Web3, un internet descentralitzat sobre cadenes de blocs

La web del futur proper ja no funcionarà sobre plataformes digitals de serveis, sinó sobre la tecnologia blockchain, una base que garantirà les relacions directes sense intermediació entre els usuaris de la xarxa, i portarà condig l'arribada d'un internet més democràtic, segons el parer els experts.

Sir Tim Berners-Lee va inventar la World Wide Web que avui tots coneixem i fem servir cap al 1989, mentre estava emprat al CERN, l'Organització Europea per a la Investigació Nuclear. Ell només buscava una solució operativa a les limitacions que trobava l'intercanvi d'informació entre les diferents àrees de la seva organització i, aleshores, no podia ni imaginar que la seva idea dissenyaria la manera que ha tingut internet els últims trenta anys. La filosofia de la web semblava destinada a complir la utopia de donar una veu a cada habitant del planeta gràcies a la seva estructura descentralitzada i aparentment democràtica.

Un nou gir de guió passa entre el 2008 i el 2010, quan comença a parlar-se de la web social o web 2.0, una evolució d'internet basada en els mitjans socials, que convertia els usuaris en prosumers , és a dir, consumidors i alhora productors de informació i de continguts digitals, ja que la simplificació de les eines -especialment blocs i xarxes socials- permetien que tothom pogués publicar i crear sense coneixements avançats de cap mena. No obstant això, a l'hora de la veritat, l'experiència de la web s'ha acabat concentrant a través d'unes poques empreses, que majoritàriament trafiquen amb les dades personals de les persones esprement-les en benefici i els clients.

En els darrers temps parlem que la Web3 transformarà el marc de relacions de la xarxa, eliminant el paper de les plataformes, els servidors i la centralització d'autoritzacions en la gestió de la informació que circula per internet i dels fluxos de valor que es generen entre els diferents agents. I torna el vell anhel de navegar per un internet més lliure i participatiu, en què totes les persones tinguin un protagonisme específic i en què les seves manifestacions digitals no constitueixin matèria primera per alimentar algorismes per a la manipulació comercial o ideològica.

El pare de la criptomoneda Ether Gavin Wood, va encunyar el terme Web3 el 2014, i resumeix la seva essència en una frase sintètica: “menor confiança, més veritat”. Per ell, la confiança constitueix bàsicament fe, la creença cega que el món funcionarà, però sense una evidència real o un argument racional que ho justifiquin. En les seves pròpies paraules: “la confiança implica que estàs dipositant algun tipus d'autoritat en una altra persona, o en alguna organització, i poden fer ús d'aquesta autoritat d'una manera arbitrària”. I conclou: “volem més veritat- al que realment em refereixo és a una raó de més pes per creure que les nostres expectatives es compliran” . I la tecnologia de les cadenes de blocs aporta la veritat que demana Wood.

El plantejament de partida de la Web3 és que els usuaris, a diferència del que passa actualment, són els propietaris de les seves dades personals, tant els que defineixen la seva identitat, com els que generen a través de les interaccions de les xarxes , i tots ells quedaran protegits en wallets o moneders digitals personals i anònims. D'aquesta manera, tant la nostra informació personal -de la qual ara es beneficien empreses com Facebook o Google-, com altres actius digitals de la nostra propietat, representats per tokens , estan registrats i protegits en blocs de blockchain. Qualsevol operació que fem amb aquests quedarà igualment registrada i protegida per la cadena de blocs de possibles alteracions o manipulacions. Estem, per tant, davant del sorgiment de nous esquemes de relacions socials i de negocis a les xarxes.