Valentí Puig i el pas dels dies

L?escriptor mallorquí Valentí Puig valora la condició personal per sobre de qualsevol altra, inclosa la d'escriptor. Fa uns quants anys se'n va anar a viure a un poble prop de Vic. Publica ara un nou dietari: Casa dividida (Eds. Proa, en català, i Eds. Destino, en espanyol). Es refereix a l'any passat. Una casa dividida, diu, és més que un conflicte polític, també és moral i existencial. I cita l'evangeli de sant Mateu, un verset on s'afirma que un país o casa dividida contra ella mateixa no romandrà. Temps enrere, Valentí Puig va anotar: sense bona gent, Espanya no existiria . Cal, doncs, no perdre les ganes de ser-ho.

Qui fos un nen solitari i tímid, aviat va aprendre a voler reconèixer el que passava al seu voltant sense que 'ningú' se n'adonés. Ara, arribats als setanta anys, se sap envaït per la memòria dels anys d'infància i per la presència dels seus morts. Reconeix el privilegi d'estar viu i, en evocar el pare, que va morir amb deu anys menys dels que ell té ara, sent una mena d' injustícia per això.

Des d'una calma aconseguida, amb el pas del temps, en acceptar les seves limitacions, explica els problemes de vesícula que el van portar a l'hospital. I altres xacres de salut que, anímicament, procura superar amb bonhomia i gratitud la vida, percebent de prop “la rara sintonia entre les heures, els cargols, les muntanyes, les boires, els peixos de l'estany”. Alhora, connecta amb el jove que va ser i que aspirava a escriure als trens. Narra ara com “des dels vagons, cares somnolents ens miren i no ens veuen”. O divisa per la finestra un gat clapejat canyella que aguaita a un colom ventruda. Se sap entretenir amb una bandada d'ocells parsimoniosa, coneixedors que per arribar al seu destí no han d'anar gaire de pressa. Volen en forma de W i "la cohesió de la bandada en vol manté la supervivència de tots els components, com un camp magnètic".

Són coses que Valentí Puig assenyala avui, amb “la urgència d'anotar alguna cosa, encara que només sigui el color d'uns ulls o quan cruixi la nit. En què consisteix, sinó ser escriptor?”, es pregunta. Als seus passejos matinals cap als Hostalets de Balenyà destaca: “aquest matí dues caderneres semblaven haver-se implicat a duet en la felicitat d'una sonatina”. I que, “des que vam venir a viure a Centelles fa més de dos anys, no havia vist tants gats solts pel jardí, com si fossin a casa seva de sempre”.

Però l'escriptor, que va ser corresponsal de premsa a diferents països, continua analitzant amb finor i ironia la política que ens enreda. Veu a Putin la cara de jove besuc que tenia i que es va perfilar com un esturió, “ara, abotargat i amb ulls més enfonsats, s'aproxima al suau líquid d'una medusa letal”. Defineix el Brexit com una “metàstasi que desapega normes i esvaeix eixos jeràrquics”. I lamenta també que a casa nostra s'acalli la moderació pública. "El procés pràcticament va obligar a un mutisme existencial". No hi ha marge per a la política sense joc net, en particular afirma, sense que es reconegui el valor de la norma constitucional i que Catalunya és una societat bilingüe. I en tenir accés a dues llengües, planteja el dilema de si és millor escollir la més madura i expansiva o escriure a la més feble i poc evolucionada.

Valentí Puig és clar i agut a les seves observacions, i és valent i educat quan manifesta el que pensa. No pertany a una confraria d''antis', trufada de fixacions odioses o insultants, però entén que l'actual Govern és el més incompetent i verbalista que hem tingut des del final de la dictadura franquista.

Com descriu el president Pedro Sánchez? “Dissimula massa la convicció que no té i és el primer que no n'està convençut”. El seu lema és: “sempre en moviment per no anar enlloc”. "Viu la política com un campió d'esquí nàutic", un "maniquí parlant" amb un somriure desproveït d'humor i alegria, "desconcertat en els moments en què veu allunyar-se el poder" ia qui "l'afavoreix no tenir la mania de la veritat ”.

L'escriptor vol deixar testimoni del pas dels dies, amb talent i veracitat, amb preocupació i nostàlgia del millor que alguns volen fer malbé. Fidel a la idea que, sense bona gent, Espanya no existiria. I sap que cal procurar que no perdin les ganes de ser-ho.