Abordar el disseny d'un nou model de CGPJ

I.- A voltes, de nou, amb la mediació.

Aquesta setmana se celebren una multitud d'actes pel dia de la mediació, en commemoració de la primera recomanació del Consell d'Europa sobre la necessitat d'implantar, a tot l'espai europeu, mètodes de pacificació de conflictes diferents a l'acarnissament davant dels tribunals . Aquesta efemèrides coincideix amb l'expectació suscitada per l'acord aconseguit entre els dos hegemònics partits polítics espanyols perquè el comissari europeu de justícia intervingui com a mediador per resoldre una de les ferides més sagnants del nostre estat de dret, que és la del bloqueig del consell general del poder judicial.

Continuant amb el símil, es podria dir que la Justícia espanyola es troba a la unitat de cures intensives, amb el greu problema que els quiròfans, necessaris per tallar l'hemorràgia, estan col·lapsats.

En una col·laboració anterior en aquest mateix mitjà vaig destacar la urgència de la renovació del CGPJ, després de gairebé sis anys de bloqueig, i fins i tot vaig suggerir una possible via de solució. Tot i això, creixen els dubtes sobre que es pugui assolir un acord en els propers mesos per la crispació imparable en què s'han instal·lat les forces polítiques. Els processos electorals que s'acosten, començant pel de Galícia, no afavoreixen el clima de consens. La desqualificació mediàtica d'algunes actuacions judicials tampoc no contribueix a poder veure les coses amb claredat.

Respecte a la tan mediació anunciada per a la renovació del CGPJ, ja s'ha aclarit una primera incògnita, així que el comissari de justícia es renta les mans i no manifesta tenir cap interès a implicar-se en aquesta tasca. Significaria un mal precedent per al funcionament de la UE ja que, en cas d'acceptar aquest encàrrec, no es tindria excusa per refusar encàrrecs similars d'altres països i les institucions comunitàries no estan concebudes per fer tasques de pegat dels mecanismes legals dels Estats Membres. D'altra banda, creuaria un límit arriscat, que afecta el respecte del principi de la sobirania nacional. El senyor Reynders, d'altra banda, ja té a l'horitzó la perspectiva de tornar al seu país per optar per designis que li interessen més que involucrar-se en un problema intern espanyol.

Un mínim sentit d'Estat hauria de conduir a asseure's a negociar, amb intermediaris o sense, la renovació urgent de les vocalies del CGPJ. La presidència de les dues cambres deuen en aquesta qüestió apartar-se de la seva militància política, i procedir de consun a impulsar l'acord peremptori i inajornable que correspon als diputats i senadors.

II.- La modificació de la llei orgànica del poder judicial

Doncs bé, amb l'esperança que aquest primer acord permeti recompondre el funcionament del consell i la provisió de les vacants dels nostres tribunals, el pas següent és modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial per instaurar un sistema que sigui apropiat, eficaç i respectat per tots els partits polítics. No es poden deixar caps solts, perquè ja hem après que la temptació de sotmetre el Poder Judicial als interessos partidistes, és a dir, a repartir les vocalies segons les fidelitats polítiques, ens condueix a un atzucac, i al descrèdit de l'administració de justícia.

Per això és fonamental seguir les millors pràctiques del dret comparat i, respecte al model a implantar, és fonamental saber quin paper juga aquest important organisme que la nostra Constitució anomena CGPJ.

III.- El CGPJ i la divisió de podres a l'estat de dret.

Tot i que aquesta qüestió és de primer de dret, la realitat és que hi ha moltes persones que no la   recorda. Es troba a faltar l'assignatura d'educació per a la ciutadania, que no s'imparteix a Espanya com a tots els països civilitzats per raons fosques que algun dia s'hauran d'aclarir.

En primer lloc, intento explicar als meus alumnes la configuració tripartida del poder als estats moderns que es divideix en el clàssic triangle: legislatiu, executiu i judicial. La raó de ser d'aquest principi, que és el primer que intenten trencar les dictadures, i és una peça clau a les democràcies, es fonamenta que cadascun d'aquests poders ha de ser independent dels altres. Però que perquè aquesta independència no condueixi a conflictes irresolubles continus oa la més absoluta ineficàcia, han d'existir elements de connexió entre ells ben definits.

D'una banda, com assenyalava Montesquieu, cadascun dels poders ha de controlar els altres en un joc de pesos i contrapesos: (1) el legislatiu, on resideix la sobirania popular, té la funció de dictar les lleis amb plena autonomia de criteri , però amb el límit d'estar subjecte a les normes que el regulen; (2) el poder executiu té la funció d'administrar els interessos públics per la legitimitat que li atorga el mandat de les urnes, encara que sigui per un sol vot; però té el límit que la seva actuació s'ha d'ajustar a les normes dictades pel poder legislatiu. A canvi, pot promoure la modificació de les lleis, però no al seu gust, ja que ha de respectar les majories preestablertes per la Constitució i totes les altres lleis que ho regulen; (3) i el poder judicial, en l'àmbit del funcionament de les institucions de l'Estat, és el que ostenta la facultat de jutjar i resoldre de manera inapel·lable els conflictes que es puguin presentar entre el legislatiu i l'executiu. A canvi d'aquest poder, ha de jutjar amb subjecció l'imperi de la llei, i el seu funcionament està regulat per una norma d'alt rang, la Llei orgànica del poder judicial, a les previsions de les quals s'ha de sotmetre.

