Guatemala: premsa que no s'enganxa, paga o s'apaga

Divendres passat, 29 de juliol, elements de la Policia Nacional Civil (PNC) i agents del Ministeri Públic (MP), a la ciutat de Guatemala, per prop de 10 hores consecutives, van aplanar les instal·lacions del diari elPeriódico, van detenir diversos periodistes i el president daquest mitjà.

L'aplanament judicial del domicili del president del diari imprès elPeriódico, José Rubén Zamora, simultani a l'aplanament, sense més explicació, de les oficines centrals d'aquest mitjà, i la detenció preventiva de Zamora, reactiva en guatemalencs i guatemalencs temors col·lectius injectats durant la guerra interna del segle passat. Llarg temps fosc on les i els periodistes i comunicadors estaven comminats a caminar “amb el testament sota el braç”.

L'espectacular intervenció judicial policial de l'aplanament, que va durar per diverses hores, sense més explicació, va generar diversos dubtes. Al final, el fiscal responsable del cas ha indicat que: "la intervenció no és a la premsa, sinó a la José Rubén Zamora". La veritat és que van aplanar i van detenir els periodistes d'elPeriódico, i van empresonar el periodista president d'aquest mitjà.

Quin rol jugava i juga elPeriódico a Guatemala?

A diferència d'altres països del Continent, a Guatemala no hi ha un periodisme d'"oposició" als governs de torn. El sistema neoliberal va fer que els amos dels mitjans de producció esdevinguessin amos dels mitjans de comunicació. Potser per això, en aquesta era neoliberal, mai no hi va haver violació a la llibertat de premsa empresarial.

Excepcionalment, elPeriódico, sense allunyar-se de l'hegemònica ideologia neoliberal, es va atrevir a "batallar contra la corrupció, fins i tot amb les crítiques al que va ser la CICIG". Aquest mitjà corporatiu, igual que la resta de la premsa escrita, obeeix a la ideologia hegemònica.

Va obrir espai a columnistes provinents de la vella esquerra post Acords de Pau. Escriptors influents com Mario Roberto Morales, Irma Alicia Velázquez, i escriptors més joves, van utilitzar aquest mitjà per visibilitzar i posicionar les seves anàlisis sobre les lluites dels pobles.

Els últims anys, en el marc de la "guerra made in USA contra la corrupció" que va enfrontar dos bàndols de l'oligarquia nacional que saquegen l'Estat per torns, elPeriódico es va declarar com "un mitjà de comunicació contra la corrupció". Però, per ara, pel que sembla, els que guanyen aquesta "guerra" són els del bàndol "perseguit" pel que va ser la CICIG, i en conseqüència, executen la "venjança cega" contra operaris/operadors dels seus enemics, utilitzant tota l'artilleria judicial/policial estatal. I, allà hi ha elPeriódico com a víctima circumstancial.

A qui persegueixen, a José Rubén Zamora oa la llibertat de premsa?

Els qui se senten victoriosos en aquesta fracassada guerra contra la corrupció, després de la immoral retirada del govern nord-americà d'aquesta contesa a Guatemala, ara, persegueixen habitats per la set de venjança a tots els operadors dels seus oponents: Agents fiscals, jutges, periodistes, etc.

El bàndol oligàrquic victoriós, amb el silenci còmplice nord-americà, s'encoratja i ocupa totes les institucions públiques que l'aparent democràcia liberal havia creat i enfortit: Universitat Nacional, Procuradoria de Drets Humans, Fiscalia Especial contra la Corrupció i Impunitat. I finalment, a elPeriódico, amb la finalitat de tenir-ho tot sota control.

L'aplanament i la intervenció per prop de 10 hores consecutives d'elPeriódico tenia la finalitat d'escarmentar qualsevol emprenedoria comunicacional que s'atrevís a qüestionar el poder hegemònic corrupte. "Qui no s'aferra paga", sembla la consigna.

Pel que sembla, és l'inici de facto de la legalització i la normalització de la violació de la llibertat de premsa. En aquest cas ho van fer trencant el degut procés, amb l'espectacularitat excepcional i sense més explicació o argument.

És important indicar que Zamora i elPeriódico el van intervenir, van detenir, van enjudiciar, en diverses oportunitats, des d'inicis del present segle.

Quin és el missatge per als moviments socials?

En els darrers anys, davant la persecució i estigmatització (fins i tot des dels mitjans corporatius), les comunitats en resistència i organitzacions antineoliberals van optar per muntar-se a les plataformes digitals de les xarxes sociodigitals, i des d'allà constituir-se en comunicadors/es de les seves lluites.

Amb l'aplanament i la intervenció de facto del diari elPeriódico els missatges de l'Estat de Guatemala són evidents:

Escarmentar i castigar els que no s'aferrin a l'agenda hegemònica. "Estem en democràcia, però nosaltres tenim el poder. Nosaltres decidim quina premsa es permet i què no", és el missatge, segons sembla. Per tant, els qui s'atreveixen el contrari saben el que s'atenen.

"Treure l'aigua al peix". Com en les èpoques més fosques de la guerra interna del segle passat, busquen deixar cecs i sols els sectors populars que impotents s'oposen al govern ia l'elit neoliberal de torn.

Castigar els mitjans i els periodistes que s'atreveixin a proveir vitrina, espais, les lluites de les comunitats en resistència i moviments antineoliberals, és l'objectiu. Però obliden que la majoria dels continguts que difonen els mitjans corporatius, incloent-hi elPeriódico, són generats i difosos per usuaris de les xarxes socials.

Després d'aquest atac espectacular a la llibertat de premsa, utilitzant l'aparell estatal, sense més raons, ni arguments jurídics, el camp següent a intervenir són les xarxes sociodigitals i emprenedories comunicacionals de les comunitats i moviments sociopolítics que proposen canvis estructurals al país. La criminalització i assassinat de defensors/comunicadors de moviments com CODECA va ser una constant impune en aquests darrers anys.

Sense llibertat de premsa, els somnis de canvis estructurals es posen més costa amunt

Els intents de processos de canvis estructurals, impulsats per sectors populars al Continent, ocorren sota els paraigües legals i institucionals de la democràcia liberal. I una d'aquestes institucions de la democràcia liberal formal és la llibertat de premsa.

Sense llibertat de premsa per als subalterns es fa més costa amunt el sender dels processos de canvi.

En aquest sentit, fins i tot els moviments plurinacionals i comunitats en resistència hauríem de prestar més atenció a aquest acte de vulneració de llibertat de premsa, molt malgrat que aquesta baralla sigui intraoligàrquica "post guerra contra la corrupció".