La transformació digital deixa enrere els grans

Pablo Rodríguez Canfranc

Catalunyapress opitecnologgentgran
Foto: Arxiu

 

Que la societat espanyola ha resultat digitalitzada, especialment al llarg de la darrera dècada, és una cosa que ja ha quedat palesa. Tot i això, els diferents indicadors i fonts estadístiques també reflecteixen que hi ha una part de la població espanyola que es va quedant enrere, que, per diferents motius i circumstàncies, no és capaç d'aprofitar les oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals per millorar el benestar.

 

No és un problema d'accés, ja que el nostre país compta amb una cobertura de banda ampla fixa i mòbil de tot el territori, i les comunicacions ultraràpides a través de fibra òptica van gradualment arribant a tot tipus de localitats. De fet, segons les dades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2021 el 95,9% de les llars espanyoles disposa de connexió de banda ampla. L'origen de les bretxes digitals rau en la manca de capacitat o experiència en l'ús d'internet que presenten determinats col·lectius vulnerables, com poden ser les persones grans, els joves de baixa qualificació o les persones desfavorides econòmicament.

 

L' Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies a les llars que duu a terme regularment l'INE assenyala que el 2021 el 6% de la població espanyola entre 16 i 74 anys no utilitza internet, fet que suposa una xifra de més de dos milions de persones . Una de les bretxes digitals més evidents és la relacionada amb ledat, ja que laccés de les persones grans a les xarxes és sensiblement menor que el dels pertanyents a franges dedat més joves. Tot i així, l'ús del telèfon mòbil està pràcticament generalitzat, però en contemplar l'ús d'internet s'aprecien les diferències d'edat més notables a partir de la població de més de 55 anys, i especialment, dels 65 d'ara endavant -l'INE quantifica a 4 700 273 el col·lectiu de persones entre 65 i 74 anys-, on tot just un 70% de la població fa ús d'internet, i tan sols la meitat es connecta diàriament.

 

Una de les conseqüències més greus de la manca de cultura tecnològica de la població gran està relacionada amb l'accelerada digitalització del sector bancari i la progressiva desaparició tant de sucursals d'atenció al públic com de caixers automàtics, cosa que pot posar en situació de risc de exclusió financera a aquest col·lectiu, en no poder accedir als serveis bancaris més bàsics. Entre el 2008 i el 2021, a Espanya el nombre de sucursals bancàries s'ha reduït de 45.707 oficines a 21.612, en un procés que segueix en marxa. D'acord amb les dades de l'enquesta duta a terme per l'INE, només un 38,2% de la població entre 65 i 74 anys és capaç de fer operacions bancàries per internet.

 

És evident que la manca de competències bàsiques digitals és més acusada entre la població de més edat. Entre els més grans de 65 anys, una mica més de la tercera part sap fer alguna de les tasques més elementals, com ara copiar o moure fitxers o descarregar aplicacions, i menys de la cinquena part sap canviar la configuració d'un programa o d'un dispositiu.

 

L´edat condiciona l´ús que fan les persones de la tecnologia. D'aquesta manera, mentre que al voltant del 90% dels espanyols d'entre 16 i 44 anys en fan un ús regular del correu electrònic, només el 44,9% dels més grans de 65 l'utilitzen. La missatgeria instantània, com ara WhatsApp, és la utilitat d'internet més utilitzada pels grans, un 67% en fa un ús regular. D'altra banda, el 52,3% llegeix diaris o revistes en línia davant del més del 80% de la població d'entre 25 i 54 anys. Finalment, només el 30% dels més grans de 65 és capaç de concertar una cita mèdica via internet.

 

La conclusió d'aquesta anàlisi és que hi ha una gran quantitat de la ciutadania espanyola susceptible de quedar fora del procés de transformació digital, i, en conseqüència, de patir exclusió social en no poder fer les activitats més bàsiques a través de mitjans tecnològics, coses com realitzar operacions bancàries o sol·licitar la consulta amb un metge. Urgeix, per tant, acompanyar les polítiques de digitalització amb mesures tendents a alfabetitzar digitalment els col·lectius que es mostren més vulnerables en aquest sentit.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.




Más autores

Opinadores