El mercat de treball es transforma

El mercat de treball experimenta una profunda transformació estructural, que la pandèmia no ha fet sinó accelerar. L'estructura econòmica de les nacions ha evolucionat des de finals del segle XX cap a una digitalització progressiva de tots els sectors d'activitat. Ja no té tant sentit utilitzar expressions com a sector TIC , ja que la informàtica i les telecomunicacions són presents en major o menor mesura en tots els entorns de producció de béns i serveis. El que és digital s'ha convertit en transversal. La conseqüència directa per al món laboral és que, alhora que creix la demanda de nous perfils professionals que no troben prou oferta per cobrir les necessitats, assistim a la destrucció d'ocupació en activitats que han estat automatitzades, o que, senzillament, ja no tenen raó de ser a l'escenari emergent.

A banda dels efectes més que evidents derivats de la introducció de tecnologia, sembla que el mercat reflecteix l'impacte de la crisi d'abastament que ha comportat la guerra d'Ucraïna, que va venir a sumar-se al tancament de fronteres i la ruptura de les cadenes de producció internacionals que va deixar darrere seu la pandèmia. Hi ha sectors econòmics tradicionals, com ara el transport per carretera o la construcció, que es veuen incapaços de trobar mà d'obra per cobrir les necessitats actuals. Paral·lelament, la taxa d'atur juvenil se situa al voltant del 40% de població activa menor de 24 anys. Ens enfrontem a un clar desajust entre l'oferta i la demanda al mercat de treball, però encara no és clar si es tracta d'un fenomen conjuntural derivat de la crisi, o si, per contra, és el tret d'un canvi més profund .

Les tendències no estan gens clares. Per exemple, Mckinsey Global Institute prediu que, una vegada l'economia es recuperi, Europa pot patir una manca de treballadors qualificats, malgrat l'onada creixent d'automatització. La causa l'atribueix a l'envelliment dels habitants del continent, que implica que el 2030 la població en edat de treballar s'haurà reduït un 4%, al voltant de 13 milions i mig de persones, provocant una contracció significativa de l'oferta laboral . I, si es plasma la tendència d'escurçar de la setmana laboral, aquesta oferta podria contraure's un 2% més.

La transformació de l'entorn laboral derivada de l'automatització afectarà d'alguna manera o altra els 235 milions de treballadors europeus que existeixen actualment, segons McKinsey. D'acord amb aquesta predicció, més de 90 milions hauran de desenvolupar noves habilitats dins de la seva professió, d'acord amb la tecnologia digital, mentre que 21 milions hauran de canviar directament d'ocupació, en desaparèixer la seva actual. La visió més optimista d'aquesta tendència és que el treballador es veurà alliberat de fer les tasques més repetitives i mecàniques, per dedicar-se a altres de més creatives i estimulants.

Una altra conseqüència d‟aquest procés de canvi serà el moviment de mà d‟obra de regions en declivi als pols de desenvolupament europeus, al llarg d‟aquesta dècada. Mckinsey estima que el 30% de la població europea viu a regions en declivi econòmic, bé perquè la seva estructura productiva estigui basada en la indústria tradicional poc innovadora o en l'agricultura, bé perquè es tracta de zones dependents del sector públic, o, també, perquè presenten baixos nivells de formació de la població activa i altes taxes de desocupació. A la banda oposada, identifica diversos tipus de nuclis europeus que es caracteritzen per si mateix dinamisme econòmic, i per atraure inversió i mà d'obra molt especialitzada, que són classificats com a megaciutats (París, Londres) i superstar hubs , que són ciutats que han manifestat un important creixement econòmic i de població (Amsterdam, Munic o Madrid, entre d'altres).