Polítics notoris i mindundis

Luís Moreno

Han passat anys, lustres i decennis, però alguns polítics de la Transició del 1978 no renuncien a mantenir un alt de nivell de notorietat pública. Potser no entenen que el seu pretèrit protagonisme ja no compta en aquestes circumstàncies o, simplement, que el seu arròs s'ha passat. Sigui als mitjans de comunicació tradicional oa les anomenades noves xarxes socials, pretenen mantenir una presència com la que van tenir en un passat llunyà fa 30-40 anys. La mateixa presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Diaz Ayuso , parla en termes elogiosos del seu antecessor al càrrec, l'exsocialista Joaquín Leguina, “per la seva preparació i formació, que l'acrediten a exercir un gran paper a qualsevol lloc”, inclòs una mica càrrec de responsabilitat en el seu propi govern.

 

Per improbable que pogués semblar, els pols ideològics de vegades s'atreuen com en l'amor, segons adagi popular. Leguina ha estat expulsat del PSOE per les seves notòries carantoines cap a Díaz Ayuso, algú que afirma sense despentinar-se que “anem camí d'una dictadura”. Potser no sàpiga que va ser el mateix Leguina qui va facilitar l'expulsió d'Alonso Puerta, responsable durant la Transició de la Federació Socialista Madrilenya (FSM), així com d'altres dirigents després de ser elegit secretari general de la FSM amb una candidatura minoritària i facilitada per la inesperada ajuda dels vots d'altres congressistes, paradoxalment autodenominats 'crítics' d'esquerra. Resulta que la victòria de Leguina al congrés del 1979 per un grapat de vots es va traduir en un període d''estabilitat' a la sempre convulsa FSM. Durant el seu mandat a la FSM, les pràctiques de cooptació en comitès de molt diversa factura, però preferentment en la inclusió a les llistes electorals tancades que regeixen en el nostre sistema polític i que garanteixen 'a pinyó fix' l'accés a regidories o als vinguts escons parlamentaris, es van generalitzar.

 

Naturalment Leguina no es va haver d'implicar directament en les tasques d'abeurador del repartiment institucional per als seus valedors a les agrupacions socialistes de la FSM. Adlàters més foguejats al bescanvi de voluntats, ia la   corrupció de voluntats, van haver d'encarregar-se de facilitar la 'pau' a la FSM durant els seus 12 anys com a secretari general, període de la major collita de poltrones institucionals del PSOE a tot Espanya i, encara que els resulti estrany als lectors, a la Comunitat de Madrid. Després van conduir les ambicions de diferents grups de la FSM, no per motius estrictament ideològics o programàtics, sinó per disposar de la clau als nomenaments a les candidatures electorals. Alguns d'aquests polítics mindundis van tenir molta rellevància des de les seves secretaries d'organització per promocionar nous grups de renovació rutilant, la majoria dels quals van ser fiascos amb l'únic objectiu de guanyar poder a l'estructura interna partidària, però incapaços per remuntar electoralment allò que ha des d'aleshores una caiguda electoral en picat del PSOE a Madrid.

 

Destacats organitzadors de la FSM es van passar escalfant les seves butaques de diputats a la Cursa de Sant Jeroni durant dècades, mantenint una activitat parlamentària pràcticament nul·la, cosa que alimentava la creença que l'important era guanyar les votacions internes del partit més enllà de promoure propostes de noves polítiques públiques o avenços de drets civils, posem per cas. Els més mindundis sí que han practicat un 'dret a l'oblit' de les seves actuacions durant un període clau de la nostra història recent. Posteriorment, i malgrat el seu desig de no ser recordats, es van veure fins i tot involucrats en corrupteles com la de les targetes black de Cajamadrid.

 

De vegades és descoratjador observar com els nostres joves acadèmics i investigadors s'ocupen preferentment amb tasques exclusivament quantitativistes en l'explicació de la vida social i del comportament dels polítics. Sembla que l'única cosa important és disposar d'un txi quadrat sòlid que serveixi per sotmetre a prova hipòtesis referides a distribucions de freqüències en estadística. Un reduccionisme explicatiu tan dominant en les ciències socials nord-americanes deixa poc espai a la reveladora incorporació a l'examen de la realitat del factor humà en les decisions de polítics, ja siguin notoris o mindundis. Sense saber interpretar plausiblement el sentit de les conductes en les decisions 'irregulars' dels dirigents partidaris , resulta difícil entendre allò que sembla incomprensible o fàcilment acceptable.

 

L'anomenat Tamayazo és un cas il·lustratiu. Resulta que a la votació celebrada el 30 de juny de 2003 a l'Assemblea de la Comunitat de Madrid, els diputats autonòmics electes, Eduardo Tamayo Barrena i María Teresa Sáez Laguna van impedir amb la seva abstenció a la segona votació d'investidura l'elecció del seu company socialista Rafael Simancas com a nou president madrileny. Aquest suposat cas de transfuguisme acabaria obligant a repetir les eleccions a l'octubre del mateix any, després de les quals Esperanza Aguirre (PP) es va convertir en nova presidenta regional. Des de llavors, la política madrilenya ha estat dominada electoralment pel Partit Popular.

 

Sempre s'ha insistit que el Tamayazo va ser resultat d'una operació de la qual els dos diputats socialistes haurien rebut diners d'una trama immobiliària i urbanística amb l'objectiu de beneficiar el PP. Aquestes acusacions no s'han substanciat mai. Coneixent la història de la FSM durant la Transició resulten més creïbles les declaracions a l'octubre del 2018, en què Tamayo va afirmar en una entrevista a Telemadrid que es va absentar de la votació per desavinences amb la cúpula del PSOE de Madrid i del PSOE estatal. Tret d'algun estudi monogràfic sobre aquest assumpte, s'ha investigat poc per revelar les ambicions de José Luis Balbás i el seu grup de 'renovadors de la base' en l'articulació d'un succés del qual ara de ben segur s'alegren Díaz Ayuso i Leguina.

 

Bones festes nadalenques. Si teniu temps i ganes us recomano alguna lectura sobre la virtut republicana. Ciceró i Maurizio Viroli són els primers noms que em vénen a la ment.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.




Más autores

Opinadores