Per què els EUA "batallen" per la "democràcia" a Guatemala?

Les doloroses històries inconcluses de Guatemala estan empedrades per un sistemàtic i humiliant intervencionisme nord-americà que no li va permetre mai a aquest país centreamericà ni tan sols autoimaginar-se com a país sobirà. Ara, a dos segles de la vigència de la Doctrina Monroe, “Amèrica per als EUA”, el govern nord-americà batalla perquè els resultats del fraudulent procés electoral 2023 es respectin i l'elegit president Bernardo Arévalo assumeixi el comandament per reorientar l'aparell estatal corroït cap els perversos interessos nord-americans, i fer de Guatemala un laboratori polític del “progressisme nord-americà”, replicable per a la regió.

Bicentenària ingerència nord-americana a Guatemala amb bíblies i baionetes

Quan l'administració de la Colònia espanyola "desapareix" a Guatemala, 1821, apareix gairebé en simultani la ingerència nord-americana al naixent país. Aquí, ni Anglaterra, ni França, van tenir presència política econòmica, com sí que va passar en altres països naixents al Continent. Potser la màxima evidència de l'interès anglès, postindependència de Guatemala, sigui la separació i l'existència de Belize com a país de parla anglesa.

Com a la resta dels països naixents del Continent, a Guatemala el poder polític econòmic es van disputar dos grups: els conservadors i els liberals. Els primers, legitimats i promoguts per l'elit de catòlics que es resistia als canvis “republicans” perquè els suprimia alguns dels seus privilegis. Els segons, recolzats i legitimats espiritualment pels protestants "reformats" (especialment presbiterians) enviats des del govern nord-americà perquè possibilitessin el "destí manifest" de: "Guatemala per als EUA".

Només per esmentar dades. A la "guerra" contra el federalisme centreamericà, 1839, van guanyar els conservadors catòlics, encapçalats per Rafael Carrera (van anul·lar la República Federal liberal), i van expulsar els liberals a les muntanyes. A la Revolució Liberal de 1871 en endavant, van guanyar els liberals, beneïts pels protestants provinents dels EUA, i van emprendre la despulla de les terres comunals indígenes per lliurar als nous hisendats estrangers. Així va ser com es va iniciar amb el lliurament de gairebé la totalitat de les terres fèrtils del país al domini de l'empresa bananera nord-americana.

Les primeres dècades del segle XX, tots els governs de civils i de militars van estar sota el control silent del govern nord-americà. Mentrestant, les empreses nord-americanes s'apropiaven de les terres fèrtils. La dictadura de Jorge Ubico cau perquè el govern dels EUA li va treure el suport/legitimació política que li proveïa... I, aleshores, va venir la Revolució Nacional, 1944 (segona revolució liberal).

La Revolució Nacional, en els seus inicis, va passar amb el vistiplau del govern nord-americà, mentre no afectés els interessos econòmics gringos a Guatemala. Però, el president Jacobo Árbenz, confiant en l'honestedat del relat de l'ètica protestant gringa, va decidir regularitzar i recuperar terres no declarades que estaven sota el domini de la bananera United Fruit Company (1953) per lliurar-les a les famílies camperoles desposseïdes per la Revolució Liberal (1871)..., va ser quan el govern nord-americà va donar el Cop d'Estat (1954) a la "primavera guatemalenca" que prometia desenvolupament i democràcia.

Amb el Cop d'Estat del 1954, de manera descarada els interessos nord-americans van ocupar Guatemala. No només es van reapropiar de les terres en una proporció més gran que les nacionalitzades per la Reforma Agrària de 1953, sinó mitjançant la lluita contra el comunisme i contra les guerrilles, van aconseguir instal·lar-se en l'imaginari col·lectiu de la guatemalticitat com l'única cultura vàlida i desitjable. Des de llavors, tot allò que faci el govern nord-americà a Guatemala (per més humiliant que sigui per al país) és i serà rebut per les elits i per l'opinió pública amb agraïment. Així s'explica el perquè, fins i tot malgrat la trista i humiliant història de la inoculació de sífilis a més de mil guatemalencs presos sense el seu consentiment, o del genocidi contra maies perpetrat per l'estratègia militar nord-americana, les elits i la guatemalticitat continuen rebent amb aplaudiments i agraïments la ingerència descarada gringa, com la que passa a la conjuntura política actual.

A nivell general, la patològica dependència existencial de les elits i classes mitjanes de Guatemala és tan gran que preferirien anar a l'infern que quedar-se sense visa gringa, impedits d'ingressar als EUA. Aquesta patologia crònica col·lectiva va ser cultivada/afermada, en bona mesura, per la teologia de la prosperitat promoguda pel neopentecostalisme nord-americà (que fixa en la subjectivitat del creient als EUA com la nova terra promesa a què ha d'accedir el creient per ser beneït i pròsper segons la voluntat de Déu). Recordem que la justificació política del genocidi contra el poble Maya Ixil (dècada dels 80 del segle passat), perpetrat per l'Exèrcit/Estat neopentecostal d'Efraín Ríos Montt va ser: "eren idòlatres que practicaven els seus ritus pagans".

La signatura dels Acords de Pau (1996), després de 36 anys de guerra interna promoguda pels EUA, no només va instaurar el poder liberal (neoliberal) pro nord-americà, sobre l'aclaparada "consciència nacionalista" derrotada militarment i cultural, sinó també va ser la victòria de la teologia de la prosperitat i del neopetecostalisme nord-americà sobre les comunitats eclesials de base i sobre les teologies de l'alliberament de procedència catòliques.

