L'internet de les coses ara vigila el comportament humà

L'internet del comportament (IoB a les sigles en anglès) és una aplicació de l'IoT que persegueix monitoritzar la conducta de les persones per tal d'establir patrons de comportament. És una tecnologia que pot revolucionar el coneixement que tenen les empreses dels seus clients i la personalització dels productes i serveis.

Internet de les coses (IoT) és una de les tecnologies protagonistes de la revolució digital que estem vivint. El terme, que va ser encunyat al MIT per Kevin Ashton el 1999, defineix la interconnexió d'objectes i dispositius a les xarxes perquè recullin grans quantitats d'informació que, un cop processada i analitzada, manifesta una utilitat concreta. Es tracta de terminals com ara sensors, càmeres, termòstats, termòmetres, altaveus intel·ligents, instrumental per mesurar la qualitat de l'aire d'una ciutat, i, en general, qualsevol aparell susceptible de recollir informació.

El creixement de l'IoT és imparable: Ericsson vaticina que el 2027 hi haurà globalment 30.200 milions de connexions a internet, una xifra que suposa un increment del 106% sobre la quantitat que hi havia el 2021. Una de les principals aplicacions de l'internet de les coses és la indústria, l'anomenat en anglès industrial internet of things (IIoT ), que, en combinació amb aspectes com la intel·ligència artificial, la robòtica o el blockchain, està transformant completament la fàbrica, tal com la coneixíem. En aquest sentit, la consultora OMDIA va calcular que l'any 2030 hi haurà mundialment al voltant de 4.400 milions de dispositius connectats a les plantes manufactureres, de les quals més de la meitat estaran localitzats a Àsia.

Fins ara, l'internet de les coses s'ha centrat a monitoritzar i analitzar sistemes, com ara el trànsit a una ciutat, la seguretat d'unes instal·lacions o el funcionament d'una planta de producció, entre les innombrables aplicacions que té aquesta tecnologia. Recentment, es parla d‟aplicar aquesta filosofia als humans per tal d‟analitzar el nostre comportament. Es tracta del que s'ha anomenat Internet of Behaviour (IoB ) o internet del comportament.

L'IoB utilitza big data per monitoritzar la manera com l'ésser humà es relaciona amb la tecnologia, analitzant-la, per, si escau, modificar-la. Es tracta d'una disciplina que utilitza l'internet de les coses, però, en última instància, la informació recopilada està generada per humans interactuant amb tecnologia, bé a través de terminals com ara ordinadors, smartphones, wearables , altaveus intel·ligents o automòbils connectats, com per mitjà de la navegació i de les accions que duem a terme a les xarxes. Aquestes macrodades són analitzades des de la perspectiva de la psicologia conductual amb la finalitat d'establir patrons de comportament. Evidentment, una de les primeres aplicacions de l'internet de comportament que ens ve al capdavant és el màrqueting: suposa una eina de primer ordre per conèixer què mou el consumidor i el client potencial a prendre les decisions que duu a terme, i pot contribuir a modificar els vostres hàbits de compra en benefici d'un determinat producte o servei.

L'octubre del 2019, la consultora Gartner va predir que per al 2023 el 40% de les persones del món estarien monitoritzades a través d'IoB, per tal de millorar la prestació dels serveis i optimitzar el benefici de les empreses. També reconeix aquest informe que a llarg termini tothom, en major o menor mesura, estarà exposat a alguna forma d'internet del comportament, ja que serà una cosa que estarà perfectament contemplada a la legislació vigent i estarà integrada en la cultura social del moment.

En principi, el risc principal que presenta l'IoB és que una bretxa de seguretat posi les dades i la informació de les persones en mans criminals. És per això que garantir la inquebrantabilitat dels serveis, els sistemes i les aplicacions que es nodreixen de big data sobre el comportament ha de constituir una prioritat. Un altre tema rellevant és exigir transparència en el tipus de dades que recullen les organitzacions que duen a terme IoB, i l'ús que en fan, especialment, quan es tracta d'aplicacions que no requereixen l'autorització de l'usuari.

Però, sens dubte, el perill més gran és la possibilitat que les accions basades a internet del comportament resultin excessivament intrusives per l'usuari. Fa anys, l'empresa nord-americana Target podia elaborar un índex de predicció d'embaràs en funció de la combinació de productes que adquirien les seves clientes. Les estadístiques de vendes de la companyia establien que les dones embarassades eren més proclius a comprar 25 productes concrets. En concret, podien establir amb força fiabilitat fins a la fase de l'embaràs en què es trobava cada dona. D'acord amb aquesta informació, l'empresa enviava a aquestes clientes cupons de descompte en productes en funció del seu estat. Un dia, la sucursal de Target de Minneapolis va rebre la visita d?un pare enfurismat perquè li havien enviat a la seva filla adolescent cupons de descompte per a roba de nadó i bressols, i aquest acusava la companyia d?animar la seva filla a quedar-se embarassada. El dependent va demanar perdó en nom de l'organització, ignorant de què anava allò, i dies després va trucar per telèfon a l'irat progenitor per reiterar les seves excuses, i, quina no seria la seva sorpresa, quan el pare li va dir que, després de parlar amb la seva filla , aquesta li havia confessat que, efectivament, estava en estat. L'empresa ho havia sabut abans que la família.