Espanya Invertebrada, capital, Turbomadrid

Manoel Vello Salvat. In memoriam

“Castella ha fet Espanya i Castella l'ha desfeta”, escrivia fa un segle la mirada penetrant d'Ortega a la seva “Espanya Invertebrada”. Avui potser caldria afegir: “Madrid ha desfet (buidat) Castella i està en curs de desfer Espanya”. Per què? Perquè la capacitat desvertebradora central seria més gran que la perifèrica. Un exemple gens trivial: per al Reial Madrid haver de jugar amb els equipets espanyols, i no amb els champions europeus, és una rèmora. Històricament, la ciutat de Madrid va créixer a costa de la resta d'Espanya (no Londres o Berlín) però, en quina divisió juga Madrid, avui? A la de Miami o la de Valladolid? Continua sent Madrid “one of us”, una de les ciutats espanyoles? Juga a la rebel·lió de les masses (Ortega) oa la de les elits (Lasch)?

No es tracta de judicis morals: els madrilenys són gent acollidora i oberta. Però no els sembla anòmal que Madrid tingui el 13% de la població (de la jove, en té prou més) i el 20% del PIB. Semblen creure honradament que, encara que es produeixi una mica de desigualtat territorial, en general el que és bo per a Madrid és bo per a Espanya. No semblen recordar que el 1975, després d?una llarga dictadura obertament centralista, el PIB de Madrid seguia sent molt menor que el de Catalunya. El 1950 Madrid tenia 1.500.000 habitants (Londres i París van aconseguir el milió cap a 1800). El 1900 Galícia tenia el 10% de la població espanyola. Etc. Només uns quants madrilenys concedeixen una mica d'això; la majoria, ni ho veu.

Però ¿no podria passar que qui pagui tanta desmesura madrilenya sigui —estigui sent ja— la mateixa Espanya? Vegem-ho. A curt termini els independentistes perifèrics probablement es quasi hibernaran i no seran una nova ni més amenaça per a la cohesió d'Espanya. Però si el principal motor de la desvertebració no és la perifèria sinó el centre —com Castella a la cita orteguiana—, això és poc rellevant. Si la desvertebració d'Espanya continua, a llarg termini els perifèrics només s'han d'asseure i esperar: algun fruit caurà; si no la independència, un autogovern més gran. No seria tan estrany. Alguns fets que “a priori” podrien haver anat en una altra direcció, com l'elecció d'Ayuso o el covid, han acabat consolidant les autonomies. ¿Algú abriga avui de debò aquella esperança del PP aznarista de suprimir-les?

Possible fi de la pel·lícula: d'aquí a no gaire, xocar amb Madrid, en més o menys grau, deixarà de ser la molesta ocurrència d'uns atorrants perifèrics per convertir-se en actitud comuna a més de cent quilòmetres de la Porta del Sol.

Espanya invertebrada, capital, Turbomadrid. Feliç 2023.