La marca Gita

Compost de set-centes estrofes i divuit capítols, el llibre sagrat hinduista La Bhagavadgita (Kairós), escrit uns tres segles abans de Crist, ha estat traduït per Òscar Pujol, un doctor en sànscrit que ha dirigit els Instituts Cervantes de Nova Delhi i de Rio de Gener.

¿Cal ser un especialista per llegir-lo, o és millor deixar-lo estar per impossible profit? Tot i que són innombrables les coses que de manera inexorable se'ns escapen d'aquest text, en podem treure algun profit de la lectura? Ho he intentat i ho he llegit.

Valoro, en particular, aquesta concentració de propostes de maneres de fer a la vida:

senzillesa, manca d'ostentació, no violència, resistència, rectitud, servei al mestre, puresa, estabilitat, domini de si; indiferència pels objectes dels sentits”.

I la “constant equanimitat mental davant dels esdeveniments agradables i desagradables”, amb absència de por i d'hostilitat, sense un orgull desmesurat. Mostrar-se impertorbables davant l'èxit i el fracàs, relativitzant-los, i negar-se a la possibilitat de turmentar ningú.

En aquest llibre anònim, que significa etimològicament el Cant de Déu (o del Senyor), l'Ésser Suprem pren la paraula i es defineix ell mateix: “jo sóc el principi i la fi del món sencer”, alfa i omega. En un joc de paradoxes, se'ns parla del dia i de la nit:

“amb l'arribada del dia, tot allò manifest sorgeix del no manifest” i “amb l'arribada de la nit, tot es manifesta en allò no manifest”.

En aquest altre paràgraf, s'enalteix el respecte a la realitat, al marge de la condició social i animal que sigui. És una pauta civilitzadora i assertiva:

“Els savis miren igual

a un braman educat i erudit,

a una vaca, a un elefant,

un gos o un pària”.

Això és, mirar per igual al voltant i sense menysprear ningú, captant la realitat del que tenim davant: atendre el que trobo tal com ho trobo , i fent-se càrrec.

És cert, assenyala, que “ningú no pot, ni per un moment, romandre inactiu. Una activitat continuada està sent inevitablement executada per les energies de la naturalesa primordial”.

Això no obstant, es promou la qualitat d'una acció on no prevalgui l'interès i no prevalgui el sentit utilitari, per poder assolir el bé suprem . “Desgraciats són –declara- els que busquen resultats” i els que actuen sense tenir present el bé comú ; totes dues coses juntes.

I, al cap ia la fi:

“Qui executa l'acció deguda sense esperar-ne el resultat, aquest és el renunciant i el iogui”.

Amb la ment consumida per la pena que ens pugui arribar a tenallar, amb qui he de combatre a la imminent batalla? Sembla que no hi ha dubte sobre això: amb un mateix .

“Un és amic de si mateix quan per si mateix es venç a si mateix. Quan un no és amo de si, es comporta com un enemic”.

Són lliçons de viure i són més enllà de les etiquetes d'esquerra i dreta.

Podria ser que fossin d''esquerra' i que els que tenen registrada aquesta marca es neguin a reconèixer-les?