Putin mangoneja Itàlia, un excurs anticipatori

A pocs italians els encanten les teories conspiratives. La dietrologia s'ha encunyat com a expressió dels que creuen a peus puntetes que després (dietre) l'aparença innocent o casual dels esdeveniments socials s'ha d'indagar sempre i en tot moment. Cal trobar un fil argumental gairebé invisible que tot ho expliqui. En el desentranyament de per què succeeixen coses que no tindrien sentit a primera vista, els dietròlegs poden combinar raons dicotòmiques a la recerca de la 'veritat'. Com, per exemple, que la parafeixista Geòrgia Meloni (Fratelli d'Itàlia, aliada de Vox) pogués ser manipulada per l'imperialista Putin. Per això, potser no és tan desgavellat mantenir una visió tan absurda des del darrere sempre que s'articulin motius plausibles i elegantment exposats.

El meu col·lega Daniele Conversi, professor d'investigació Ikerbasque, em fa arribar alguns textos opinatius que sostenen de manera persuasiva que la caiguda del govern Draghi, baluard europeu davant de la barbàrie putinesca, no ha estat simplement el resultat d'un altre 'joc de palau' de els partits de la dreta italiana per aprofitar-se d?un moment electoral propici i ocupar el governamental Palazzo Chigi. Més aviat ha estat mangonejat per part de Putin atesa la seva coneguda influència amb Silvio Berlusconi (Forza Italia) i Mario Savini (Lega), els altres dos líders que formaran la coalició vencedora. Ara com ara, el triomf de la dreta italiana seria inevitable si les previsions demoscòpiques per al 25 de setembre es compleixen atès el sistema electoral vigent que l'afavoreix clamorosament i amb el vot dispers del centre esquerre.

Com ja apuntàvem en un article anterior, Putin haurà celebrat l'evolució dels esdeveniments al flanc sud de la UE. Si l'ingrés de Suècia i Finlàndia a l'OTAN ha estat un inesperat revés a la batalla empresa per conquestes territorials, la caiguda de Draghi reforça la seva estratègia de destrucció (econòmica, si més no) de la UE. A aquest objectiu donen la benvinguda els populismes reaccionaris i els nacionalismes estatalistes dels països comunitaris.

Itàlia depèn energèticament de fonts exteriors en un 70%, i els hidrocarburs russos són responsables de la cobertura de la cinquena part de les seves necessitats de consum energètic. Recordeu-vos els partits que estaven al capdavant del govern, quan es va promocionar la construcció dels oleoductes des de Rússia, en temps de les visites de Putin a Berluska a les seves residències turístiques la Costa Esmeralda sarda.

Dies abans que Sergio Mattarella, president de la República, anunciés la convocatòria d'eleccions, un contingent de dos mil immigrants il·legals va arribar al saturat centre de refugiats de Lampedusa, illa d'entrada dels que pretenen passar a la Itàlia continental i no s'ofeguen a l'intent. Malauradament el clima d'agressiva xenofòbia ha estremit l'opinió pública italiana amb l'assassinat fa uns dies a plena llum del dia d'un venedor nigerià a la localitat turística de Civitanova Marche a la costa adriàtica. L'homicida s'ha justificat al·legant que l'immigrant “demanava insistentment almoina”.

L?increment de l?arribada d?immigrants és un assumpte electoral de la màxima rellevància. Atiat per les conegudes postures anti immigratòries de Mario Salvini, la beneficiària d'aquestes proclames podria ser la mateixa Geòrgia Meloni exmilitant del Moviment Social Italià de la postguerra, hereu de les idees racials del Duce, i sobre les quals el seu líder el publicista Giorgio Almirante es va esplaiar a la revista feixista, La defensa de la raça.

Convé en aquest punt recordar algunes idees que emparaven les lleis racials feixistes. Entre les aberracions que promulgaven aquestes normes s'establia, per exemple, la prohibició d'usar textos escolars i acadèmics en la redacció dels quals hagués participat d'alguna manera un jueu. Podrien imaginar-se els nostres lectors quin seria el nostre món sense aquestes contribucions escolàstiques?

Després de les eleccions del 25 de setembre i amb els amics de Putin a l'executiu italià, Itàlia passaria a ser un país sustentació de les aspiracions de conquestes territorials de les tropes “Z”. En aquest punt ens atrevim a capgirar les disquisicions dietrològiques per convertir-les en una digressió o excurs anticipatori de caràcter prospectiu. L'avantatge dels pronòstics per convalidar la 'veritat' futura és simplement esperar que es compleixin o no.

Podrien imaginar-se vostès que durant la campanya electoral italiana es produís un increment descontrolat de milers d'immigrants procedents de Líbia, 'empesos' al mar per les milícies proruses al país nord-africà? La 'invasió africana' seria una detonant i una poderosa arma electoral llancívola, especialment en els feus tradicionals de la Lega i Forza Italia del septentrió italià. Curiosament seria la romanaccia Meloni qui podria acabar com a Presidenta del Consell de Ministres. Veure-ho per creure-ho. En aquest interès preelectoral al centre esquerre l'han agafat amb el peu canviat.

Els italians nostàlgics del vell món bipolar de l'URSS soviètica, i d'aquells antiamericans de la 'radical chic', oblidadissos que van ser les tropes USA i aliades les que van alliberar el seu país de la monstruositat feixista, no semblen adonar-se que el objectiu estratègic de Putin és el de trencar la UE. Itàlia és un estat membre fonamental en el projecte d'Europeïtzació i de defensa dels nostres valors civilitzatoris, hereu del món grecollatí, el nostre gresol axiològic de referència. Què passarà si les prediccions que ara s'addueixen per repensar el sentit del vot no calen en la majoria de gent? I si els que ara parlen de la defensa de la pàtria italiana s'alien amb Putin? Seguiran sent patriotes? Alguna resposta ens donarà el 25 de setembre.