La mediació europea per a la renovació del CGPJ (1a part)

El nou any ha començat amb un principi d‟acord per donar solució al bloqueig de la renovació dels vocals del CGPJ. Els líders dels partits polítics majoritaris han fet un primer pas important en consensuar que el comissari de justícia de la UE intervingui com a mediador internacional. La fràgil i polaritzada democràcia espanyola no pot suportar més temps aquest descrèdit en una època de crisi de valors, quan la Justícia hauria de ser la columna vertebral que garanteixi la convivència social i l'Estat de Dret. És preocupant que, a l'últim baròmetre de valoració ciutadana, l'administració de justícia espanyola ocupa l'últim lloc entre les institucions de l'Estat.

La tasca que espera el comissari Reynders és molt difícil, no només per l'alt nivell de crispació entre les dues parts, sinó perquè la funció de mediar en un estadi tan alt del conflicte no es pot solucionar estrenyent-se les mans davant de la TV. Es tracta d'una operació molt complexa en què es requerirà l'assistència de dos equips de negociadors experimentats que donin suport a cadascuna de les parts. La funció del comissari europeu, que no és mediador en el sentit tècnic d'aquesta funció, ha de ser aconseguir que les parts acceptin la intervenció d'un equip neutral de mediadors professionals, que la sàpiguen dirigir amb prudència i encert.

Què és mediar?

Mediar no és merament negociar una sortida conjuntural, acceptada a contracor per uns i altres. Les fotografies de consensos aparents són freqüents. Estem vivint repetidament en la política espanyola i es caracteritzen per la seva ineficàcia: les dues parts presumeixen d'haver obtingut un triomf sobre el contrari, per la qual cosa poques vegades serveixen per superar els problemes; més aviat solen generar noves discrepàncies, noves exigències i, al final, una escalada més gran de la crispació. Esperem que, en aquesta ocasió, i per a aquest problema, es pugui iniciar un procés seriós i productiu que serveixi per desencallar el bloqueig que impedeix que la Justícia ocupi el lloc que correspon a una democràcia avançada.

Perquè sigui possible la renovació del CGPJ, que és l'objectiu final de la mediació, cal emprar un mètode adaptat a la complexitat dels diversos problemes subjacents ocults després de la punta de l'iceberg dels retrets de culpabilitat mutus. En el fons, malgrat els posicionaments demagògics que es repeteixen insistentment, no es tracta de superar el desacord puntual en l'elecció de vocals pel parlament que es va frustrar el 2018 després d'haver fet la selecció i disposar d'una llista de candidats. El detonant va ser la indiscreció d'un senador del PP que, mitjançant un WhatsApp inoportú, va fer pública la perversió del model de selecció dels candidats, i es va fer palès que no era el parlament el que la realitzava, després d'una profunda indagació de les seves aptituds, com marca la Constitució, sinó que els designats eren persones properes a les elits dels partits polítics majoritaris. Així s'ha fet en les últimes legislatures suplantant fins i tot la competència de l'elecció del president del CGPJ que porta aparellada la del TS, quan, segons la llei, correspon fer-ho als vocals designats, una vegada que prenen possessió del càrrec en votació secreta.

Davant d'aquesta pràctica, afavoridora de l'amiguisme, el nepotisme i la subordinació dels vocals als polítics que els promovien (de tots els partits), la ciutadania ha dit prou! i exigeix que es modifiqui estructuralment el sistema. Si es pretén una justícia independent i de prestigi, les vint persones que ocupen les vocalies del consell que, segons la Constitució han de ser dotze jutges més vuit juristes, han de tenir un gran prestigi professional avalat per la seva trajectòria, per la seva experiència i capacitat demostrada per a lexercici de les funcions que constitucionalment han de complir.

En tota mediació calen determinats requisits ineludibles: a) el primer és la predisposició comuna de les dues parts per treballar en pro de la consecució d'un consens que sigui raonable, acceptable i que no impliqui la imposició del criteri d'una part sobre l'altra ; aconseguir aquesta predisposició mútua no és fútil, i és l'objectiu de la primera sessió, anomenada “exploratòria”; b) el segon requisit és la confidencialitat, que és essencial i que no significa obscurantisme, però que implica que les converses se celebrin en un lloc on es pugui dialogar lliurement, exposant els punts de vista respectius, amb el compromís que tot el que es digui en aquest entorn ha de quedar a l'àmbit privat; la qual cosa implica que no es poden emetre comunicats ni hi ha d'haver filtracions fins que no se signi l'acord definitiu; ic) el tercer requisit és la voluntarietat, en el sentit que les dues parts mantenen en tot moment el seu dret a donar per finalitzada la mediació sense acord, o amb acords totals o parcials.

Quins temes de mediació cal abordar en aquest cas?

Després d'analitzar l'esquema del conflicte s'adverteix que el procés de mediació per a la renovació del CGPJ és peculiar, perquè hi ha dos objectius que són molt diferents en el temps i el contingut. D'ells, el més urgent que cal aconseguir és l'acord respecte al sistema d'elecció dels vint vocals nous. Després, sense tanta pressa, però sense demora, s'ha de procurar que s'arribi a un acord més de tècnica política constitucional, sobre les bases de la reforma en profunditat del model mateix de CGPJ, que corregeixi els defectes que s'han fet palesos des de que es va crear aquest organisme a l'època de la post-transició. Aquest segon objectiu requereix un procés assossegat, manejat amb summa cautela i lleialtat institucional, davant la desconfiança existent entre els grans partits. Tots dos parteixen del nefast repartiment per quotes de manera que, si en la renovació resulta afavorit l'un o l'altre, no es garanteixi pel suposat guanyador la continuïtat del procés per a la reforma en profunditat que necessita el sistema, de cara al futur.

