Capaces de veure la realitat?

Hi ha coses que no hauríem d'ignorar ni oblidar. El 1918, en abdicar el Kàiser i proclamar-se la República de Weimar, es va negar la realitat dels fets i als soldats vençuts se'ls va dir que havien tornat sense ser derrotats , i les culpes es van dirigir als que els havien 'apunyalat per l'esquena' . Per als perdedors, els jueus bolxevics van ser el cap de turc que van escollir per explicar el seu colossal desastre. De forma repugnant, estúpida i criminal, se'ls va presentar sense humanitat i convertits en bacils corruptors de la sang i raça alemanyes. Homes tensos, amb mirades tristos, angoixades i taciturnes van dipositar la seva esperança d'una vida millor en organitzacions encapçalades per autèntics miserables que van saber despertar una intensa energia i imprimir en els joves una autoestima desmesurada, amb un ordre uniformat i una brutalitat programada. En aquell tràngol tràgic, ressonava amb insistència el lema “Alemanya per als alemanys! A baix els jueus!”; egoisme i supèrbia col·lectiva, al costat d'un odi delirant i racista que no tenia límit.

Els abusos del Tractat de Versalles i una gravíssima i inacabable crisi econòmica van esperonar una propaganda intensament obsessiva de victimisme i de set de venjança. Els alemanys van ser carn de canó d'una manipulació ben orquestrada, que va emocionar milers d'oblidats de la seva condició personal i convertits en massa.

Al cap de quatre setmanes de ser nomenat Hitler canceller alemany, guanyador d'unes eleccions democràtiques, un fet inesperat va prémer l'accelerador del règim totalitari que els nazis projectaven. La nit del 27 de febrer del 1933, ara fa noranta anys, un incendi provocat va destruir en pocs minuts la seu de la Dieta imperial (el Reichstag), l'edifici del Parlament alemany. Immediatament, al cap de pocs minuts, va ser detingut un paleta holandès de 23 anys i membre del Partit Comunista, acusat d'haver calat el foc; a l'any següent va ser executat. Va ser ell el culpable, o algú més va obeir un pla dels nazis? Era inevitable fer-se aquesta pregunta. La veritat és que aquella enorme destrucció va donar peu a un decret que va anul·lar set articles de la Constitució de Weimar: els drets de reunió política i de lliure associació, de llibertat de premsa i d'expressió, la inviolabilitat de domicili, correu, telègraf i telèfon , l' habeas corpus (recordem: el dret d'un pres a comparèixer immediatament i públicament davant un jutge que l'escolti i resolgui si la seva detenció va ser legal, i llavors s'actuï en conseqüència). Es va donar per fet la teoria de la conspiració comunista i es van anar prohibint els partits polítics fins a imposar-se la dictadura i el tercer imperi germà: el terror del Tercer Reich.

Fritz Tobias tenia 20 anys quan es va produir l?incendi del Reichstag. Cap a 1960, sent funcionari del govern i membre de l'SPD (la socialdemocràcia alemanya), va escriure una sèrie d'articles i un llibre sobre aquella acció determinant per a la ràpida implantació totalitària. No he llegit encara el seu text sobre la llegenda i la veritat d'aquest incendi, però sí que sé que va argumentar convincentment que el comunista holandès Van der Lubbe havia actuat pel seu compte i risc. I que no hi va haver complot, ni nazi ni comunista.

Al seu llibre Viatgers al Tercer Reich (Àtic dels Llibres), Julia Boyd se centra en la percepció que els viatgers a Alemanya van tenir de l'auge del procés nazi. Cap al 1937, prop de mig milió de nord-americans visitaven cada any Alemanya. S'estima que per a aquella època uns vuit milions de nord-americans tenien pares o avis alemanys. Diu l'autora que "tot i que els nazis odiaven l'internacionalisme, entenien molt bé la importància del turisme com a eina propagandística", i van buscar seduir i embruixar els visitants. Els fullets de viatges turístics destacaven amb abundància el llegat cultural d'Alemanya. Per contra, l'aïllament dels alemanys era rotund: a una premsa sota censura se li unia la prohibició de viatjar fora.

Hi va haver turistes impressionats per l'alegre optimisme i la senzillesa de Hitler, convençuts que la propaganda exagerava la repressió d'aquell règim. Una gran ceguesa, un gran miratge que aconseguia la majoria dels alemanys. Un d'ells, en canvi, va referir per carta que la seva nació estava mentalment malalta : “Ningú no és capaç de veure la realitat”.

Les tristament famoses cremes cerimonials de llibres a més de trenta pobles i ciutats (una tradició que va iniciar Luter) no van fer efecte en el premi Nobel de Literatura el noruec Knut Hamsun, racista i contrari a la igualtat. No deixaré de llegir-lo per aquestes execrables idees i inclinacions, no faré hipòcritament una altra crema cerimonial dels seus llibres. Distingim sense sectarisme.