13 anys, 10 mesos, 19 dies

És el temps que va durar la vigència de la 18a esmena a la Constitució nord-americana, per la qual es prohibia la fabricació, venda o transport de 'licors embriagadors', i no es permetia importar ni exportar alcohol com a beguda. Era la llei seca. Aquella prohibició, efectiva el gener del 1920 (l'any de ser ratificada), va quedar derogada el 1933, mitjançant una nova esmena; la 21a.

A la història d'aquesta llei, que ha quedat molt reflectida al cinema nord-americà, Daniel Okrent ha dedicat el llibre El último trago (Àtic dels llibres). Així, gràcies al cinema guardem memòria de la matança de Sant Valentí, ocorreguda el 1929 -amb set persones esteses a terra d'un garatge de Chicago, tres setmanes abans de la investidura del president Herbert Hoover-, i situada al context del contraban i la venda il·legal d'alcohol; disputes entre bandes de gàngsters i un sindicat del crim. Ja el 1934, acabada d'anul·lar la llei seca, la pel·lícula La sopar dels acusats -basada en una novel·la de Dashell Hammet- testimoniava un afany generalitzat per rescabalar-se de l'època de la prohibició; s'ha comptabilitzat que els protagonistes William Powell i Myrna Loy arribaven a agafar-se 33 glops entre tots dos; més dun per cada tres minuts de la cinta. Mentre va regir la 18a esmena Hollywood no podia mostrar ningú prenent copes.

Des de sempre, els nord-americans bevien grans quantitats dalcohol. Lincoln no era partidari de prohibir-ho, i va establir un impost sobre ell el 1862, en plena guerra de Secessió. Un gravamen que es doblegaria amb McKinley per costejar la guerra de Cuba, en acabar el segle XIX.

Al voltant de l'assumpte del consum d'alcohol es van arribar a barrejar altres qüestions molt importants que no tenien res a veure. Així, el moviment sufragista femení va créixer oposant-se a la ingesta dalcohol. El Partit Prohibició, per exemple, recolzava el 1872 el sufragi universal, l'educació pública, la conservació dels boscos; tot plegat. Dos anys després, es fundava la Unió Cristiana de Dones per la Temprança (UCMT). La Prohibició, com seria coneguda la llei seca, es brindava com: “Una cosa excel·lent per a les classes treballadores. Impedeix que malgastin els diners i que minvi la seva productivitat”. Va acabar produint-se un veritable deliri contra l'alcohol, arribant-se a parlar d'un 'heroic assalt' contra la beguda. Tot acabaria girant en aquestes dues categories: secs i humits. I, sense importar la coherència, com és freqüent a la història, hi va haver combinacions de tot gènere: humits a la vida privada i secs a l'expressió pública. I es van succeir diferents canvis de bàndol.

Enmig d'un odi intens als emigrants jueus i catòlics, els irlandesos no van trigar a ser assenyalats amb una fórmula hostil, xenòfoba i sectària: 'Ron, Roma i Rebel·lió'. Contra 'la xusma europea', el Ku Klux Klan va formar a Detroit una organització d'auxili exclusiu SYNWA Club (acrònim de Spend Your Money With Americans; gasta't els teus diners amb nord-americans).

Els Estats sudistes van donar suport majoritàriament a la llei seca, i fins i tot es va arribar a parlar dels esclaus blancs que produïa l'alcohol. El fundador del segon KKK, el 1915, William J. Simmons, acabaria sent expulsat de l'organització per ser alcohòlic; era a més un camorrista bevedor.

En tot cas, els secs tindrien la llei, però els humits tindrien el licor. Es van imposar la hipocresia i els eufemismes. Els 'speakeasies' (de 'parlar baix') eren tuguris on s'expenia alcohol d'amagat. En aquells gairebé 14 anys es va beure menys, en termes absoluts, però van créixer enormement la corrupció i els suborns, i la violència i la criminalitat van assolir una força inusitada. Els tres anys que va durar la guerra oberta als carrers de Chicago, entre diferents bandes mafioses, es van saldar amb més de dos-cents assassinats.

La indústria turística de les Bahames es va desenvolupar per eludir la llei, i es van produir incautacions de vaixells i carregaments. També va prosperar el negoci dels refrescos carbonats. Coca-Cola era 'la beguda que alegra, però no embriaga'. En acabar la prohibició aquesta empresa va sospesar produir Cervesa Coca-Cola (tant rossa com negra), però ho van desestimar.

Conscient de la importància de la premsa i del profit que obtindria subornant-la, Al Capone va aconseguir un prestigi impressionant finançant obres de caritat i donant uns 5.000 àpats al dia als seus propis menjadors socials.

L'obsessió per l'alcohol acabaria remetent a partir del 1933, potser mai prou. Però la condició humana anhela sempre la llibertat, malgrat els riscos que comporti.