L'elecció dels vocals nous

Es necessita per complir aquest objectiu un acord previ respecte a si dóna validesa al procés que selectiu que ja es va realitzar pel CGPJ actual a la tardor de 2018 (que no es va arribar a consumar) o si es convoca una nova elecció de candidats prèvia entre tot el col·lectiu judicial.

Pel que fa a aquesta qüestió l'opinió majoritària entre els experts constitucionalistes és la de la repetició, ja que aquell primitiu procés frustrat ha quedat obsolet per diverses raons: la de més pes és que, si es considera important l'opinió de tot el col·lectiu judicial, durant el bloqueig han ingressat a la carrera judicial cinc noves promocions de jutges pel torn lliure, i cinc promocions més del quart torn, mentre que paral·lelament s'ha produït la jubilació de cinc promocions més, i hi ha hagut un bon nombre d'excedències i defuncions. També es destaca que, perquè es compleixi el que disposa l'article 122 de la CE vigent, hi han de ser presents les tres categories judicials (magistrats del TS, magistrats per antiguitat i especialitat, i jutges de les darreres promocions).

Un altre argument és que aquelles eleccions, les del 2018, es van fer amb els criteris de clientelisme polític i associatiu que són diferents dels que actualment són majoritaris a la judicatura. De fet, tant el magistrat del TS que havien acordat els partits per ocupar la presidència del TS, com alguns dels candidats més votats llavors, van renunciar a ser utilitzats en el repartiment de cromos pactat darrere seu.

L'exigència que els jutges siguin elegits pels jutges

Aquest és un axioma que va plantejar al seu dia el partit Ciutadans com a solució, que requereix algunes reflexions. La primera és que la Constitució preveu que el CGPJ sigui integrat per dotze juristes que estiguin en actiu en les funcions judicials, més vuit més la procedència dels quals provingui d'altres sectors jurídics. L'actual consell, com els anteriors des que es va promulgar la constitució, respecta aquesta norma. Els dotze jutges ja s'estan seleccionant entre els jutges, però amb una important matisació, i és que per Llei Orgànica no es va establir l'elecció directa per tots els jutges, sinó que es presenten al parlament dotze “ternes” per cadascun dels llocs, entre les quals són els diputats i senadors els que determinen finalment els dotze que conformen el sector judicial del CGPJ. És aquest filtre el que s'ha anat devaluant perquè, en comptes de ser les comissions parlamentàries les que realitzen la indagació pública, i fins i tot oberta a tota la ciutadania, com passa en altres països, a Espanya s'ha suplantat aquesta funció per maneigs foscos. entre els líders dels partits polítics i els lobbies interessats a tenir influències en la funció que han de fer els vocals. No en va aquests tenen la funció d'elegir el president i els components de les cinc sales del Tribunal Suprem, una part del TC, el de l'Audiència Nacional, els dels Tribunals Superiors, i les comissions disciplinàries; a més de la selecció de les persones que, des d'una segona fila tècnica, faran servir tota l'activitat del consell, inclosos el sistema d'accés a la carrera judicial i la formació dels jutges.

Aquestes funcions essencials del CGPJ no són competència exclusiva dels jutges a cap país de la nostra esfera cultural ni a cap democràcia avançada. És evident que la judicatura ha de tenir una presència important al CGPJ, fins i tot a nivell sindical a través de les associacions judicials, però la Justícia emana del poble, que li dóna la seva plena legitimitat, per la qual cosa també han de ser presents altres estaments de la societat, també els partits polítics i altres sectors socials, però no actuant subreptíciament per la porta del darrere mitjançant l'estratagema de col·locar un jutge “amic”. Per aquesta raó, el disseny del consell, com a organisme bàsic de l'organització judicial, necessita una reforma en profunditat a la vista de l'experiència acumulada, fet que presenta diversos problemes que són els que s'han d'abordar en una segona fase de la mediació, que també mereix una segona part d'aquestes reflexions.

Per acabar aquesta primera aproximació als problemes a abordar en aquesta mediació, cal remarcar que s'està en una tessitura similar a la d'un vaixell que navega a alta mar, i ha de ser reparat sense que les màquines s'aturin. La urgència en la renovació del CGPJ tampoc no pot esperar la reforma del model i s'ha de respectar l'estat de dret, és a dir, el marc legal que imposa que la reforma es realitzi mitjançant una Llei Orgànica, en la gestació, discussió i aprovació parlamentària de la qual s'hauran de fer servir molts mesos, i fins i tot anys.

La nova selecció s'ha de fer sobre aquesta base, però després de segellar un ferm compromís de les dues parts, extensiu a la resta dels partits presents al parlament, en el sentit que, les comissions de justícia del Congrés i del Senat, respectaran els resultats de les noves eleccions que es facin per tot el col·lectiu judicial actual. Les compareixences parlamentàries dels candidats ja no seran protocol·làries, sinó que es faran mitjançant un procés públic i obert a la participació de tota la ciutadania perquè, tant els dotze representants de les diverses sensibilitats de la magistratura, com els vuit juristes no judicials que s'elegeixin, respectant la igualtat de gènere, siguin realment representatius de tots els sectors professionals. Per recobrar el prestigi, la Justícia necessita comptar amb persones independents, amb provada capacitat, mèrit i experiència.