Al servei de l'exclusió

Les societats van canviant a millor oa pitjor segons les condicions de vida que hi regeixin. I seran particularment adequades en la mesura que generin benestar i desactivin qualsevol marginació; de nou igualtat i llibertat per a tots . Com explicar que l'esperança de vida als Estats Units d'un nen blanc al començament del segle XX (35 anys després d'abolir l'esclavatge) fos molt més gran que la d'un nen negre? Avui dia, aquesta diferència s'ha reduït i ha passat d'uns quatre anys; dada que llegeixo a El gran experiment (Paidós), de l'historiador alemany Yascha Mounk, doctorat en Polítiques per la Universitat de Harvard.

Fets com l'anterior són resultat d'una greu desatenció i no ens poden deixar indiferents sense complicitat. La democràcia liberal reclama la igualtat i la llibertat dels ciutadans sense distincions. Com s'aborda, en coherència als principis de la democràcia i de la dignitat humana, l'heterogeneïtat que hi hagi a una societat organitzada? Cada vegada és més gran la proporció d'habitants europeus que no han nascut on resideixen ara. Importa que tots, vinguin d'on vinguin i pensin com pensin, puguin identificar-se anímicament com a membres d'aquesta societat, en endogrups lliures i plurals; i que no es potenciïn els exogrups, enlairats i estrangeritzats. No és una quimera, sinó un projecte realista i positiu, necessari per a la convivència .

Despotricar contra els forans és, però, un automatisme dels diferents nacionalistes, aquests reiteren una angoixa contagiosa i obsessiva per controlar el seu terreny davant dels de fora, als que veuen com una anomalia i un perill per als bons costums. És un temor aclaparador, el gran assumpte social és que els grups humans abandonin la dinàmica de tribus.

El colonialisme va produir a Àfrica unes divisions territorials arbitràries i irresponsables; una herència demencial la seva. Com a exemple de poca traça i d'una total manca de sensibilitat en traçar nous països africans, Mounk assenyala l'enquistament a la República de Malawi d'una enemistat acèrrima entre chewas i tumbukas; per ubicar-lo, assenyalaré que aquest país té uns vint milions d'habitants i que limita amb Zàmbia (17 milions de persones), Moçambic (32 milions de persones) i Tanzània (67 milions d'habitants).

L'esclavitud -una cruel i repugnant realitat que nega la condició personal d'un ésser humà i es permet humiliar-lo com una bestiola, fins a destrossar la seva vida humana- no va ser una novetat portada pel colonialisme, però ho va potenciar enormement. Vegem el cas d'Anthony Burns, nascut el 1834 com a esclau a Virgínia, va aprendre a llegir ia escriure i va fugir a Boston quan tenia 20 anys. Un caçador d'esclaus el va capturar el 1854 i se li va aplicar la Llei d'Esclaus Fugitius. Hi va haver mobilitzacions a favor seu i Wendell Phillips, un advocat bostonià blanc que va arribar a dirigir una Associació abolicionista, va repetir fins a la sacietat que aquell home no tenia més amo que Déu. L'any següent va ser comprat per entitats cristianes antiesclavistes per posar-ho en llibertat. Aquell xicot torturat va morir amb només 28 anys, víctima d'una tuberculosi.

Deixem ara l'Àfrica, un continent prometedor i mereixedor d'esperança. Deixem per un moment, l'esclavitud passada, sempre present a nombrosos llocs oblidats de la mà de Déu. Parlem d´una forma d´exclusió al nostre país que s´amaga o desfigura i que no és insignificant.

Aquest curs, alguns poderosos han modelat a Espanya lleis a la mesura dels seus socis i han arribat fins i tot a eliminar delictes per afavorir-los a canvi del seu suport parlamentari, amb tota descaradura. En contrast amb aquestes arbitrarietats, destaca Felip VI com a Rei republicà , un rei que tracta els seus conciutadans com a iguals, amb respecte i una deferència insòlita. I que sosté els principis digualtat i llibertat, en la idea que la llei està per sobre de tots, inclòs ell mateix. Irònicament, polítics del nostre Govern (dels nostres diferents governs) trontollen la seva progressia fent ostentació de grolleria antimonàrquica, mentre que la seva praxi és rotundament antirepublicana (va contra la igualtat de tots els ciutadans) i són còmplices de privilegis. Alguns exigeixen un estat plurinacional que integri les diferències dels diferents territoris, però amaguen la realitat i neguen les diferències que es donen entre els seus conciutadans. D'aquesta manera, estan al servei d'una oligarquia identitària a la qual es consent sabotejar més de la meitat dels seus 'subdits' el dret a educar-se en la llengua materna, ni tan sols en una quarta part de la docència. Per això no hi ha dret a decidir…