Claudio López Bru

L'estiu pot ser una bona temporada per llegir de tot, incloses coses que normalment no llegeixes; per exemple, biografies d'empresaris. Unes vegades es descobreixen aspectes interessants i curiosos, i altres es redescobreixen detalls oblidats, perquè mai no se citen. Així doncs, cal saber que l'entorn familiar d'Antonio López i López va ser decisiu en el desenvolupament del modernisme català. Arquitectes catalans com Joan Martorell, Lluís Domènech i Montaner, Cristobal Cascante i Antoni Gaudí en van rebre importants i nombrosos encàrrecs; així mateix van acollir obres dels escultors Josep Llimona i Josep Dunyach, com del pintor Eduardo Llorens Masdeu.

Nascut a Cantàbria l'any 1817, el nom complet d'Antonio López i López era Antonio López del Piélago i López de Lamadrid. Va ser el primer marquès de Comillas, títol que li va concedir el rei Alfons XII el 1878. Sent molt jove es va establir a Cuba i va arribar a portar un negoci de roba en un local arrendat a l'empresari català Andrés Bru, de qui acabaria sent el seu gendre. Va participar en el comerç legal d'esclaus criolls, però “no hi ha proves directes de la seva participació en el tràfic il·legal, encara menys es pot demostrar que l'origen de la seva fortuna fos aquest”, assenyala l'historiador lleidatà Óscar Uceda, president de l'associació Historiadors de Catalunya. Antonio López va tenir quatre fills amb Luisa Bru, els tres primers van néixer a Santiago de Cuba i el quart a Barcelona; on es va dirigir la família fugint d'una epidèmia de còlera i una cadena de terratrèmols. La primera filla d'Antonio López, Isabel, va formar una família nombrosa amb Eusebio Güell, els dos fills següents van morir molt joves. I ell va morir al començament del 1883. L'any següent se li va erigir una estàtua en una plaça de Barcelona; fa cinc anys l'Ajuntament de la Ciutat Comtal la va retirar i en va eliminar la menció.

Claudio, el seu fill menor, va ser qui va heretar el seu imperi empresarial i el marquesat. Óscar Uceda ha dedicat un llibre a la seva figura: La singular vida de Claudio López Bru (mileniArts), amb pròleg de Ricardo García Cárcel. El nou marquès de Comillas era advocat, tenia 30 anys i s'havia casat amb María Gayón Barrie el 1881; un casament celebrat pel bisbe de Barcelona, Josep Maria Urquinaona. No van tenir descendència.

Segons Uceda, Claudio López Bru tenia per valors l'austeritat, l'activisme, la religiositat, la moralitat, el patriotisme i el sacrifici, i la seva idea de la felicitat era cor i consciència tranquils : “Per al marquès, religió i millores socials devien ser els elements que frenessin l'anomenat 'problema social' que estava afectant els països industrialitzats”. L'objectiu social i polític de la seva tasca era assolir un desenvolupament estable i fonamentat en el cristianisme. Va fundar Bancs populars, buscant millorar el nivell de vida dels treballadors i evitar els conats revolucionaris. No va entrar en política (encara que va ser senador a la Restauració, pel seu títol nobiliari), però va promoure sometents que van arribar a sumar vuit mil voluntaris.

Va seguir l'esperit de la Rerum Novarum , encíclica de Lleó XIII, amb el concepte de concòrdia de classes en contraposició a la lluita de classes. Uceda ho qualifica d'extremadament sensible davant del dolor aliè, i destaca que va ser molt generós donant diners als necessitats. D'altra banda, va organitzar una peregrinació obrera a Roma, on van assistir-hi més de 18.000 obrers de tot Espanya.

Tímid, devot i treballador, aquest home va engrandir el patrimoni Comillas. Així, la naviliera que va heretar del seu pare va arribar a disposar fins a 25 vaixells amb un port de 64.207 tones, i va consolidar la Companyia Trasatlàntica. Va invertir en ferrocarrils, va comprar la concessió del correu de les Filipines i va tirar endavant la Companyia General de Tabacs de les Filipines, fundada poc abans de la mort d'Antonio López; quan van adquirir també les mines d'hulla d'Aller, a prop de Mieres.

Va fundar i sufragar el diari El Universo , òrgan d'Acció Catòlica, va regalar a la Santa Seu el Seminari de Comillas i durant anys va pagar els costos i les matrícules als prop de dos-cents estudiants per promoció. Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) va estar molt lligat a la família López a partir del 1873, quan va entrar com a capellà de vaixell de la Companyia Trasatlàntica; amb 20 anys ja havia obtingut dos premis dels Jocs Florals. Verdaguer va ser molt beneficiat per la família López, el mecenatge del qual va facilitar que pogués escriure els poemes L'Atlàntida (1878), amb una dedicatòria afectuosa a Antonio López, i Canigó (1886). Mossèn Cinto lliurava sense cap control almoines descomunals a càrrec de la família, cosa que, juntament amb la seva obsessió pel dimoni -una seriosa mania persecutòria- el va portar a irritants exorcismes. I, per a la seva enrabiada, la família de Claudio López Bru el va apartar del seu costat.