Visions marxianes i weberianes

Havent après a pensar, com és el meu cas, amb allò escrit i dit per Ortega i Marías, és possible allunyar-se radicalment de la beateria intel·lectual que, de forma automàtica, dóna per bons uns autors i per dolents els altres, encara sense haver-los llegit mai. Llancem per la borda, doncs, els prejudicis heretats.

Llegeixo un llibre espès, De la crítica de la filosofia del dret d'Hegel (1843-1844). El seu autor és Karl Marx i tenia en escriure'l uns 25 anys. Nascut en una petita ciutat alemanya, prop de la frontera amb Luxemburg, Marx va posar en aquest text algunes frases sobre la religió que són interpretades de manera confusa; cal dir que més aviat les esbossava com a idees i que, mancant desenvolupament, les deixava en la penombra de l'hermenèutica.

Em limitaré a espigar-ne algunes: “En cert sentit, la democràcia es relaciona amb les altres formes d'Estat de la manera com el cristianisme ho fa amb totes les altres religions”.

Sent Marx algú que reclamava no enganyar-se ni resignar-se, va continuar vinculant allò religiós amb allò polític: “La crítica del Cel es converteix, d'aquesta manera, en la crítica de la Terra, la crítica de la religió en la crítica del dret, la crítica de la teologia a la crítica de la política ”.

I, finalment, dos paràgrafs més que no es poden mostrar com a antireligiosos a l'estil del que després es va anomenar marxisme-leninisme. El primer: “la religió és l'autoconsciència i el sentiment de la pròpia dignitat de l'ésser humà, que encara no l'ha guanyat, o ja l'ha perdut”.

La repetidíssima frase marxiana la religió és l'opi del poble es troba continguda en aquestes denses pàgines, si bé la ressonància del seu significat és molt diferent en ubicar-la a les línies prèvies: “La religió és el gemec de la criatura oprimida, és el cor d'un món sense cor, és l'esperit d'una situació sense esperit. És l'opi del poble”.

En morir Marx (el mateix any en què va néixer Ortega), el seu compatriota Max Weber encara no havia fet vint anys. Aquest cèlebre sociòleg alemany, autor de L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, va escriure i va conferir sobre l'educació superior, deixant uns textos que s'acaben de reunir, per primer cop traduïts a l'espanyol directament de l'alemany, sota el títol Universitat i política (Gedisa ).

Weber expressava la primacia de la llibertat i l'honradesa intel·lectual sobre qualsevol altre interès: “Les universitats no poden ensenyar visions del món 'enemigues de l'Estat' ni 'amigues de l'Estat', ni de cap altre tipus. No són institucions per a l'ensenyament de conviccions darreres”. Deplorava la manca d'objectivitat en la selecció del professorat, per motius ideològics, cosa que posava en perill de corrupció “el caràcter de les noves generacions”.

En l'exercici de la seva funció, deia Weber, el professor ha d'agusar la mirada dels estudiants i ensenyar-los a pensar amb claredat, fent connexions científiques sense judicis de valor. Per deixar després que cadascun adopti les seves eleccions pel seu compte, segons el seu parer.

El 1919, acabada de concloure la Primera Guerra Mundial, es va plantejar l'eliminació del Gymnasium , el nom donat a Alemanya a un model d'Instituts d'Ensenyament Mitjà. Weber creia que avui més que mai , després del col·lapse sofert amb la guerra, era necessari per als nous dirigents tenir un coneixement sòlid del món de les idees de l'Antiguitat clàssica. I insistia:

"Una cultura intel·lectual lliure dels poders polítics i jeràrquics patriarcals i tradicionalistes, com només Occident ha engendrat, just per l´existència d´aquesta cultura es va lluitar, encara que sense plena consciència dels combatents a Marató i Salamina", batalles contra els perses, efectuades al segle V a. C.

Fixem-nos en aquestes paraules que concentren l'interès de lluitar per una cultura lliure dels poders, com una aportació d'Occident: 'encara que sense plena consciència dels combatents', una consciència que sempre s'esmuny en viure. Com deia Ortega: el destí concret de l'ésser humà és la reabsorció de la circumstància, copsar les derivacions del que vam fer i vam viure sense tenir plena consciència de la seva repercussió.