Perquè la democràcia funcioni adequadament, és bàsic, en l'àmbit de la justícia, un mecanisme de connexió entre els tres poders. No hi ha un model únic als diferents països, sinó que per raons històriques, les constitucions de cada país han instituït un organisme que fa les funcions de coordinació entre el legislatiu, l'executiu i el judicial.

IV.- Quina tasca i funció han d'exercir els vocals que integren el CGPJ?

A l'Europa que va sorgir de la II Guerra Mundial van sorgir els anomenats consells de la magistratura, o del poder judicial, amb unes funcions característiques: la primera, és la de garantir la independència judicial respecte dels altres poders i de qualsevol altre element de pressió , de manera que els jutges han d'exercir la seva funció amb llibertat, independència i professionalitat. Per fer-ho, l'accés a exercir llocs judicials requereix procediments rigorosament reglats, i amb subjecció als principis d'igualtat, mèrit i capacitat. Doncs bé, la tasca de seleccionar els jutges s'ha de fer d'acord amb les lleis que el regulen i es fa mitjançant una comissió de selecció de naturalesa mixta entre l'executiu, la Fiscalia i el CGPJ, en els primers graus de la jurisdicció , que designen les persones que constitueixen els tribunals que han de comprovar la seva idoneïtat. El CGPJ fa aquesta selecció per a la cobertura dels càrrecs dels alts tribunals. Relacionada amb aquesta funció hi ha les de formació contínua, i la comissió disciplinària. Quan se sosté que el CGPJ sigui designat únicament pels jutges, s'està pretenent implantar un sistema similar a si els sindicats fossin els encarregats de la selecció del personal, dels llocs directius i de les actuacions disciplinàries. És obvi que han de participar en aquestes funcions, però no correspon l'exclusivitat.

La segona funció del CGPJ és emetre informes sobre els projectes de llei que es tramiten pel poder legislatiu, sempre que directament o indirectament afectin l'administració de justícia. És evident que per a l'exercici d'aquesta tasca cal que al CGPJ estiguin integrats professors, advocats i personalitats jurídiques especialitzades en aquestes matèries. Tampoc no és una funció sindical, tot i que és imprescindible que hi hagi una presència representativa dels diversos col·lectius judicials.

La tercera funció és vetllar pel funcionament correcte de l'administració de justícia. Lògicament és aquí on ha d'estar representada la judicatura, però també la ciutadania, que és la principal interessada a tenir un poder judicial competent, eficient i, sobretot, just. Per això han de ser presents els múltiples interessos de la societat.

Davant el repte de modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial perquè el CGPJ compleixi aquestes funcions (n'hi ha més, però aquestes són les més importants) la Constitució va fixar el nombre de vint vocals: dotze de procedència judicial i vuit més, designats entre juristes de reconegut prestigi. Entre ells han de triar en vot secret el president.

Una simple anàlisi de la correspondència entre les funcions a exercir enunciades i la realitat del CGPJ actual, que s'ha anat configurant en els darrers mandats, posa de manifest la necessitat de modificar la LOPJ. Els països que han actualitzat aquest tipus de models han mantingut un nucli essencial capaç de realitzar un treball en equip similar al que s'exerceix als consells d'administració de les empreses, és a dir, en què es treballi corporativament, lluny de la configuració de una comissió parlamentària, amb blocs dividits i enfrontats. S'hi han d'integrar les persones més ben capacitades per a cadascuna d'aquestes funcions, amb la presència indispensable de jutges que representin les associacions, la part de la judicatura no associada i les diverses categories i especialitzades.

Als països on més ben valorada hi ha la justícia s'està encarregant a empreses de selecció de personal la recerca de candidats. De la mateixa manera, cal que s'integrin gestors especialitzats, ja que no és una acadèmia de jurisprudència. El problema de la limitació del nombre de vocals imposada per la Constitució podria solucionar-se amb la creació, per mitjà de la reforma de la Llei Orgànica, d'una comissió assessora àmplia en què s'integrin representants de les diverses professions jurídiques, de les universitats, dels partits polítics, de les comunitats autònomes que tenen competències en justícia, i de la ciutadania. No cal que totes aquestes persones estiguin integrades en règim de dedicació absoluta.

Per a la reforma de la LOPJ es requereix un consens essencial al parlament, és a dir, entre tots els partits polítics i no només dels dos majoritaris. D'aquesta manera, el nou model que sorgeixi pot situar la democràcia espanyola entre les de més qualitat del nostre entorn cultural. És difícil la tasca, perquè suposa una alçada de mires molt allunyada del camp de batalla on estem immersos, però algú em va dir una vegada que no cal deixar d'aspirar a la utopia.