"Els morts que vós (P. Sánchez) mateu, gaudeixen de molt bona salut" (N. Redondo)

L'“afusellament polític” de Nicolás Redondo, cap al tard, va ser un “ajusticiament, sense judici previ ”

Ni escrit d'acusació amb càrrecs concrets, ni tribunal (No s'ha reunit la Comissió de Garanties del PSOE, únic organisme facultat pel Congrés per entendre aquestes causes), ni possibilitat d'al·legació, ni defensa; “ m'he assabentat per la premsa”, va declarar ahir Nicolás Redondo”.

No hi ha hagut procés, no hi ha hagut possibilitat de defensa; però s'ha executat "políticament " al sospitós d'alta traïció, que no va poder tenir ni la consideració prèvia de reu.

No era això el que feia Stalin a les seves famoses purgues contra els dissidents interns del seu propi partit? El mateix.

La llei de Partits Polítics preceptua les estructures orgàniques dirigents, que el seu funcionament s'ajusti a procediments de democràcia interna, i determina que s'ha d'especificar als seus Estatuts, de quina manera concreta es regularan els desacords en les preses de decisions col·lectives.

Els estatuts del PSOE aprovats al 40 Congrés, celebrat el 2021, a l'article 9 estipula   que, per ser expulsat del partit l'afiliat ha de «ser sancionat/da per l'òrgan competent amb l'expulsió del PSOE -La Comissió de Garanties de l'Afiliat- després de la tramitació del preceptiu expedient disciplinari raonat, motivat i contradictori, amb l'informe previ que ni tan sols ni tan sols se n'ha encarregat.

El menyspreu de Sánchez per la democràcia interna i per la falta de respecte a allò acordat als seus Estatuts i Congressos, no és una cosa nova.

El 39 Congrés del PSOE de 2017, va acordar de manera explícita el rebuig al “ Procès” ia la deriva secessionista de Catalunya. Sánchez va fer tot el contrari del que s'havia acordat.

A les eleccions generals de 2018 va demanar el vot per ser President, a canvi de respectar les decisions del Tribunal Suprem, que en aquells moments estava jutjant els colpistes del 6 i 7 de setembre de 2017. Com tots ja saben – les hemeroteques van plenes - va acabar fent just el contrari del que va prometre: Indults, eliminació de delictes del Codi Penal i tota mena de facilitats perquè els colpistes puguin “ tornar-ho a fer ” com ens prometen cada dia. És a dir, va promoure una gran estafa contractual contra tots els qui li havíem atorgat el nostre vot.

En el període 2019-23 va continuar fent tot el contrari del que es va acordar a les resolucions congressuals del 39 Congrés, sense donar comptes a ningú.

Al 40è Congrés, l'amnistia i l'autodeterminació van ser exclosos explícitament com a possibilitats de govern; i ara està fent novament de la seva capa un saig, sense encarregar-se ni a Déu, ni al Diable.

Com a exemple recent, cal recordar que ni el Cte. Federal, ni la seva Executiva Federal, ni tan sols el seu Govern, van tenir oportunitat de discutir el canvi de postura respecte al Sàhara i el Marroc.

Amb tot el cinisme del món, menteix a tots els espanyols i acaba fent just el contrari del promès als programes electorals, sabent que els que li deuen el sou en el seu partit no li aixecaran la veu, so pena de ser afusellats al clarejar.

Vostès van sentir una sola queixa interna del màxim organisme de control entre congrés i congrés, del Comitè Federal; o de l'Executiva Federal del PSOE?

No, ni una. Tot i les nombroses queixes públiques de votants, afiliats i quadres de relleu polític, als quals es menyspreava dient que “ ja no pintaven res a l'actual PSOE”. En comptes de contestar els arguments, se'ls despatxava amb “atacs ad hominem”

Alhora Sánchez va llançar una amenaça vetllada a tots els barons territorials que s'havien vist perjudicats pel seu nefast lideratge a nivell central: Si us calleu us puc recol·locar , com va fer amb F. Armengol, F. Vara, Ximo Puig i alguns altres; si m'aixequeu la veu quedareu fora , com va fer amb Lamban.

