Guatemala entre els llimbs polítics electorals i el progressisme nord-americà

Una setmana després de les eleccions generals, després del suspès anunci preliminar dels resultats fet pel Tribunal Suprem Electoral (TSE), ningú sap qui són o seran els guanyadors de les eleccions recents a Guatemala.

9 partits polítics van sol·licitar a la Cort de Constitucionalitat (CC) que ordeni al TSE que revisi novament les actes electorals. I així va ser: CC va ordenar al TSE “no declarar cap guanyador” mentre no resolgui les queixes presentades.

Al moment, gairebé ningú sap si se celebrarà o no la segona volta electoral al país a la data establerta. Els guanyadors i els seus electors es troben en uns llimbs polítics electorals.

La nit del 25 de juny passat, el TSE va anunciar preliminarment que Sandra Torres, del partit Unitat Nacional de l'Esperança (UNE) i Bernardo Arévalo, del partit Semilla, van a la segona volta presidencial el 20 d'agost.

Aquesta notícia, ja va fer volta al món. Els sectors polítics progressistes del Continent ja van celebrar la “sobtada novetat” de Bernardo Arévalo a la segona volta electoral. Els conservadors i alguns liberals, especialment els involucrats en actes de corrupció, van enganxar jaculatòries al cel davant el possible retorn al país de la “legió dels 30” juristes anticorrupció “expulsats” de Guatemala els últims anys.

L'agrupació Llavor i la seva proximitat amb el govern nord-americà

L'organització política Semilla, va néixer arran de les protestes socials urbanes contra la corrupció el 2015. Els seus fundadors, mestissos de classe mitjana, segons testimoni d'Alberto Fuentes Knight (un dels fundadors, després pres per actes de corrupció), “abans de fer el salt d'allò social a allò polític viatgem a Amèrica del Nord per consultar amb representants demòcrates i republicans si era correcta o no aquesta decisió”. Així va néixer l'organització política Semilla, ideològicament autodenominada “socialdemòcrata”, sobre les onades de les protestes socials anticorrupció promogudes pels EUA a Guatemala.

El 2015, l'Ambaixador nord-americà, Todd Robinson, des d'una escola corroïda a Izabal, va convocar a Guatemala les multitudinàries protestes socials urbanes “contra la corrupció” que van epilogar amb l'enderrocament del llavors president Otto Pérez Molina i la seva vicepresidenta Roxana Balde.

Els dos governants que van seguir després de Pérez Molina van estar involucrats en iguals o pitjors actes de corrupció, però “la lluita contra la corrupció” ja s'havia refredat, perquè al govern nord-americà no li va importar més: Ja havien empresonat Lula, exilat a Correa …

La lluita contra la corrupció, la sort de la CICIG i la indiferència nord-americana

Una vegada que el govern nord-americà va aconseguir constituir-se en “l'àngel venjador” contra la corrupció a Guatemala i al Continent, i després de promoure l'empresonament de Lula da Silva, i la destitució de Dilma Rousseff al Brasil (Rafael Correa, expresident de l'Equador, exiliat a Europa, inhabilitat políticament Kristina Fernández a Argentina), el govern nord-americà es va oblidar de “la seva batalla contra la corrupció” al Continent.

Al grau que, a Guatemala el govern de Jimmy Morales (amb evidents actes de corrupció autoconfessats) va decidir expulsar el cap de la Comissió Internacional contra la Corrupció i la Impunitat a Guatemala (CICIG) i desmantellar l'estructura de fiscals contra la impunitat (FECI ). Però el govern nord-americà va guardar silenci còmplice.

El que va seguir després, amb la baralla o venjança judicial entre guetos de l'oligarquia corrupta al país, és notícia actual: més de 30 fiscals, jutges i advocats contra la corrupció a l'ostracisme, periodistes empresonats o enjudiciats, mitjans com ElPeriódico obligats a cerrar… Li va importar al govern nord-americà? NO.

El progressisme nord-americà al Continent progressista

Després de la persecució judicial contra governants “contraris” als interessos nord-americans, els pobles de Brasil, Mèxic, Argentina, Hondures, Nicaragua, Colòmbia, Veneçuela, Perú, Bolívia i Xile van continuar votant a les urnes per més governants “progressistes”.

Davant aquesta nova onada aclaparadora de governs progressistes que se'n van amb la Xina i Rússia al Continent, el govern nord-americà, en la seva desesperació va optar per unir-se al seu enemic (el progressisme), i des d'endins deslegitimar perquè els pobles no tornin a votar per els progres. És el cas emblemàtic de Gabriel Boric, a Xile, electe com a govern progressista popular, ara, al servei dels interessos nord-americans. Fins i tot disparant contra els seus similars governs progressistes a la regió.

En el cas de Guatemala, l'agrupació política Semilla no va protestar mai o va rebutjar l'ingerensisme nord-americà al país.

Bernardo Arévalo, candidat presidencial per Semilla que passarà a la segona volta, va estudiar i va ser diplomàtic a Israel (mai va denunciar la infinitat d'invasions nord-americanes a països estrangers, però condemna els governs de Nicaragua i de Veneçuela). Arévalo és fill de l'històric president liberal de Guatemala, Juan José Arévalo, que va iniciar la dècada de la Revolució Nacional (1944-1954), la mateixa que va ser aniquilada pel govern nord-americà, el 1954.

Al moment, davant la “judicialització” dels resultats electorals del 25 de juny passat, que segons analistes, seria amb la finalitat d'“excloure de la segona volta electoral Bernardo Arévalo”, l'ambaixada nord-americana es va pronunciar exigint el “respecte dels principis democràtics del país”. Però, quan el TSE, de manera inconstitucional, va excloure en ple procés electoral 2023, l'antisistema binomi presidencial Thelma Cabrera i Jordán Rodas, o dos binomis més, no hi va haver cap comunicat per part de l'Ambaixada nord-americana.

En uns mesos més es recorda la nefasta bicentenària Doctrina Monroe (2 de desembre), una política nord-americana per annexar-se (garrotejar) els pobles del Continent. En els darrers anys, aquesta Doctrina, igual que altres doctrines gringes, perd terreny i acceptació als pobles del Sud. Aleshores, l'Àguila sagaç busca novament endinsar la seva presa. Serà que, ara, la indolència del govern nord-americà ens portarà a aplaudir un progressisme que acabarà sepultat durant molt de temps els somnis d'emancipació dels pobles de Guatemala i del Continent?