L'Esequibo i la Conferència Ministerial de Londres

Reprenc el tema sobre la disputa per l'Esequibo. Vaig recordar l'injust rampell i el fraudulent

laude promogut per l´Anglaterra imperial d´un territori que abasta tota l´extensió

territorial de la conca occidental d'aquest riu. La nostra Cancelleria és dipositària de documents

i publicacions que demostren l'interès i l'estudi constant de les implicacions d'aquesta

reclamació. En aquest sentit desempolsa a la biblioteca un compendi sota el títol

Reclamació de la Guaiana Esequiba ,documents 1962-1981, on es documenta

clarament -i com ho expressés l'Ex President Raúl Leoni-, “els esforços del país per fer

valer els seus drets i aconseguir la reparació del dany que ens causés el dolós Laudo de

París.”

En aquest text en comento trobem una carta que vull presentar als amics lectors

interessats i veneçolans preocupats atès que resumeix de manera diàfana la posició

històrica de Veneçuela en aquest tema. Es tracta d'una declaració d'Ignacio Iribarren Borges,

ministre de Relacions Exteriors de Veneçuela, durant la conferència ministerial de Londres

el 9 de desembre de 1965.

Davant la temptativa de la Gran Bretanya de persuadir Veneçuela que no hi havia justificació per

part de Veneçuela per reobrir el problema de límits entre aquest país i Guayana Britànica,

aquest els respon amb absoluta claredat i coneixement de causa en els termes següents.

1)No es respon als plantejaments veneçolans sobre l'adulteració d'importants

mapes originals que van ser presentats ´per Gran Bretanya al tribunal de 1899…..

2) Se silencia la correspondència creuada entre Sir Richard Webster, Lord Salisbury i Mr. Joseph

Chamberlain ….que comproven que el govern Britànic li impartia instruccions per ser

transmeses als seus àrbitres….

3) S'omet tota replica a l'argument veneçolà que abans, durant i després de la

negociació per la qual cosa Gran Bretanya va reconèixer la Gran Colòmbia com a estat

independent, aquest declaro oficialment que la seva frontera amb Guyana Britànica era el riu

Esequib.

4)Entre altres que Veneçuela no accepta que es respongui amb tanta lleugeresa a les seves greus

arguments sobre un punt tan important de la seva contenció com és que el Tribunal, contra

allò estipulat pel tractat d'arbitratge, no dict una sentència de dret.

A més d'aquests punts esmentats, van ser altres els arguments diàfans que destaco en aquesta

intervenció magistral el representant de Veneçuela. Reitero al final de la seva intervenció que “

el govern de Veneçuela que la solució satisfactòria del problema fronterer amb Guaiana

Britànica consisteix en la devolució del territori que li pertany en dret. “

Són temps d'unificar-nos davant d'un tema fonamental per a les properes generacions de

Veneçolans. Suficients expedients que demostren la injustícia que se li va fer a Veneçuela.