Més que aprendre a programar, pensament computacional

Una societat digital demana competències digitals a la població. L'ús intensiu de tecnologia en tots els àmbits de la vida quotidiana requereix de la ciutadania l'habilitat per establir un marc de relacions amb les màquines que permeti treure'n un rendiment òptim. És per això que una de les preocupacions institucionals actuals més grans en relació amb la transformació en què ens veiem immersos està relacionada amb la capacitació, amb el desenvolupament d'habilitats digitals per poder aprofitar els beneficis d'un món connectat a les xarxes.

Aquest és un aspecte rellevant en qualsevol àmbit de les nostres vides, des de realitzar una gestió financera al compliment de les obligacions fiscals, o sol·licitar una cita mèdica, ja que cada cop es van convertint més en activitats virtuals que no requereixen una presència física, però que impliquen uns mínims coneixements de navegació i operativa a través d'internet, que, per desgràcia, una part de la població espanyola encara no té. Això no obstant, és en el terreny laboral on la capacitació digital es converteix en un factor crític, ja que en un futur a mitjà termini el treballador humà haurà de conviure amb sistemes intel·ligents en pràcticament qualsevol tipus d'activitat.

En els darrers temps s'ha posat molt èmfasi en la necessitat que la programació informàtica es converteixi en una disciplina curricular des dels nivells educatius més bàsics, per tal de preparar els alumnes per poder viure, i, sobretot, per poder treballar , en un món on la tecnologia està omnipresent. No hi ha dubte que aprendre llenguatges de programació ens pot aportar un coneixement sobre l'estructura lògica de funcionament d'un sistema informàtic, però ensenyar a programar sense més ni més pot resultar limitat i fins i tot insuficient.

D'una banda, la vertiginosa evolució de la innovació digital tendirà a convertir en obsolets amb relativa rapidesa els llenguatges de programació apresos durant la infància, obligant les persones a assimilar-ne de nous al llarg de la vida. D'altra banda, les interfícies de les màquines que ens permeten interactuar-hi són cada cop més properes a la forma de comunicació humana, i el maneig dels programes i dels dispositius es torna progressivament més intuïtiu, cosa que implica que per a tasques no molt especialitzades la programació pot acabar per no resultar necessària.

Avui dia podria passar una cosa semblant al que va passar en les albors de la informàtica de consum. Durant la dècada dels vuitanta, es va fer molt èmfasi en la necessitat d'aprendre a programar, perquè els ordinadors personals envairien tots els àmbits laborals, com efectivament va succeir la dècada següent. Però, alhora que proliferaven els PC, van sorgir els entorns de treball gràfics, primer als equips Apple i poc després a través de la difusió de l'entorn Windows de Microsoft, de manera que per manejar aplicacions informàtiques estàndard ja no calia picar complicades línies d'ordres, sinó únicament punxar elements gràfics virtuals a la pantalla. Avui dia, les interfícies han fet un salt endavant més permetent-nos manejar els sistemes amb l'ús de la parla.

És per això que, a banda de l'ensenyament més específic sobre programació, té un sentit especial una aproximació molt més àmplia a la relació entre l'ésser humà i la màquina, cosa que s'anomena pensament computacional.

El terme “pensament computacional” va ser introduït per primera vegada el 2006 per Jeannette M. Wing en un breu article titulat Computational Thinking . Ella ho concep com una disciplina que implica “resoldre problemes, dissenyar sistemes i comprendre el comportament humà, utilitzant els conceptes que són fonamentals per a la informàtica” . En resum, és una filosofia per plantejar i resoldre problemes utilitzant la lògica per la qual es regeixen les màquines. La pròpia Wing va ampliar la seva definició el 2011 en aquest sentit:

"El pensament computacional són els processos mentals implicats en la formulació de problemes i de les seves solucions, de manera que les solucions són representades de manera que puguin ser dutes a terme amb efectivitat per un agent processador d'informació."

D'aquesta definició emergeixen dos conceptes: que es tracta d'una forma de raonament que no depèn exclusivament de la tecnologia, i que és una metodologia per resoldre problemes per humans, per màquines, oa través de la col·laboració de tots dos. Bàsicament consisteix a plantejar un problema seguint el procés operatiu d'un sistema intel·ligent.

D'altra banda, Jeannette M. Wing també va arribar a subratllar als seus escrits què és el que no considera que és el pensament computacional. En primer lloc, el pensament computacional es basa a conceptualitzar, no a programar: descriu una manera de pensar amb diferents nivells d'abstracció, convertint-se en un procés previ a la programació. A més, es tracta d'una habilitat fonamental de l'ésser humà, que no és rutina mecànica i repetitiva. Tot i que esmenta els ordinadors, és una forma de raonament específicament humà de resoldre problemes, no es tracta d'una manera de pensar com a ordinadors, sinó de fer-ho amb ells. El pensament computacional complementa i es combina amb el pensament matemàtic i l'associat a l'enginyeria. Finalment, es tracta d'una disciplina que produeix idees i conceptes que fem servir per resoldre problemes, però no està creat per produir artefactes o programari .

El pensament computacional es pot considerar una competència transversal del currículum educatiu en la mesura que recolza el desenvolupament de l'habilitat per treballar amb la incertesa en situacions complexes, i la necessitat de precisió en la resolució de problemes.