Agustín Franco de Castro, metge i savi

Mai no s'aprèn prou dels millors que ens envolten, que sovint i malgrat el seu notable valor no tenen renom públic. Una atenció deficient a la seva manera de fer i de pensar ens deixa, és clar, per sota de les nostres possibilitats, a un nivell inferior al que podríem tenir, tant en actitud com en sabers. Atès que ningú neix ensenyat, resulta bàsic tenir referents per emular i que ens estimulin a integrar sabers contrastats.

A aquest propòsit, penso en el professor Agustín Franco de Castro, un metge de qualitats excel·lents que és coordinador de la Unitat de Diagnòstic Urològic de l'Hospital Clínic de Barcelona. Qui assisteix els pacients amb molta amabilitat i interès (un pas més enllà de la professionalitat deguda) no oblida mai l'essencial fragilitat humana i actua amb delicadesa.

Com a company seu de la tertúlia L'Arca , en puc destacar la saviesa, sense pompa i vanitat, una manera d'argumentar clar i assenyat que sap aportar dubtes i respecte per la realitat. Posseïdor d'una sorprenent amplitud d'interessos, li va ser encarregat un llibre al marge de la seva especialitat i que acaba de ser publicat: L'evolucionisme (Càtedra), el subtítol del qual és 'D'on ve l' Homo Sapiens ?'.

En menys de dues-centes pàgines, el doctor Franco repassa algunes evidències i reflexions, “intent d'imaginar com van ser els nostres orígens i el motiu pel qual un ésser aparentment fràgil ha estat capaç d'arribar a alterar el medi ambient com mai ha aconseguit una altra espècie coneguda”. fer-ho”. S'ha documentat de forma extraordinària i ha produït un text realment valuós i, fonamentalment, molt llegible.

S'estima que la Terra existeix des de fa uns 46 milions de segles, són milions d'anys de tàctica i de selecció plens de misteri. És procedent, per tant, fer un exercici d'interpretació del món que ens envolta. Repareu-vos que els termes paleolític i neolític van ser encunyats a la segona meitat del segle XIX, per John Lubbock (un matemàtic aplicat a les assegurances bancàries i polític anglès que va ser veí de Charles Darwin) i va divulgar el terme prehistòria. En qualsevol cas, la mecànica del nostre comportament cerebral avui és pràcticament igual a la dels nostres antecessors.

La biologia molecular permet traçar amb increïble precisió les vies de dispersió dels primers homínids. Agustín Franco subratlla que l'estudi de les proteïnes antigues no trigarà a convertir-se en una especialitat enormement fructífera amb l'aplicació de les seves tècniques a les restes dels nostres ancestres.

El funcionament íntim de la genètica encara no és plenament conegut, i “cada pas en el coneixement obre multitud de nous interrogants”, noves línies de reflexió i dubte. Cal comptar amb la realitat epigenètica: “el mitjà en què vius pot ocasionar una expressió diferent dels gens sense que s'hagin produït canvis en la genètica nuclear”.

En general, tractem de manera despectiva les altres formes de vida del planeta, una manera irresponsable que no reconeix que “atacar els viatgers del mateix vaixell només ens pot portar al nostre propi mal”; així passa amb l'escalfament global.

El capítol 7, dedicat a levolució enfront del món actual, ofereix les reflexions més personals de lautor. A partir de la tecnologia, s'obren possibilitats com l'ús de pròtesis en articulacions i extremitats o en braços, “amb connexió neurològica en alguns d'ells, que permeten activar a voluntat els dits d'una mà amputada. O el desenvolupament dels anomenats exoesquelets , veritables carcasses mecanitzades i controlades per l'usuari que permeten, encara de manera imperfecta, una mobilitat fins ara impossible d'aconseguir”. La intel·ligència artificial ja és aquí i la seva repercussió serà de gran magnitud.

Per més que contaminem i intoxiquem la nostra biosfera (una actuació continuada nociva i perjudicial per al planeta), la nostra capacitat de destrucció actual comparada amb les antigues cinc grans extincions és limitada, excepte en el cas d'una ocupació a gran escala de bombes nuclears. No hi ha dubte que sempre serem vulnerables a qualsevol mutació de gèrmens, i sabem que la immensa majoria de les que patim provenen dels animals.

Cal destacar, finalment, que la nostra evolució és a les nostres pròpies mans i que no tot és tècnica i negoci: el nostre objectiu més sublim hauria de ser tenir cura de la vida i de cadascun de nosaltres, sense distincions de cap gènere.