La Cort Internacional de Justícia al davant d'un repte ètic

La llarga disputa entre Veneçuela i Guyana es complica encara més. En aquests moments estem davant d'una nova situació, diguem-ne un nou repte. Certament, l'Acord de Ginebra de 1966 entre els dos països va atorgar al Secretari General de les Nacions Unides la responsabilitat d'ajudar a trobar un mitjà de solució pacífica entre els estipulats a l'article 33 de la Carta de les Nacions Unides. Establia igualment que si el mitjà proposat no aconsegueix una solució podrà col·laborar en la recerca d'un altre mecanisme.

Per la seva banda, l'exsecretari general Ban Ki-moon havia informat a les dues parts un esquema amb els passos que consideraria seguir per a la resolució del conflicte. Va recalcar que el procés dels bons oficis que es va iniciar el 1990 es continuaria només fins a finals del 2017, en l'entès que si no s'arribava a un acord el seu successor escolliria la Cort Internacional de Justícia, tret que els països en disputa la rebutgessin .

La diplomàcia veneçolana no va disputar aquesta opció sota l'argument que per a la Cort Internacional de Justícia constituir-se en part d'un procés, qualsevol Estat parteix d'un litigi ha d'expressar-ne el consentiment, acceptar-ne la jurisdicció.

Va arribar el moment, no es va assolir un acord i el Secretari General procedeix segons allò acordat. Guyana ho rep amb complaença. L'Ex President de Guyana, General David Granger, va aconseguir un objectiu perquè ha estat aquest precisament el país interessat que la disputa arribés a la Cort Internacional de Justícia, on segons entenien trobarien suficient comprensió per a la seva causa, tant per les raons històriques que no eren de la seva competència, ja que no existia com a nació independent, com per la quantitat de pronunciaments i errors de Veneçuela en aquests últims anys que poguessin eventualment ser usats a la Cort contra les tesis veneçolanes, fonamentades tècnicament en un arbitratge irrit i viciat, com s'ha demostrat bé.

Veneçuela des de l'Acord a Ginebra no havia tingut interès en un altre mecanisme que no sigui el de la negociació amb vista a una solució pacífica i de mutu benefici per a les parts. . La nostra reclamació no es basa en supòsits, ni en una aspiració que es va fundar en la debilitat d'origen del naixement Guyana sinó la crua realitat que vam ser víctimes d'una despulla.

La nostra política exterior treballo amb el criteri que Veneçuela i Guyana tenien grans opcions per complementar-se i integrar-se. D'allà van néixer importants acords de cooperació i integració. No es va deixar mai de posar en dubte la nostra legitima aspiració cap a la solució d'aquest conflicte que és vital per al futur de la nació.

Sens dubte, la nostra diplomàcia es va descurar en aquests darrers anys i és responsable en no preveure que aquesta opció estava vigent i en un dels pitjors moments de la història republicana per sotmetre's a un arbitratge internacional.

D'altra banda, el secretari general, en coneixement de la crisi que travessa el país, va haver de proposar un waiver o congelar qualsevol decisió mentre la crisi nacional persisteixi. El país està en desavantatge per la dimensió de la controvèrsia interna i la capacitat de maniobra internacional.

En aquest sentit, en aquell moment (2019) el Consell Veneçolà de les Relacions Internacionals (COVRI) afirmava: “Observem una manca de coherència en voler resoldre en forma expedita un diferèndum territorial quan la mateixa ONU ha reconegut que una de les parts, Veneçuela , travessa una severa crisi humanitària”. Recorda que Guyana reconeix la crisi en ser signatària de la Declaració Grup de Lima acordada el 23 de gener del 2018. Asseguren que estem davant d'una clara manca de competències del secretari general de l'ONU per remetre la controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia, i recorda que Veneçuela històricament no ha reconegut la seva jurisdicció.

Avui estem davant d'una altra situació. El cas és a la Cort i procediment està en marxa. En termes simples el judici va començar. Així el Govern vulgui ressaltar la darrera decisió per unanimitat dels magistrats de la CIJ irresponsablement com un triomf, que si bé no és cert, tampoc és senyal inequívoc que el que ve al final és pitjor. Encara tenim opcions, sempre que els arguments de facto siguin ben presentats, es faci un esforç per demostrar la despulla a què va ser sotmesa Veneçuela i la importància del Sistema Internacional de Justícia de no negar-la quan es pot comprovar que l'actuació del Regne Unit i dels jutges en aquest e moment va ser imparcial. Aquesta no és només una reivindicació política o jurídica, és fonamentalment Ètica i al mateix Sistema se li presenta una oportunitat perquè es rectifiqui una situació injusta i irrita.

Qui sortiria enfortida és el Sistema de justícia si és capaç de reparar i reconèixer l'arbitrarietat a què va ser sotmesa Veneçuela minimitzada en aquell moment davant la força i capacitats de l'imperi britànic. Les talls es poden equivocar, per això hi ha l'opció d'instàncies. Els temps per rectificar no tenen caducitat.

En aquesta oportunitat la nostra diplomàcia està tan feble com va estar als temps del Laudo Arbitral. Ha comès errors en el maneig de la disputa, però davant de la conjuntura complexa, tant de bo que el govern entengui la dimensió d'aquesta situació i actuï a la nostra defensa amb visió d'Estat i responsabilitat històrica. Es tracta de defensar-nos jurídicament amb fermesa i sobrietat. El xovinisme no té cabuda davant d'una situació que requereix precisió i capacitat jurídica, històrica i no simplement emocional.

Aquest és un tema que ha de quedar exclòs de la diatriba nacional, tot el país hauria d'estar conscient de les implicacions d'aquest fet i el govern ha d'enfrontar aquesta realitat a què estem ja submergits sense excloure els seus millors experts, diplomàtics, historiadors i especialistes internacionals , per aixecar un expedient prou solit per convèncer als jutges de la Cort Internacional de Justícia que la seva decisió ha de reconèixer la despulla injusta que és centre del litigi i pronunciar la invalidesa del laude de 1899 que sens dubte va ser una ofrena contra la Veneçuela d'aquella època. Complex si, impossible no.