Traços i segments: per què escric?

Des dels vuit anys, edat en què em vaig sentir gran, perquè havia fet la primera comunió, recordo perfectament les converses que tenia amb mi mateixa (entre altres coses, perquè estan abocades amb lletra infantil sobre llibretes antigues). Aquestes converses amb mi mateixa i aquestes que ara ho continuen sent encara que les comparteixi, responen, a la pregunta de: per què escric? ; i la resposta és que ho faig per simple desfogament, per la necessitat que els meus pensaments no es perdin per a la meva consciència i que els sentiments que impregnen aquests pensaments em concedeixin una identitat i un perquè.

Aquest perquè d'aquí arriba, és el mateix que endevino en tots els altres éssers humans; és a dir, en aquells que s'hagin fet aquesta pregunta o almenys l'hagin sentit necessària en diferents esdeveniments de la vida.
 

Tot i així, no em conformo amb la resposta de la concessió didentitat; perquè aquí sorgeix una altra pregunta: Què és la identitat?..., és una cosa que em defineix plenament només amb l'ús de la meva pròpia reflexió, de la simple observació dels meus propis sentiments?; crec que NO. Segur que la identitat ha de ser una mica més àmplia, segur que ha de contenir dades que a mi se m'escapen, perquè no sóc conscient del meu TOT…, del mateix Tot que a tots ia tot ens configura. En aquest cas, com em defineixo a mi mateixa, com m'identifico respecte a tots els altres.

Vaja, he tornat a practicar el meu esport preferit; aquell que es penja de les anelles d'interrogants, i més interrogants…, intentant fer una gesta d'exercicis i cabrioles a l'aire; perquè què és el pensament, sinó això? Què ens pot conduir, raonablement, a la veritat, sinó aquestes anelles?

Vaig decidir fa molt de temps que no m'havia de fiar només del pensament i de la reflexió, sinó compaginar-ho amb la intuïció i l'experiència de la vida, per respondre les meves preguntes i, a poc a poc anar pujant, esglaó rere esglaó, l'escala de l'autoconeixement.

A dia d'avui, havent viscut prou per tenir una idea de què és la vida i de què ha estat, és i s'espera que sigui la vida, segueixo sense tenir ni idea…de per què és la vida?

He repassat els meus diaris, he ressuscitat els meus sentiments passats, he intentat visualitzar les meves ombres i els meus llums... no he aconseguit respostes raonades a les preguntes de: Qui sóc jo? i per què sóc aquí? Així que llenço d'intuïció i sentiment i em dic:
 

• Sóc, com qualsevol altre, el brot d'una branca del gran arbre de la humanitat.
• Sóc, com qualsevol, una cosa sense acabar, en procés de ser allò que està cridat a SER.
• Sóc, com tots els altres, un dels projectes que configuren el meu codi genètic.
   

Bé, aquestes respostes no m'acaben de satisfer; però, seguint amb els exercicis gimnàstics, no tinc cap altre trampolí des d'on impulsar-me, ni matalàs sobre el qual aterrar les meves piruetes mentals.

Potser un dia, allà en la mort… (quina dramàtica m'he posat!), al jutge i comptable diví dels esdeveniments de la meva vida, i la meva responsabilitat sobre els mateixos, li doni per mostrar-me el balanç del que ha actuat i em faci saber que, comparat amb el que s'esperava de mi i les meves possibilitats, he obtingut una nota acceptable a les olimpíades de la vida.
 

A la vida es ve a patir…?, es ve a gaudir?, es ve a aprendre?, es ve a tractar de SER?...; sincerament, no conec la resposta, però m'apassiona tractar de respondre la pregunta…

Una de les respostes que m'agrada donar-me, per calmar l'ansietat del buit de la meva ignorància, és: A LA VIDA ES VE A JUGAR COM JUGUEN ELS NENS, IMAGINANT SOBRE UN BELL ESCENARI QUE PODEM EXTREURE DE QUALSEVOL COSA UNA GRAN ALEGRIA.
 

Sí, només l'alegria pot redimir totes les meves pors i guarir tots els meus mals, guarir totes les meves ferides i atorgar-me la força de seguir endavant. On trobar alegria? A qualsevol lloc del món on et topis amb la bellesa, la pau i el descans de les teves inquietes neurones.
 

Per què escric?, PERQUÈ AIXÍ NO SE M'OBLIDA EL PENSAT, EL SENTIT, EL VIVIT…I A MÉS EM DESHOGAMENT…, EM DONO L'OPORTUNITAT DE TROBAR-ME QUAN ESTIC PERDUDA.