Guatemala, indígenes buscant reoxigenar l'Estat crioll que els aniquila culturalment i políticament?

El 2015, l'Ambaixada nord-americana, va activar la “primavera de colors”, sota la bandera de “guerra contra la corrupció”, amb la finalitat de legitimar-se a “l'imaginari llatinoamericà” com el “guardià contra la corrupció” i així perseguir tothom els governs progressistes de la regió (contraris als seus interessos) acusant-los de corruptes.

Aquell policromàtic teatre a Guatemala va servir als EUA per promoure la destitució de Dilma Rousseff al Brasil, perseguir penalment Rafael Correa a l'Equador, empresonar Lula al Brasil, donar mort política a Kristina Fernández a Argentina.

L'any 2023, l'Ambaixada nord-americana i la USAID van idear el teatre de la “defensa de la democràcia” per instaurar el govern d'un partit polític, Semilla, que ells van prohibir. Un partit socialdemòcrata neoliberal, proimperial.

Al grau que, davant la insistència d'un sector de l'oligarquia "desobedient a Washington" d'investigar i sancionar aquest partit polític per la suposada falsificació dels 8 mil signatures (dels 23 mil) en el procés d'inscripció, i davant el encapritxament de la Fiscalia per investigar les actes dels resultats electorals del 2023, l'Organització dels Estat Americans (OEA) va comminar el president Alejandro Giammattei i la Fiscalia a no prosseguir amb la investigació Semilla “per ser atemptatori a la democràcia electoral”.

Si el 2015 el teatre de la lluita contra la corrupció made in USA era per legitimar els EUA a la seva “guerra contra el progressisme regional desobedient a Washington”. Aquesta "batalla per la democràcia que es lliura a Guatemala" és per legitimar els EUA en el seu intent d'"instaurar governs progressistes obedients a Washington al Continent".

Si tot surt bé, a diferents països del Continent testificarem “batalles per la democràcia” als carrers ia les urnes per instaurar progressismes onats i sagramentats per Washington.

Què tenen a veure les organitzacions indígenes, fins ara apolítics, i ara “guerrejant” per la destitució d'una fiscal desobedient a Washington?

El 2015, l'Ambaixador nord-americà a Guatemala, Todd Robinson, des d'alguna escoleta semidestruïda del país, va arengar contra la corrupció i va convocar els carrers a la guatemalticitat indignada per la corrupció. La premsa corporativa, i les ONG que rebien fons de la USAID van replicar aquesta convocatòria, i va sortir la classe mitjana urbana a les places encapçalant aquesta batalla emotiva.

8 anys després, el resultat d'aquell teatre és més que nefast: desenes d'advocats, fiscals i jutges perseguits, processats, exiliats, empresonats pel sector de l'oligarquia desobedient a Washington que ara té controlat tot l'aparell estatal, perquè els EUA va abandonar els “guerrers contra la corrupció”, després de les seves proeses en les guerres anticorrupció lliurades al Continent. La corrupció va créixer.

Per què 48 Cantons i Alcaldia Indígena de Sololá?

El 2023, entren en acció l'organització indígena dels 48 Cantons del Departament de Totonicapán i l'Alcaldia Indígena de Sololá. Ambdues organitzacions, històricament apolítiques, públicament afins a la USAID (s'evidencia a les fotografies d'actes oficials ia l'informe financer de la USAID)

A la guerra interna (1960 a 1996) les dues organitzacions van resultar il·leses. Del que es coneix de les lluites d'aquestes organitzacions legítimes als seus territoris, mai no van qüestionar l'Estat nació crioll racista, molt menys es van organitzar políticament per disputar el poder als rics del país. Encara més, els seus territoris van ser bastió per al triomf electoral de partits d'exmilitars genocides.

Els EUA no només busquen assajar el seu govern progressista a Guatemala, sinó també, legitimar el seu actor social policromàtic sense cap horitzó plurinacional.

Als Estats Units, no només li interessa instaurar a Guatemala un govern progressista obedient als seus interessos, sinó que també és urgent constituir i legitimar (en l'imaginari nacional) un actor social obedient i proactiu amb els interessos de Washington, capaços d'obnubilar l'emergència de subjectes socials plurinacionals antineoliberals o antiimperials que sí que existeixen a Guatemala.

