La integració llatinoamericana i la corrupció

La integració econòmica i política d'aquesta regió no ha estat aconseguida per múltiples factors. Uns relacionats a la naturalesa dels seus governs i d'altres als interessos particulars de les elits polítiques i econòmiques. No parlem sobre la vocació integracionista i els avantatges comparatius quant a història, geografia, llengua i altres que són el suport estructural per justificar tot esforç per assolir una regió més articulada i integrada.

Un dels detents que va frenar el procés d'integració regional que es va iniciar aquest mil·lenni va ser sens dubte les corrupteles que es van generar des de l'empresa brasilera Odebretch. Cas tràgic que semblés oblidar-se de la siquis col·lectiva llatinoamericana. La compra de voluntats via corrupció plana i simple de governs i funcionaris públics per part d'aquesta empresa va ser una estocada mortal per a la generació de confiança al sector empresarial llatinoamericà.

Quan més necessitava la regió d'un model de gestió eficient empresarial que fos regional i capaç de competir amb qualsevol empresa transnacional, Odebretch, va tancar l'evolució de confiança que la seva reeixida gestió que havia aconseguit davant de molts estats i al sector de la infraestructura especialment.

Llatinoamericana necessitava una transnacional competitiva i transparent per arrossegar altres de similars cap a un mercat regional àvid de comptar amb capacitats pròpies per al desenvolupament d'importants obres d'infraestructura.

La veritat és que els intents d'integració que ometin i/o acceptin corrupció i corruptes estan condemnats al fracàs. La manca de codis anticorrupció més enllà dels formals i no vinculants establerts als organismes internacionals no són suficients. Les solidaritats automàtiques entre els governs i les seves contraparts són sens dubte una estocada permanent al sanejament estructural de la governança a la regió. Les lleis anticorrupció no poden ser un vehicle per fomentar la persecució política d'una banda, mentre que l'opinió pública és testimoni dels múltiples desaforaments dels que governin que tots els llums estan aprofitant els béns de l'estat. El doble raser a què els governs s'han acostumat per tractar aquests fets és sens dubte un despropòsit. No hi ha corrupció ni de dreta ni d'esquerra. No hi ha bons buròcrates corruptes. El que es corromp el mateix mal fa a part de la seva societat. Bé ho deia la dirigent política veneçolana i candidata Presidencial María Corina Machado “A propòsit de la corrupció i les màfies: el primer és l'exemple. No pot ser que tinguem dirigents que representen el pitjor de la societat.”

Mentre escrivia una nota de premsa assenyalava, per exemple, que “El Tribunal de Comptes, òrgan que fiscalitza l'Estat brasiler, va donar a Jair Bolsonaro un termini de cinc dies perquè lliuri a l'actual Govern les joies de la luxosa marca suïssa Chopard que li van obsequiar les autoritats saudites el 2021.” Bé responia la periodista Patricia Janniot, “Un president hauria de tenir un codi d'ètica en relació amb els obsequis. Ningú regala joies valorades en milions de dòlars a canvi de res.”

El president Gustavo Petro va donar, crec, un exemple amb el maneig de les denúncies al seu fill sobre l'ús de diners mal produïts per a la campanya. Que la justícia s?encarregui. Si la lluita anticorrupció no s'apodera als mecanismes de la integració, difícilment les nacions aconseguiran impulsar una unitat sòlida i pròspera.