Per què al botxí bicentenari de Guatemala li interessa tant la “successió” democràtica en la institucionalitat formal de la seva víctima?

Guatemala, en aquest moment, és un laboratori d'assaig per al progressisme nord-americà replicable per al Continent

Pel govern nord-americà, Guatemala va ser i és camp lliure per als seus assajos de laboratori clínic i polític. Ho va ser amb l'assaig per al tractament de la sífilis. Ho va ser amb el genocidi d'inspiració neopentecostal contra el “comunisme”. Fa 8 anys va ser amb el “conte gringo” de la lluita contra la corrupció. Ara, ho és per a l'"assaig del primer govern progressista nord-americà", amb el cas del govern de Bernardo Arévalo. Arévalo, i el cercle d'executius/tècnics de les ONG (producte dels Acords de Pau), que l'envolta subjectivament estan configurades a la creença i al desig inexorable de: Els EUA són el Messies salvador de Guatemala. En la seva gènesi polític i en els fets, Arévalo i els altres actors nuclears de Semilla, políticament i ideològicament provenen de la voluntat nord-americana. Prou verificar en la informació pública de l'USAID i de l'Ambaixada gringa la quantitat de projectes executats per aquestes ONG, o els selfie difosos per Arévalo i els diputats del partit Llavors amb funcionaris nord-americans a Washington com si es tractés de visites al Papa al Vaticà.

Si el progressisme nord-americà assumeix el comandament presidencial el 14 de gener a Guatemala, i es manté en el poder (més enllà dels seus èxits possibles o no), enfortint els subjectes col·lectius socials i polítics potables (indígenes o no) creats per a aquesta finalitat , el laboratori polític haurà aconseguit la seva meta inicial. En conseqüència, les forces polítiques i els governs "progressistes" del Continent ja no seran enfrontades únicament per les dretes tradicionals (corruptes, en alguns casos desobedients a Washington) sinó per progressismes nord-americans o socialdemocràcies neoliberals/nord-americans. Va passar amb el "conte gringo" de la lluita "contra la corrupció" a Guatemala, després aquesta consigna es va utilitzar per atacar judicialment/políticament els governs progressistes a l'Equador, Brasil, Argentina, fins i tot al Cop d'Estat del Perú contra Castell.

Els EUA necessiten implantar i controlar un "corredor sobirà" a Guatemala per a la seva mercaderia i per contenir els BRICS

El canvi climàtic i l'autonomia de les oligarquies de Panamà fan que la preponderància nord-americana al Canal de Panamà continuï decreixent. Nicaragua ja va signar amb la Xina per construir/controlar el canal que unirà i permetrà el flux de càrrega entre l'Atlàntic i el Pacífic. Andres Manuel López, president de Mèxic, ja va inaugurar el ferrocarril que uneix tots dos mars, i és una empresa pública. Els EUA estan cada cop més limitats per moure el seu carregament de costa a costa.

L'únic territori, geopolíticament amb possibilitats fàctiques perquè els Estats Units construeixin un corredor entre l'Atlàntic i el Pacífic, és Guatemala. És l'únic que té un port important a l'Atlàntic (Puerto Barrios) i un altre al Pacífic (Puerto San José). Geogràficament, els EUA se senten acorralats/limitats per moure per mar el seu carregament cap al Pacífic.

Al segle passat, els EUA tenien control total del ferrocarril a Guatemala que unia l'Atlàntic amb el Pacífic, construït per United Fruit Company. Però, com a càstig a Guatemala per la nacionalització de les terres acaparades per l'empresa bananera, fins i tot els rails se'l van emportar els gringos.

A més, políticament l'única escletxa de possibilitat que tenen els gringos per seguir amb els seus assajos polítics per als seus fins geopolítics, i contenir l'avenç de l'articulació comercial de Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-àfrica (BRICS) és Guatemala. Hondures i El Salvador caminen més amb la Xina que amb Taiwan/EUA. Nicaragua i Mèxic, ni parlar-ne. Belize (que va trencar relacions diplomàtiques amb Israel pel genocidi que comenti a Palestina) geopolíticament no és estratègic.

Per on es miri, l'àrdua tasca desplegada pel govern nord-americà i dels seus apèndixs com l'Organització dels Estats Americans (OEA)..., per defensar i fer que passi la transferència de comandament presidencial el proper 14 de gener, en un procés electoral 2023 que els EUA van manipular impedint la participació electoral de forces polítiques antiimperialistes, tenen un objectiu, i no necessàriament és la "democràcia per a Guatemala", sinó és garantir-se de les condicions polítiques necessàries per materialitzar un "corredor sobirà" de l'Atlàntic cap al Pacífic (i viceversa) per moure el carregament nord-americà, i alhora que funcioni com un mur de contenció geopolític contra l'avenç geogràfic comercial dels BRICS.

Per a aquest objectiu van construir un actor polític propi com és el cas del partit Semilla i el president Arévalo. Per això van instal·lar a l'imaginari col·lectiu de Guatemala un potable actor social col·lectiu d'arrels indígenes (finançats per la USAID), mitjançant la "resistència dels pobles" (en defensa de la democràcia patronal i del progressisme nord-americà), que realitza un festiu i mediàtic acte de protesta ja per més de tres mesos consecutius. La germinació d'aquests dos actors (social i polític) també tenen la finalitat col·lateral d'impedir la consolidació de subjectes sociopolítics plurinacionals antiimperialistes, fora del control nord-americà.