Com acaba de recordar avui Felipe González, ni als que ens vam oposar a l'ANE (Acord Nacional d'Ocupació) el 1981; ni als que vam denunciar l'entrada a l'OTAN el 1982, ni als que vam protagonitzar la Vaga General del 1987, sent afiliats al PSOE, se'ns va limitar mai la llibertat d'expressió, ni molt menys se'ns va obrir expedient disciplinari o se'ns va expulsar .

El PSOE va arribar a tenir 600.000 afiliats declarats, al Congrés del 2008, amb Zapatero. Sánchez ho hereto amb 200.000 afiliats el 2014, i després de 5 anys al govern, amb tot el clientelisme que això implica , al 40 Congrés de 2021 es van declarar 150.000 afiliats . 50.000 afiliats hem abandonat les seves files en aquest temps.

En quin context s'ha produït l'expulsió de Nicolás Redondo?

Des de gener de 2023 es celebren reunions a Madrid, sota el paraigua de la Fundació Francisco Giner de los Ríos, en què participem afiliats actuals i exafiliats del PSOE, com jo, que vaig militar durant 40 anys, o com José Luis Corcuera o Paco Vázquez, que també es van donar de baixa, després de tota una vida de militància activa, quan Sánchez va començar la deriva populista cap al confederalisme, de la mà d'Otegui i Junqueras.

El 25 de març celebrem la primera assemblea pública a Madrid, oberta a la premsa, a la qual assistim 140 persones de les 17 autonomies. Es va acordar llavors, paralitzar les activitats per no interferir a la campanya electoral de les autonòmiques i locals del 28 de maig. Estava previst tornar-nos a reunir, immediatament després d'aquestes eleccions, en què ja es preveia el desastre que es va produir, amb la pèrdua de la immensa majoria de comunitats autònomes i alcaldies, per exigir responsabilitats per la mala gestió de la marca representada per Sánchez . Ell es va avançar a la jugada i aquella mateixa nit va convocar eleccions generals, que no tocaven fins al desembre. Amb això impedia el debat intern al si de l'organització i els impel·lia a girar full i dedicar les forces a la nova contesa electoral. Els resultats del 28 de juliol tampoc no el van acompanyar, va perdre les eleccions, però davant l'expectativa de la seva investidura, després del previsible fracàs de Feijoó, pretén continuar tenint emmordassada la seva militància.

Nombrosos quadres amb altes responsabilitats polítiques en el passat, dels quals com va dir Redondo: “ no li deuen res i no han de perdre res ” s'han llançat a opinar sobre la pretesa bogeria d'intentar canviar els cromos de la seva investidura, a canvi d'acceptar cosa que va dir que mai no acceptaria, l'amnistia per als colpistes i l'autodeterminació per a Catalunya.

Així s'han anat alçant les veus discrepants que denuncien aquest intent:

Felipe González, Alfons Guerra, Pere Bofill, Juan José Laborda, Tomàs Gómez, Alexandre Cercas, Ramón Jáuregui, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, Javier Rojo; Eligio Hernández, José Rodríguez de la Borbolla; Juan Alberto Belloch; Javier Lambán; i Emiliano García Page, entre molts altres, s'han sumat a les crítiques que va iniciar Nicolás Redondo.

L'expulsió es produeix el mateix dia que se celebra l'homenatge a l'expresident del Senat, Juan José Laborda, perquè tingui més ressò mediàtic; abans del proper 20 de setembre, dia que Felipe González presentarà el llibre d'Alfonso Guerra i per al qual ja s'ha cobert l'aforament; i abans de final d'aquest mes de setembre en què es produirà una nova trobada d'aquest sector crític del PSOE. Amb això pretén frenar el moviment de protesta interna, escarmentant al capdavant aliè tots els altres, per fer callar les veus díscoles d'aquells que pretenem impedir que es consumeix aquesta ignomínia nacional de “7 vots pel meu regne”

Lluny d'aconseguir-ho, amb aquesta grollera maniobra, acaba de convertir la seva víctima en estrella mediàtica; i la indignació que està produint a l'interior del PSOE anuncia una cascada de baixes en afiliació.

Els que, després de tota una vida de fidelitat a unes idees, ens hem quedat orfes de partit, no pensem anar a casa, ni quedar-nos de braços plegats. Com ens recordava Antonio Gramsci, “ les idees sense organització són pura evanescència”. Així que haurem d'anar pensant en una nova organització que empara el Socialisme Democràtic Espanyol.