Si l'organització dels 48 Cantons i l'Alcaldia Indígena de Sololà són genuïnament indígenes, conscients de la colonització interna dels seus pobles, per què exigeixen únicament la destitució de funcionaris judicials desobedients als interessos de Washington? Que potser no saben per història que els substituts d'aquests funcionaris seran igual o pitjor de letals amb els pobles indígenes? Per què busquen reformar, reoxigenar, reoperativitzar un bicentenari Estat crioll que els va desposseir dels seus béns comuns? Per què no plantegen la necessitat d‟un procés d‟Assemblea Constituent Plurinacional per crear un Estat plurinacional amb autodeterminació dels pobles? Per què defensen una democràcia liberal/patronal que els va convertir en peons electorals?

Potser aquesta conjuntura amb efervescència social sigui un moment perquè aquestes organitzacions indígenes i les altres que són als carrers transitin de les demandes destituents de funcionaris públics cap a demandes constituents pel consens d'una Constitució Política que reconegui els pobles indígenes com a subjectes de drets polítics (i no únicament com a objectes culturals com actualment). Els pobles indígenes necessiten un Estat plurinacional, perquè l'Estat nació que existeix opera com a finca patronal i maltracta els indígenes com a peons indesitjables.

És important indicar que a Guatemala hi ha moviments indocamperols que promouen, des de fa més d'una dècada, la realització d'un procés d'Assemblea Constituent Popular i Plurinacional per superar el colonialisme intern que pateixen els pobles originaris i crear un Estat plurinacional. I és més, aquests moviments comunitaris antiimperials i antineoliberals, són als carrers, a les aturades, cridant els seus missatges i les seves consignes. Però són invisibles per a la premsa corporativa i per a la premsa alternativa finançada per la USAID.

No apareixen als relats, ni del president electe Bernardo Arévalo, ni de les autoritats ancestrals (ara constituïts als guardians de la democràcia racista), molt menys en els escrits dels “intel·lectuals maies o no” promoguts per la USAID.

Qui se'n beneficiarà amb l'enfortiment del bicentenari Estat racista?

Ningú sap si Bernardo Arévalo resistirà la “justícia mañosa” que aplica el sector desobedient a Washington. Si assumim la presidència, és molt probable que claudiqui en la seva promesa “lluita contra la corrupció” i pacti amb els seus oponents, a fi de reunificar l'oligarquia i pacificar la Guatemala oficial.

La veritat és que l'Estat de Guatemala continuarà sent racista, etnofàgica i letal envers els pobles indígenes. És probable que alguns càrrecs estatals de rang baix, al nou govern, siguin ocupats pels qui fungen com a autoritats indígenes o com a intel·lectuals maies. Però Guatemala continuarà sent tan racista com va ser i és als seus dos segles de República (encara que s'hagi aplaudit o regalat menjar a “valents” indígenes a l'atur nacional indefinit) perquè va néixer per aniquilar indígenes obedients i desobedients per igual. Aquesta és la raó del perquè s'ha de somiar amb un altre Estat, amb un altre ordenament jurídic, amb altres institucions plurinacionals i amb altres projectes de vida.

Multitud espontània i simultània als carrers.

Al moment, potser replicats i motivats per les xarxes sociodigitals, hi ha una efervescència social mobilitzada per tot arreu del país. Des de racons insospitats van sorgint “mantes” i crits de “ciutadania indignada i repudiant els funcionaris corruptes”.

Hi ha expressions de bondat i solidaritat per part del veïnatge envers els manifestants a qui els ofereixen menjar i beguda. Això és real. El temps explicarà què o com es va activar aquesta inèdita efervescència que supera amb seguretat la capacitat organitzativa dels 48 Cantons o Alcaldia Indígena de Sololá, els radis d'acció dels quals se circumscriu a dos departaments.

Desitgem que aquesta molèstia popular mobilitzada, com si fos una magma volcànica que recorre pels carrers, vagi prenent no només forma organitzativa per transitar cap a una democràcia real al país, sinó sobretot avanç en les seves demandes de la simple destitució cap a un procés de Assemblea Constituent Popular i Plurinacional per crear un nou país on indígenes i camperols deixem de ser peons o serfs per a la “democràcia patronal” o per “reoxigenar el letal Estat nació etnofàgic”.