Davant de l'11 de setembre; no a la condescendència amb les extremes dretes

Hem arrencat el curs polític sota el marc de Lakoff el de “no pensis en un elefant”, versus “l'amnistia cap, o no, a la CE”

El previsible fracàs de Feijoo per poder complir en encàrrec del Rei de formar govern ens ha arrossegat de cop a pensar en les possibilitats d'alternativa de Sánchez.

Aquesta alternativa no serà possible sense comptar amb els 7 vots de l?extrema dreta supremacista catalana.

Com ja hem vist, a la presumpta esquerra post comunista que prové de les restes d'UP, li ha faltat temps per anar a encamar-se a Waterloo amb els antidemòcrates que van donar un cop d'estat a Catalunya el 6 i 7 de setembre de 2017, derogant de forma il·legal les lleis democràtiques votades majoritàriament per tots els ciutadans -La Constitució i l'Estatut- i aprovant un règim dictatorial que eliminava de cop la separació de poders, donant poders absolutistes al President de la Generalitat. És a dir, s'auto van constituir en una república bananera, sense tota legalitat i legitimitat democràtica.

Aquest intent de secessió, al marge de tota legalitat democràtica, es va aturar amb la mobilització ciutadana del 8 i 28 d'octubre del 2017, promoguda per SCC, que es va recolzar en el rebuig al Parlament dels partits constitucionalistes –PP+PSC+C ,si ECP- i finalment amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola per part del Govern, amb el suport del PSOE, que va dissoldre el Govern secessionista i el Parlament.

Aquells fets, qualificats, jutjats i condemnats com a delictes extremadament greus pel Tribunal Suprem, ara pretenen ser revisats, des de recargolats arguments polítics dels nous revisionistes , alguns d'ells, els mateixos que van recolzar l'aplicació del 155, fa 6 anys.

Les conseqüències jurídiques d'aquell cop d'estat fracassat van ser la condemna a presó dels principals autors i la inhabilitació per exercir càrrec públic durant més d'una dècada.

Pedro Sánchez va saber capitalitzar políticament aquells successos i va resultar elegit poc després president del Govern espanyol. Les seves promeses electorals i compromisos respecte a aquest greu assumpte, es poden trobar a les hemeroteques. Aquí 2 mostres recents:

“L'independentisme no demana una reforma del codi penal. L'independentisme el que demana, i ho saben vostès i ho saben els teleespectadors, és l'amnistia. Una cosa que, per descomptat, aquest govern no acceptarà i que per descomptat no entra a la legislació ni a la Constitució Espanyola” Sánchez a Antonio García Ferreras a la 6a. Novembre 2022

Va repetir l'argument, ara ja com a promesa electoral, el juliol del 2023: “L'independentisme el que demana és l'amnistia, cosa que, per descomptat, aquest Govern no acceptarà i que, per descomptat, no entra dins de la Constitució espanyola . No han tingut l'amnistia i no tindran un referèndum d'autodeterminació”

No han passat ni 2 mesos i ja s'està desdient.

Igual que va fer durant el seu mandat anterior -2019-2023- una vegada va arribar a la cúpula del poder Executiu, Sánchez va aplicar just el contrari del que havia promès, generant una gran estafa electoral per incompliment contractual.

El 2019 havia promès això:

“Ningú està per sobre de la Llei. Puigdemont és un pròfug de la Justícia. Treballarem perquè el Sistema Judicial Espanyol el pugui jutjar amb imparcialitat. La Fiscalia compta amb el suport del Govern a la defensa de la Llei i de l'interès general”

Després, quan li va caldre canviar vots per dignitat, va decretar indults excarcel·latoris i va modificar les lleis per les quals van ser condemnats els colpistes , entre ells els de corrupció per malversació de cabals públics.

Lluny de penedir-se o mostrar alguna mostra de gratitud, ens van fer xuclar i humiliar tots els espanyols, declarant que així que tingueren oportunitat ho tornarien a fer.

4 d'aquells delinqüents romanen fugats des de llavors, i més d'un centenar d'alts càrrecs que van coadjuvar en la preparació del cop, com a col·laboradors necessaris, estan pendents de judici.

Ara, per tornar a ser elegit President del Govern, Sánchez s'està deixant fer xantatge pels fugats, que li exigeixen tornar a recargolar les lleis, aprovant una amnistia-exprés que invalidi tots els processos judicials, els sentenciats i els pendents de judici, a alhora que s'elimina l'existència dels seus antecedents penals, cosa que els permetrà tornar a presentar-se a les eleccions quan ho desitgin i intentar un nou assalt a l'Estat de Dret.

L?assumpte ja no és entrar a discutir si l?amnistia té cabuda constitucional o no. El previ és declarar amb rotunditat la immoralitat, l'oprobi públic i el perill que suposa per a Espanya en un futur immediat, acceptar el xantatge dels que representen un 5% dels vots emesos i 14 diputats dels 350 del Congrés = 4%

Des del nostre partit -AIRES- rebutgem frontalment la possibilitat d'un govern neoliberal, fruit d'una coalició de govern de la dreta del PP amb l'extrema dreta de VOX, perquè estem convençuts que seria terriblement perjudicial per a la classe treballadora, tant per les retallades socials i econòmics, com per la reculada dels drets civils i polítics, que els governs conservadors sempre porten aparellats.

Amb la mateixa energia rebutgem també el xantatge a l'Estat de Dret per part de l'extrema dreta nacional-secessionista.

En aquesta tessitura, només hi ha 2 alternatives possibles:

A) La formació d'un govern provisional de PP+PSOE amb l'únic compromís de complementar l'art. 2 de la CE que estableix la unitat territorial d'Espanya, amb un subapartat que impedeixi als partits secessionistes participar a les eleccions generals, tal com s'estableix a les constitucions de països avançats com França; Itàlia; Alemanya o els EUA. Si la modificació de l'article 135 es va acordar en una nit, entre Zapatero i Rajoy, aquesta es pot resoldre en un termini no superior a 6 mesos, per immediatament després, tornar a convocar eleccions generals a mitjans del 2024.

B) La renúncia de Sánchez a formar govern a l'octubre, després del probable fracàs al setembre, del PP de Feijoo, cosa que ens abocaria automàticament a noves eleccions per al 14 de gener de 2024.
 

La primera opció és una mica més lenta, però resol el problema una vegada per totes.

Amb la segona opció seguirem sense tenir garanties per no tornar a trobar-nos a la mateixa situació de bloqueig que ara.

En qualsevol cas, entenem que serà difícil que l'aventurerisme irresponsable, el curt termini i la mediocritat mostrada fins ara per la classe política espanyola , sigui substituït amb nous dirigents amb altura de mires, sentit d'Estat i la responsabilitat del “patriotisme constitucional” amb el que ens exhortava Piketty, per no continuar enfonsant Espanya a l'oprobi del ridícul internacional.

Barcelona, 11 de setembre de 2023

Comissió Executiva Nacional de l´Aliança de l´Esquerra Republicana d´Espanya.