertirem en esclaus o "proles" (segons la denominació de G. Orwell, en el seu relat "1984"). Per desídia, haurem agostat els nostres poders lingüístics i la nostra capacitat per tenir criteri propi i per no ser manipulats ni enganyats. Per això, si el nostre llenguatge és escanyolit, estarem exposats, sense defensa possible, a tota mena de manipulacions i contratemps, provocats per la verborrea de mercat ambulant de la casta política; i repetida, com un mantra, pels mitjans de comunicació.

Per il·lustrar aquestes veritats de Perogrullo, ens referirem al comportament lingüístic de la casta política nacionalista-independentista catalana durant els 40 anys de democràcia. Abans de donar el fallit "cop d'Estat de la DUI" (declaració unilateral d'independència), els independentistes van dur a terme, a poc a poc però sense pausa, un permanent i efectiu "cop d'Estat lingüístic", que va permetre manipular i esgarriar les ments molts ciutadans de Catalunya, partidaris de la DUI del 27 d'octubre de 2017.

Des de l'inici de la Transició (1975), la casta política independentista catalana està obstinada i immersa en una "batalla del llenguatge", que no s'ha de confondre amb la "batalla de la llengua" (ensenyament del i en espanyol i català), de la qual ens hem ocupat reiteradament en nombrosos textos. Gràcies a la "batalla del llenguatge", s'ha tergiversat i prostituït l'ús normal del llenguatge, en dur a terme el buidatge del contingut semàntic de les paraules ia la seva substitució per un contingut inadequat, però d'acord amb el que la casta política vol que diguin, amb vista a la consecució de la independència de Catalunya. En aquesta operació d'"enginyeria lingüística", la casta política independentista ha funcionat com el orwellià "Ministeri de la Veritat" i ha creat, com hauria dit G. Orwell, una "neollengua", que s'ha anat enriquint i modificant en funció de la conjuntura política. Amb aquesta "newspeak", s'ha pervertit, formatat i jivaritzat la competència lingüística de molts dels ciutadans de Catalunya, alhora que s'ha convertit en vehicle de "posveritats" o "mentida news".

Per il·lustrar aquesta metamorfosi permanent -portada a terme pel "Ministeri Català de la Veritat", instal·lat a TV3, en nombrosos mitjans de comunicació i institucions diverses (ANC i Òmnium Cultural) de la "Cosa Nostra" independentista, així en tots els nivells d'ensenyament-em permeto donar alguns exemples de la manipulació lingüística de la "neollengua catalana". Per a això, no cal ser un Sherlock Holmes o un Hèrcules Poirot per descobrir i desvetllar l'engany-estafa d'aquesta "nova llengua", que és moneda de curs legal i d'ús quotidià per part dels independentistes catalans.

Com en aquella pel·lícula titulada "Per què en diuen amor quan volen dir sexe?", També podem preguntar-nos per què els independentistes parlen de "guerra de secessió" quan haurien de dir "guerra de successió"; o de "presos polítics" per "polítics presos"; o de "democràcia" per "rebuig a la legalitat vigent"; o de "referèndum unilateral" per "consulta de la Senyoreta Pepis"; o de "diàleg" per "independència sí o sí"; o de "fatxa" per "el qual s'oposa al procés o independentista"; o de "franquisme" per "Estat democràtic espanyol"; o de "forces d'ocupació" per "Guàrdia Civil i Policia Nacional"; o de "repressió" per "mantenir l'ordre legal i social"; o de "poble català" per "els independentistes"; o de "dret a decidir" per "dret de secessió"; o de "votació pacífica de l'1-O" per "votació il·legal"; o de "botiflers" per "els ciutadans constitucionalistes"; o de "violació dels drets humans" per "ús legítim de la violència constitucional"; o de "legitimitat fàctica" per "legitimitat legal-racional"; o de "mobilitzacions pacífiques" per "escraches i fustigació a les forces d'ordre públic"; o de "cop d'estat" per "aplicació de l'art. 155 de la Constitució "; o de "exiliats" per "pròfugs de la justícia"; o de ...; etc.

No he intentat ser exhaustiu en aquest recull de "falsa moneda" lingüística. Només cal aquest mostreig per descriure el comportament lingüístic de l'independentisme català, en què les dues primeres víctimes han estat la veritat i el llenguatge. En aquest món independentista, el llenguatge ha deixat de ser un instrument d'il·lustració i alliberament, i s'ha convertit en un "antillenguatge", que propicia la confusió, l'ambigüitat, la seudocomunicación i el "babelisme" disgregador. El llenguatge, no ho oblidem, pertany a tots els parlants i ningú pot apropiar-se'l, per manipular-lo al seu gust i en exclusiu benefici propi.

Ara bé, els independentistes catalans no són els únics falsificadors lingüístics, que utilitzen el llenguatge per enganyar i desinformar. El PP i tots els partits de la casta (PSOE/PSC, Cs, Podem) són també prestidigitadors lingüístics, engalipadors i manipuladors recalcitrants. Per donar només alguns exemples, el PP ha utilitzat "mobilitat exterior" per "emigració", "línia de crèdit" per "rescat", "procediment d'execució hipotecària" per "desnonament", "incentivació de rendes no declarades" per "amnistia fiscal "," gravamen addicional "per" pujada de l'IVA","flexibilitzar el mercat laboral "per" abaratir l'acomiadament", etc.

La manipulació lingüística no és una qüestió intranscendent. És, més aviat, un problema greu en la vida en societat i en la gestió política. La "langue de bois", pròpia de la casta política a totes les latituds, té molt mala premsa i allunya dels seus drets i deures polítics als ciutadans, convertint-los en practicants del "silenci dels anyells". A propòsit d'aquesta enginyeria lingüística, a l'escriptor austríac S. Zweig, en plena Segona Guerra Mundial, li horroritzava que "les paraules haguessin estat buidades de veritat, s'haguessin tornat buides i desproveïdes de substància interior"; i per això tenia por i detestava "viure entre paraules sense veritat". Aquests temors es van fer realitat i, per això, l'historiador P. Sawicki es va permetre escriure, molts anys després, que "tots els genocidis (l'holocaust va ser un) van començar amb paraules" castrades i prenyades de nou. Per això, els responsables polítics han de respectar el llenguatge; això és tan important com respectar la legalitat vigent. No poden seguir utilitzant la paraula en va, ja que "si deixem que la llengua es corrompi, ella ens corromprà. Si la dignifiquem, ens retornarà, en pagament, dignitat" (Anjel Lertxundi, 2010).

Per això, no està de més recordar als independentistes i als membres o "miembras" de la casta política de qualsevol signe, tots ells sabotejadors del llenguatge, la resposta que, al s. VI a. C., va donar el mestre Confuci a un dels seus deixebles, com li va preguntar quines mesures s'haurien de prendre per ordenar l'Estat: "El primer que cal és la rectificació dels noms. Si els noms no són correctes, les paraules no s'ajustaran al que representen i, si les paraules no s'ajusten al que representen, les tasques no es duran a terme i el poble no sabrà com actuar. Si del que es tracta és de governar una nació, el més important és la precisió de la llengua". Pels fets i els resultats, sembla que els independentistes catalans estan sords o cecs i Confuci va predicar en el desert.