Les ciutats mirall construïdes amb dades

“Els antics van construir Valdrada a la vora d'un llac amb cases totes de galeries una sobre l'altra i carrers alts que treuen el cap per a parapets de balustres. De manera que en arribar el viatger veu dues ciutats: una de directa sobre el llac i una de reflex, invertida. No existeix o succeeix alguna cosa en una Valdrada que l'altra Valdrada no repeteixi, perquè la ciutat va ser construïda de manera que cadascun dels seus punts es reflectís al seu mirall, i la Valdrada de l'aigua, a baix, conté no només totes les canales i relleus de les façanes que s'eleven sobre el llac, sinó també l'interior de les habitacions amb els cels rasos i els paviments, les perspectives dels corredors, els miralls dels armaris.” Italo Calvino. Les ciutats invisibles

El concepte de bessó digital ja està molt estès a l'àmbit de la indústria. Consisteix bàsicament a construir una rèplica virtual d'un sistema -per exemple, una màquina, un motor, una línia de producció- i alimentar-la amb dades en temps real, recollides de l'element físic original. Una possible aplicació podria ser el prototip d'un automòbil, on el bessó digital ha de reproduir cada part del vehicle en 3D i replicar el món físic on circula d'una manera tan precisa que un conductor de la rèplica virtual rebi les mateixes respostes que si pilotés el model real. La utilitat d'aquesta tecnologia és innegable en aspectes com el manteniment predictiu, ja que amb el model virtual podem simular de manera fidel les situacions i condicions a què es pot veure sotmès un element, i estudiar-ne la reacció, sense comprometre la seguretat ni el bon funcionament daquest.

Tot i això, els bessons digitals no es limiten a l'àmbit de la producció manufacturera i l'enginyeria industrial, i han arribat fins i tot al terreny de la planificació i la gestió urbanes. Avui dia parlem de ciutats bessones digitals per referir-nos a models que simulen alguns dels processos que tenen lloc en un nucli de població, elaborats sobre la base de la informació real que aquest genera. Es tracta d'una filosofia estretament relacionada amb la smart city , la intel·ligència de la dada aplicada a la gestió urbana. Un dels paradigmes en aquest camp és el projecte Virtual Singapore, que persegueix la creació d'un model tridimensional dinàmic i col·laboratiu de la ciutat.

El model de la ciutat estat asiàtica és un dels pioners en aquest camp, ja que va començar a erigir-se el 2014. Està compost per més de tres milions d'imatges preses dels carrers, a més de 160.000 més capturades des de l'aire, i milers de milions de punts de recollida de dades. Tot plegat configura un mapa en tres dimensions que suposa més de 100 terabits dinformació.

El projecte de Singapur té com a objectiu promoure el desenvolupament sostenible de la illa. A tall d'exemple, un experiment recent amb el model buscava calcular la quantitat d'energia solar podria recollir la ciutat en funció de la disposició dels seus edificis verticals i l'estudi del nivell d'insolació que rep cada teulada i cada façana. Igualment, dins de la meta de baixar la temperatura mitjana del nucli urbà, el model serveix per estudiar com cada nova construcció pot afectar les ratxes de vent i les ombres sobre la superfície.

Les ciutats bessones digitals tenen l'origen en el concepte dels models mirall formulat pel professor de la Universitat de Michigan Michael Grieves el 2006: erigir models digitals a l'espai virtual, que interactuen amb entitats físiques, i que descriuen el cicle de vida de aquestes. El 2017, al si de la CAICT, l'Acadèmia Xinesa de la Tecnologia de la Informació i les Comunicacions, aquesta tècnica es concep aplicada per primera vegada per a la planificació i construcció de les ciutats intel·ligents, mitjançant el disseny d'un model hologràfic que recrea virtualment la urbs de manera que pugui ser analitzada en temps real, convertint-se així en una eina de gestió urbana.

Aquests models virtuals urbans parteixen d'una xarxa ubiqua de recollida d'informació -mitjançant l'internet de les coses-, que subministra dades en temps real i de manera contínua sobre temes com el trànsit, els paràmetres mediambientals o les operacions urbanes, i els situa a un mapa virtual. L'exercici cartogràfic permet analitzar els problemes de la ciutat, identificant patrons de funcionament gràcies als algorismes de gestió de big data , i oferir conclusions i recomanacions de suport a la presa de decisions de les autoritats. La recreació virtual, al capdavall, presenta una panoràmica completa del cicle de vida dels serveis de la ciutat física, obrint la porta a l'optimització del seu funcionament ia promoure un desenvolupament econòmic sostenible.

Els bessons digitals urbans redunden en la millora de les condicions de vida dels ciutadans i també en l'estalvi de costos de les polítiques públiques. El Fòrum Econòmic Mundial calcula que el 2030 aquesta tecnologia suposarà estalvis de fins a 280.000 milions de dòlars en les inversions i despeses associades a la planificació urbana.