El breu recorregut del Govern de l'amnèsia

“Habemus text”. El projecte de llei d'amnistia va ser presentat aquest dilluns davant de la Mesa del Congrés. Llegit a fons, amb exhaustivitat, els 23 folis del projecte, i mentre escolto ara mateix les justificacions que està donant P. Sánchez davant del Congrés, faré una crítica sobre la seva inconsistència.

Que el PSOE anunciés a so de bombo i platerets que seria signat per 7 partits: PSOE SUMAR BILDU PNB ERC JUNTS i BNG; i que finalment ho hagi presentat el PSOE en solitari, no preveu llarga vida.

El projecte de llei presentat difereix en força punts de l'esborrany signat per JUNTS+PSOE del passat dia 9. En només 4 dies hi ha hagut canvis substancials, com la desaparició del control del poder judicial per comissions del parlament conegut per l'anglicisme “lawfare” ; segurament per la radical i unànime oposició de totes les associacions judicials i professionals de la Magistratura, incloses les de caràcter progressista.

El text de la llei dedica més literatura a la llarga exposició de motius que als 16 articles concrets per al seu desenvolupament. Això dóna la mostra que necessiten justificar amb molt d'embolcall demagògic, cosa que és injustificable des del punt de vista jurídic. Ells saben que és una gran injustícia, i així ho declaraven i ens ho prometien fins a la nit del 23-J, més de 12 ministres del PSOE i el mateix Sánchez.

Justificar aquesta Llei d'Amnistia, com es fa a l'exposició de motius, amb la Llei d'Amnistia del 1977, en un insult a la intel·ligència; és prendre la ciutadania espanyola per analfabets polítics; és ofendre la memòria dels lluitadors contra la dictadura de Franco; i si em permeteu l'autoreferència personal, és insultar-me a mi, que vaig ser un d'aquells amnistiats. És comparar els que arrisquem la nostra vida per tirar a baix la dictadura feixista, amb els supremacistes que es van aixecar contra el sistema democràtic espanyol el 2017. INSULTANT!!

És una comparació tan idiota, com la que fan amb l'amnistia que es va atorgar al nostre país veí, Portugal, contra els joves que havien llençat ous al Papa dels capellans, quan els va visitar l'any 2000. Comparen ser ateu militant, amb un cop d'estat secessionista, ja no és comparar ous amb castanyes, és comparar ous amb elefants.

També al·ludeixen al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que a la seva sentència del 29 d'abril de 2021 diu literalment: “ té per finalitat despullar del seu caràcter delictiu els fets als quals s'aplica, de manera que el delicte ja no pugui donar lloc a l'exercici d'accions penals ” És a dir, aplana el camí a les organitzacions del supremacisme territorial perquè “ Ho tornin a fer ”… per si no havia quedat prou clar.

En aquesta mateixa declaració d'intencions, diuen que el seu objectiu és , cito textual: “ L'aprovació d'aquesta llei orgànica s'entén, per tant, com un pas necessari per superar les tensions referides i eliminar algunes de les circumstàncies que provoquen la desafecció que manté allunyada de les institucions estatals a una part de la població…garantint la convivència ”.

A la llum dels 13 dies d'aldarulls de carrer i de manifestacions massives a 52 capitals de província de diumenge passat, no sembla que hagin encertat amb l'objectiu que emmascara el veritable motiu d'aquesta Llei: acceptar el xantatge polític de Puigdemont i Junqueras, a canvi de la seva investidura.

En una mostra de cinisme elevat a la galleda; tornen a insultar la nostra intel·ligència, quan escriuen: “ Aquesta llei orgànica és un pas més... valent i reconciliador; una demostració de respecte a la ciutadania i que l'aplicació de la legalitat és necessària ”.

Deixeu-me contextualitzar aquest “ respecte a la ciutadania ”. A les darreres eleccions generals, 1'5 milions de persones van votar a favor dels partits secessionistes, algun dels quals incloïen l'amnistia als seus programes; la resta 33'5 milions d'electors es van oposar, votant partits constitucionalistes (aquí incloc els 7'5 milions de votants del PSOE, als quals se'ls va prometre al programa electoral que NO hi hauria AMNISTIA ) o abstenint-nos de forma conscient per no participar al seu plebiscit. On queda el respecte a la ciutadania?

Entre “els agraciats” per aquesta llei, fiquen en un mateix sac els que van incendiar els carrers i van trencar la nostra convivència; als qui es van saltar la constitució i l'Estatut, i als policies que el propi govern va enviar per defensar-la . Poseu-vos vds a la pell d'aquells policies que van haver de venir d'altres regions d'Espanya, perquè la policia catalana, els MMEE, es van sumar com a subjectes passius a la insurrecció , i entendran la indignació que han recollit absolutament tots els sindicats policials, inclosos el SUP i l'AUGGCC, marcadament progressistes i amb dirigents detinguts durant la transició.

Darrere de tota aquesta novel·la jurídica s'amaga el veritable motiu, que es descobreix immediatament fent la típica pregunta: CUI PRODEST. A QUI BENEFICIA PERSONALMENT? La resposta és tan clara com simple: A Sánchez per a la seva revàlida com a president; ia Junqueras i Puigdemont perquè puguin presentar-se com a candidats a la Presidència de la Generalitat el 2025. Tota la resta és morralla, palla, amaniment del plat principal, inclosa la impunitat per al tahúr del Besòs, Artur Más, que va iniciar la pujada a la muntanya Sinaí; com el maníac-zoòfil-ètnic supremacista Q.Torra , el dels “espanyols són bèsties amb forma humana”.

Ara, un cop restituïts els 4 expresidents, podran gaudir de la seva pensió vitalícia, 7.661 € al mes ; que és només el 60% del que cobra en actiu l'Aragonès (12.600 €). Així que podran tornar a gaudir de despatx, assistents, cotxe oficial i escortes, per a la resta de la vida. Tot un luxe i excitació motivacional perquè altres ho tornin a intentar. Tot un “xollo” per haver “treballat” 27 mesos, com va ser el cas de Q. Torra.

Fins a 300 individus que van ser encausats a la revolta colpista del 2017, que van cometre 13 delictes greus com: Falsedat documental; delictes d'odi; desordres públics; malversació; prevaricació; desobediència a l'autoritat; revelació de secrets; usurpació de funcions; fabricació d'explosius; injúries; amenaces; atemptats contra l'autoritat; i lesions ; quedaran impunes amb aquesta “graciosa Llei de sa majestat Pedro El Cínico”.

Quin serà el recorregut d?aquesta llei infame?

Entre la tramitació al Congrés, el bloqueig temporal de 2 mesos al Senat, on el PP té majoria absoluta, la tornada al Congrés, i la vista dels nombrosos recursos d'inconstitucionalitat que ja s'han anat anunciant, en el millor dels casos, la seva aplicació no serà abans de 6 mesos. Un termini llarguíssim per a D. Pedro Pinotxo, ja que aquest termini pot “ canviar d'opinió ” 1 o 2 vegades, tal com ja ens té acostumats. Les tensions polítiques que el tràmit d'aquesta llei comportarà poden fer malbé les seves previsions de legislatura.

L'incompliment dels terminis de pagament que haurà de satisfer pels xantatges respectius, farà d'aquesta legislatura un tempestuós “ Drac Kan ” que lluny de portar-nos pacífica convivència i restitució de ferides polítiques, les aprofundirà, amb una gran diferència, ara ja ens hem desarmat jurídicament . Lluitar amb aquestes modificacions de lleis a la mà, contra un nou intent de secessió, serà una tasca molt difícil per al govern de torn.

Per les dates que estem, la possible investidura comportarà l'aprovació immediata dels PGE del 2024, que podrien prorrogar-se només un any més, en cas de desacord. És a dir, ateses les circumstàncies de debilitat amb què es constituirà el nou govern, amb 14 de les 17 CCAA en contra i la majoria de les 50 capitals de província torpedinant les seves decisions, no crec que la seva durada vagi més enllà de 2 anys.

Mentrestant, hi haurà noves eleccions europees i noves eleccions autonòmiques, a Euzkadi ia Catalunya, que probablement reflectiran el desgast i els danys col·laterals de la volcànica situació actual per al PSOE i els seus aliats per la secessió.

Al nostre humil partit, AIREs, no ens quedarà més alternativa que oposar-nos amb totes les nostres forces, denunciant, aguditzant i aprofitant les contradiccions al si de la coalició de govern pseudoprogressista, per fer pedagogia i mobilització; per créixer com a alternativa d'una esquerra conseqüent amb els valors de la unitat territorial d'Espanya, la defensa dels interessos de la classe treballadora, i la difusió i l'expansió de l'ideari del Socialisme Democràtic.